Quinto (joc)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una carta de quinto amb alguns nombres marcats amb guixes.

El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena o loteria vella, és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs del Vallès, de l'Empordà, de la Cerdanya, del Garraf, la Safor i d'altres comarques catalanes i valencianes. També és popular a França.[1]

Taula de continguts

[modifica] Funcionament

La seva mecànica és semblant a la del bingo ja que cada jugador té una carta amb tots els números de l'1 fins el 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el lloro va cantant. Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa quinto i guanya; després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

A Terrassa no es fa quinto sinó solament plena.

Allò que diferencia aquest joc del bingo és que la persona que canta els números, anomenada lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d'humor i converteix el joc en una festa. També es caracteritza per què els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes (blat de moro, guixes...) i els premis, a més de diners, solen ser lots de nadal o d'altres premis materials.

La figura del lloro és molt important. Ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ésser ell/a qui el validi. S'ha d'aprendre totes les dites populars i sants del santoral. Últimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.

[modifica] Dites i noms típics dels números

Entre parèntesi: el què responen els jugadors

1

  • el més menut (el teu canut)
  • el més petit (del Reial Madrid)
  • un que fa por
  • el més petit de tots (tocava la trompeta)
  • Cap d'Any
  • el pepet

2

  • un dos (tres quatre)
  • un aneguet
  • el segon que és...

3

  • un tricicle
  • el tercer (cirerer)

4

  • una cadireta
  • Quadrat

5

  • er cinco (xarnego)
  • er cinco (Montilla)
  • petit músic
  • l'esquellerinc
  • ja te la tinc
  • quinto

6

  • el sis (cu)
  • al sis (alcis vosté)
  • el dia de Reis
  • sis (tots) cu!
  • mitja dotzena
  • trenet
  • l'embarassada

7

  • al set (alça't tu)
  • un estripat
  • petit i traïdor
  • la bandereta
  • un que té set (que es foti!)
  • el de la bona sort

8

  • un que és buit (el teu cap)
  • un que és buit (el teu llit)
  • un de mamellut

9

  • un que és nou (el meu cotxe)
  • davanter centre
  • toca'm un ou (el nou)

10

  • pelat el més petit
  • pelat el jove
  • - soroll d'inspirar amb el nas - el Maradona
  • el que et va parir (el Déu)

11

  • les cametes de la Montse
  • les cametes del Fermí (i la mare que el va parir)
  • la Diada
  • parelleta de iuns (iuhUUUU!)

12

  • una dotzena (de pals a l'esquena)
  • una dotzena (de polvos a la nena)
  • dotzena (d'ous per la nena)
  • els mesos

13

  • tare-rare retze (tarugu!!)
  • el de la mala sort
  • una dotzena de frares
  • el malastruc

14

  • nyam, nyam
  • agafa’l
  • ca, ca, ca, ca, ca, catorze
  • agafa un cagarro i... (tots) esmorza!

15

  • la nena maca
  • la ninya bunita
  • Santa Maria
  • (fiu fiu)

16

  • 16 (moca't)-(sexe!)
  • l'edat del "pavo"

17

  • Sant Antoni
  • xarnego
  • - cantant - 17 (que dise?)

18

  • la majoria d'edat
  • la meva edat

19

  • Sant Josep
  • (lloro) Sant Josep (tots) i la mare de Déu de Togores!

21

  • Sant Lluís Gonzaga
  • L'aneguet coix
  • El més elegant

22

  • parelleta d'ànecs
  • parella de dosos (bruts i fastigosos)

23

  • Sant Jordi
  • el tejero
  • todo el mundo al suelo

24

  • Sant Joan
  • dues dotzenes
  • la vigília

25

  • - cantant - 25 (nadal!)

26

  • Sant Esteve
  • Sant Joaquim i Santa Anna

27

  • la verge de Montserrat

28

  • els sants innocents

29

  • el tramvia

30

  • el trempat

31

  • Sant Silvestre
  • l'últim dia de l'any

33

  • els anys de Jesucrist 33 (tots) i una gamba!
  • parella de tresos (els collons dels pagesos!)

36

  • tres dotzenes
  • l'any de la guerra
  • les garrotades
  • l'any que el meu avi va fer la mili

39

  • l'any que es va acabar la guerra
  • la pau relativa

43

  • el licor
  • licorero!

44

  • quac-quac
  • les cadiretes

45

  • mitja part
  • meitat de la taula
  • tres quarts d'hora

46

  • temps afegit

48

  • quatre dotzenes

50

  • pelat el del mig

54

  • el Montilla cagant

55

  • parella de músics

58

  • anem a Sabadell per la C58

60

  • el cansat
  • pelat a can seixanta

61

  • la compresa

62

  • l'edició

64

  • quasi jubilat

65

  • la jubilació

66

  • parella de sisos o de grisos
  • parella de mossos d'esquadra
  • parella d'embarassades

67

  • - cantant(l'avi Siset em parlava...)

de bon matí 69

  • el més porc de tots
  • la vaca li va dir al porc (vols que et fagi un seixanta-nou?)
  • arriba i abajo
  • el berro
  • (marra)
  • el tomba i tomba

70

  • pelat la tieta

71

  • el setu

75

  • tres ralets
  • l'any que va morir el paquito
  • - cantant - 75 (nadal, nadal, nadal!)

77

  • les banderes d'Itàlia
  • parella d'estripats

80

  • pelat l'àvia/la iaia

82

  • el naranjito
  • mundial d'ejpanya
  • els veïns fan el mundial

86

  • 98 si no el trobes dona-li la volta i el veuràs

88

  • la mamellassa
  • les mamelles de la Paula
  • parellassa

90

  • pelat l'avi
  • pelat l'últim
  • el ventilador espatllat (no venta)

Altres

  • De l'1 al 9: són petits: per exemple, petit dos.
  • Les desenes són pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.
  • Quan la desena i la unitat és la mateixa xifra són parelles: per exemple, parella de sisos.
  • Quan surten correlativament números amb la mateixa desena o unitat els jugadora acostumen a contestar amb expresions del tipus: cinquanta-mil (en el cas que la desena que es repeteix sigui el numero cinc) o mil vuit (quant la unitat que es repeteix és el numero vuit)
  • Quan surten 3 o més números seguits o acabats igual es demana que el lloro remeni. (Remena!) (Remena, remena nena!)
  • Quan a un jugador només li queda un número per fer quinto pot demanar al lloro que l'hi busqui. (Busca-me-la!) El lloro respon: (I jo que la busco...) I el lloro remena.
  • Quan surten alguns múltiples de 10 seguits (pelats) es sol cridar: Pela, pela!
  • Segons la unitat de la xifra també hi ha algunes respostes dels jugadors:
    • 1: yuhuuuuu
    • 2: toca el 2
    • 3: ets un pes
    • 5: aqui la tinc

[modifica] Expressions típiques

  • Quan comença el Quinto: La primera pel Quinto i per tothom ja ha sortit i és...
  • Quan comença la Plena: La primera per la Plena ja ha sortit i és...
  • Quan algú guanya el Quinto i es comprova que és vàlid: És ben bo, que se li pagui..
  • Quan algú guanya la Plena i es comprova que és vàlida: És ben bona, que se li pagui..
  • Quan a un jugador li falta omplir una casella per guanyar: Tira-me'l! / "Buscamela!"
  • Quan a un jugador no li són favorables els números que estan sortint: Remena!.

[modifica] Recursos

  • Quan el lloro no sap què dir: La bola no vol sortir.
  • Quan es demana remenar: i remeno a petició.
  • Quan surten dos números correlatius: Germà gran/germà petit.
  • Quan surt el tercer numero proper als dos correlatius: un cosí.
  • Quan es demana un de petit: i un de petit... per donar-hi emoció però realment és un número gran.
  • Quan es demana un de pelat: i un de pelat... per donar-hi emoció però realment no ho és.

[modifica] Referències

  1. Gilbert, Trinitat. Diari Ara [Barcelona], núm.379 (14712/2011), p.40. ISSN 2014-010X.
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües