Quinto (joc)
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Informeu a l'editor principal afegint a la seva pàgina de discussió: {{subst:AvísFR|Quinto (joc)}}--~~~~ |
El quinto, també anomenat segons la zona quina, plena o loteria vella, és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs del Vallès, de l'Empordà, de la Cerdanya, del Garraf, la Safor i d'altres comarques catalanes i valencianes. També és popular a França.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Funcionament
La seva mecànica és semblant a la del bingo ja que cada jugador té una carta amb tots els números de l'1 fins el 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el lloro va cantant. Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa quinto i guanya; després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.
A Terrassa no es fa quinto sinó solament plena.
Allò que diferencia aquest joc del bingo és que la persona que canta els números, anomenada lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d'humor i converteix el joc en una festa. També es caracteritza per què els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes (blat de moro, guixes...) i els premis, a més de diners, solen ser lots de nadal o d'altres premis materials.
La figura del lloro és molt important. Ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ésser ell/a qui el validi. S'ha d'aprendre totes les dites populars i sants del santoral. Últimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.
[modifica] Dites i noms típics dels números
Entre parèntesi: el què responen els jugadors
|
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
|
15
16
17
18
19
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
33
36
39
|
43
44
45
46
48
50
54
55
58
60
61
62
64
65
66
67
de bon matí 69
70
71
75
77
80
82
86
88
90
|
Altres
- De l'1 al 9: són petits: per exemple, petit dos.
- Les desenes són pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.
- Quan la desena i la unitat és la mateixa xifra són parelles: per exemple, parella de sisos.
- Quan surten correlativament números amb la mateixa desena o unitat els jugadora acostumen a contestar amb expresions del tipus: cinquanta-mil (en el cas que la desena que es repeteix sigui el numero cinc) o mil vuit (quant la unitat que es repeteix és el numero vuit)
- Quan surten 3 o més números seguits o acabats igual es demana que el lloro remeni. (Remena!) (Remena, remena nena!)
- Quan a un jugador només li queda un número per fer quinto pot demanar al lloro que l'hi busqui. (Busca-me-la!) El lloro respon: (I jo que la busco...) I el lloro remena.
- Quan surten alguns múltiples de 10 seguits (pelats) es sol cridar: Pela, pela!
- Segons la unitat de la xifra també hi ha algunes respostes dels jugadors:
- 1: yuhuuuuu
- 2: toca el 2
- 3: ets un pes
- 5: aqui la tinc
[modifica] Expressions típiques
- Quan comença el Quinto: La primera pel Quinto i per tothom ja ha sortit i és...
- Quan comença la Plena: La primera per la Plena ja ha sortit i és...
- Quan algú guanya el Quinto i es comprova que és vàlid: És ben bo, que se li pagui..
- Quan algú guanya la Plena i es comprova que és vàlida: És ben bona, que se li pagui..
- Quan a un jugador li falta omplir una casella per guanyar: Tira-me'l! / "Buscamela!"
- Quan a un jugador no li són favorables els números que estan sortint: Remena!.
[modifica] Recursos
- Quan el lloro no sap què dir: La bola no vol sortir.
- Quan es demana remenar: i remeno a petició.
- Quan surten dos números correlatius: Germà gran/germà petit.
- Quan surt el tercer numero proper als dos correlatius: un cosí.
- Quan es demana un de petit: i un de petit... per donar-hi emoció però realment és un número gran.
- Quan es demana un de pelat: i un de pelat... per donar-hi emoció però realment no ho és.
[modifica] Referències
- ↑ Gilbert, Trinitat. Diari Ara [Barcelona], núm.379 (14712/2011), p.40. ISSN 2014-010X.
