Quo Vadis (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Quo Vadis
Quo Vadis

Fitxa tècnica
Direcció: Mervyn LeRoy

Producció: Sam Zimbalist

Guió: S.N. Behrman
Sonya Levien
John Lee Mahin

Música: Miklós Rózsa

Fotografia: William V. Skall
Robert Surtees

Muntatge: Robert Lawrence
Robert Schultz
Fred Chulack

Protagonistes: Robert Taylor
Deborah Kerr
Leo Genn
Peter Ustinov
Patricia Laffan

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1951
Gènere: Històric
Duració: 171 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Metro-Goldwyn-Mayer

Pàgina sobre “Quo Vadis a IMDb

Valoracions
IMDb 7.1/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars

Quo Vadis és una pel·lícula estatunidenca del 1951, del gènere històric, basada en la novel·la homònima d'Henryk Sienkiewicz. Dirigida per Mervyn LeRoy, si bé la pel·lícula fou candidata a vuit premis Oscar, no n'obtingué cap. Peter Ustinov va obtenir la candidatura a l'Oscar al millor actor secundari pel personatge de Neró.[1]

Referència històrica[modifica | modifica el codi]

El títol en llatí significa On vas? i fa referència a la trobada apòcrifa entre Sant Pere i Jesús de Natzaret a la Via Àpia. Segons els Fets de Pere, Pere, escapant de la persecució a què eren sotmesos els cristians per l'emperador Neró, va tenir una visió de Crist on Pere li preguntà "Quo vadis Domine" (On vas, senyor?). Jesús va respondre-li: "A Roma, la ciutat que tu abandones per fer-me crucifixar de nou".

Pere interpretà que això volia significar que Jesús es dirigia a Roma per ser crucifixat novament. En realitat, Jesús parla a través de Natzari, un nen de dotze anys, acompanyant de Pere. Pere, guiat per la seva pròpia fe, tornà a Roma i fou immolat. Absort davant l'eventualitat de ser crucifixat com el seu senyor, fou crucifixat cap per avall, al peu del Turó Vaticà, al lloc on avui s'alça la Basílica de Sant Pere, a Roma.

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula es desenvolupa l'any 64, durant el regnat de Neró, i gira en relació a l'amor entre el comandant romà Marc Vinici i Lígia, convertida al cristianisme, religió que començava a desenvolupar-se en la plenitud del paganisme, i per tant havia de romandre amagada, clandestina, del contrari, els seus seguidors eren no només execrats, sinó també perseguits i assassinats.

Mostra com el maníac emperador Neró ordena incendiar la ciutat de Roma per tal de "rebre la inspiració" per compondre els seus versos i cançons amb major "realisme i creativitat".

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Patricia Laffan en el paper de Popea.
Peter Ustinov en el paper de Neró.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]