 |
Aquest article tracta sobre la lletra. Vegeu altres significats a «R (desambiguació)». |
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí. El seu nom en català és erra[1], erre en valencià; antigament fou denominada er.[2]
La lletra R evolucionà de la lletra grega ro (Ρ, ρ) a través de l'etrusc, la qual evolucionà del símbol semític per a cap (Rêš).
En català la lletra r es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o deprés de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni múltiple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena*, carre*). Això és molt significatiu en els infinitius (canta*, córre*, dormi*) en els que només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparèixer fins i tot en monosíl·labs (o*, co*, ma*).
Símbols derivats o relacionats [modifica]
Símbols semblants però sense cap relació [modifica]
- ↑ «erra». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ [enllaç sense format] http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm
