R

De Viquipèdia

Alfabet llatí
	A	B	C	D
E	F	G	H	I	J
K	L	M	N	O	P
Q	R	S	T	U	V
	W	X	Y	Z

La R és la divuitena lletra de l'alfabet català i catorzena de les consonants. El seu nom és erra, erre en valencià. Antigament fou denominada er^[1].

Evoluciona de la lletra grega Rho (Ρ, ρ) a través de l'etrusc la qual evoluciona alhora del símbol semític per cap (Rêš).

[edita] Fonètica

Es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o deprés de consonant fricativa i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni multíple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena*, carre*). Això és molt significatiu en els infinitius (canta*, córre*, dormi*) en els que només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparéixer fins i tot en monosíl·labs (o*, co*, ma*).

[edita] Significats de R

Bioquímica: en majúscula és el símbol de l'Arginina.
Educació: Es marca amb aquest signe els treballs que s'han de repetir o els que mereixen una qualificació de regular
Electrònica: símbol de la resistència.
Física: S'associa amb el color vermell
Geometria: símbol del radi.
Lingüística: Indica un relacionant, nexe o connector
Matemàtiques: símbol dels nombres reals. Pot usar-se per parlar del radi d'un cercle o d'una recta
Química orgànica: símbol del radical d'una cadena.