Ràdio Andorra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Centre emissor de Ràdio Andorra.

Ràdio Andorra (Radio Andorre, en francès) va ser una emissora de ràdio comercial que va emetre per concessió de les autoritats del Principat d'Andorra entre 1939 i 1981.

L'emissora va ser inaugurada el 7 d'agost de 1939. Jacques Trémoulet, propietari de l'empresa Radiophonie du Midi, que ja operava en emissores de ràdio a les localitats occitanes de Tolosa, Montpeller, Bordeus i Agen, va crear Ràdio Andorra tement la prohibició civil de la ràdio privada en territori francès, la qual cosa, de produir-se, hauria silenciat la resta de les emissores de la seua propietat, particularment Radio Toulouse, molt popular en l'època.

L'estàtus particular del qual gaudia el Principat d'Andorra, un estat teòricament independent però en la pràctica íntimament lligat a França i l'estat espanyol en la dècada dels anys 30 del segle XX, li va permetre sostraure's a la reglamentació en matèria de radiodifusió d'aquests dos països. Desafortunadament per a l'emissora, tot just un mes després de la seua posada en servei, França va declarar la guerra a Alemanya. Després d'algunes vacil·lacions i una breu interrupció de les emissions,[1] l'estació va reprendre el 3 d'abril de 1940 per a no interrompre-les de nou durant més de quaranta anys. Gràcies a la neutralitat del Principat durant la Segona Guerra Mundial, Ràdio Andorra va ser l'única emissora privada francesa que transmeté durant tot el conflicte sense estar sota el control directe ni de França ni d'Alemanya. Igualment es va convertir en l'única ràdio que va conservar aquesta independència després de la finalització de la Guerra, el que li va valer durant la resta de la seua existència l'hostilitat manifesta de les autoritats gal·les, les quals van intentar sense fortuna pressionar al govern andorrà.

Història[modifica | modifica el codi]

Des de 1940 fins a 1944, Ràdio Andorra va ser l'única ràdio privada d'expressió francesa que va emetre sense control, ni dels aliats ni dels alemanys, gràcies a la neutralitat del Principat d'Andorra. Les altres emissores privades de Jacques Trémoulet situades a França van estar sota el control del govern de Vichy. Trémoulet va nomenar director de l'emissora a Etienne Laffont, nét del diputat Paul Laffont, qui havia donat suport la creació de l'emissora abans de la Guerra. Els intents de control de l'emissora durant aquest període van ser nombrosos, però l'estació va aconseguir desbaratar-los. És, paradoxalment, amb l'alliberament de França el 1944 quan van començar les veritables penúries per a Ràdio Andorra: el seu propietari, Jacques Trémoulet, va ser condemnat a mort en rebel·lia per col·laboracionista amb les forces d'ocupació nazi. Se li imputaven, en essència, els seus acords amb els ocupants per a conservar les seues altres emissores, en particular Ràdio Toulouse, la qual va ser clausurada. Trémoulet es va refugiar a l'estat espanyol i posteriorment a Suïssa fins al 1949, data en què va quedar finalment indultat.

Ràdio Andorra es va trobar en la segona part de la dècada fortament desestabilitzada: un emissor d'interferència, instal·lat pel govern francès a la regió de Bordeus, la va fer pràcticament inaudible en territori francès durant quasi un any fins que aquesta pràctica va ser declarada il·legal per la Cort de París. El segrest de béns de Jacques Trémoulet a França, particularment l'administració publicitària de l'emissora, situada a París, li impedia accedir als anunciants francesos, motiu pel qual els ingressos publicitaris van ser escassos.

A pesar que la interferència intencionada i la persecució contra el seu propietari ja havien finalitzat, al començament dels anys 50 les pressions del govern francès continuaven amb l'objectiu de reduir a Ràdio Andorra al silenci. Traves administratives, tancament de la frontera andorrana per a evitar els enviaments de discos, campanyes de premsa... tot varen ser traves: Ràdio Andorra continuava gaudint de popularitat entre els seus oïdors. Amb l'estabilitat, va poder per fi millorar la qualitat de la seua escolta i dedicar temps a la millora dels seus programes i a la recerca d'ingressos publicitaris. Malgrat que la seua zona d'escolta fos més reduïda que d'antuvi, podia escoltar-se a tota França, i especialment al sud (on no podia escoltar-se ni Radio Luxemburg ni la recentment creada Europe 1) on dominava i era líder en ràdiodifusió. Per això, l'Estat francès va decidir crear una nova emissora perifèrica que fes la competència a Ràdio Andorra en la seua pròpia zona geogràfica. Després de nombroses peripècies amb les autoritats andorranes, finalment, França va aconseguir un acord per tal de crear aquesta nova emissora a Andorra, obtenint una concessió del mateix tipus que la de Ràdio Andorra. El 1958, aquesta emissora controlada per l'Estat francès a través de la SOFIRAD, va començar a emetre com Radio des Vallées (‘Ràdio de les Valls’), nom que va canviar, més tard, pel de Sud Radio.

Durant els anys 60, la lluita entre Ràdio Andorra i la seua oponent, Radio des Vallées d'Andorre, va ser aferrissada. L'una i l'altra lliuraven en una febril guerra pel lideratge. Els programes es renovaven regularment per a adaptar-los als gustos del moment, especialment al de la joventut. Per desgràcia per a Ràdio Andorra, la SOFIRAD, societat estatal que controlava Europe 1, Radio Monte Carlo i Sud Radio (antiga Radio des Vallées d'Andorre) va dotar a aquesta última d'uns mitjans sense compració amb els quals disposava l'emissora pirinenca. Així, el 1968, per primera vegada, Ràdio Andorra es va veure superada en audiència per Sud Radio, perdent la posició de lideratge al sud de França. Lideratge que ja mai recuperaria.

El 1971, va morir Jacques Trémoulet, propietari i fundador de Ràdio Andorra. L'emissora va contemplar llavors una tàctica d'aproximació amb RTL, particularment en matèria de programació. Però aquests acords serien limitats i el declivi va continuar. Ràdio Andorra no tenia capacitat per a invertir en material competitiu i el seu emissor obsolet no li permetia ser audible fora d'una zona geogràfica molt limitada al voltant d'Andorra. Sud Ràdio, després d'haver vençut en la batalla per l'audiència, va guanyar també la comercial.

El tancament de l'emissora[modifica | modifica el codi]

El 26 de juny de 1980, el Consell General de les Valls d'Andorra, principal instància executiva del Principat aleshores, va confirmar la seua intenció de no renovar la concessió que havia concedit el 1961 a Ràdio Andorra i a Sud Radio amb venciment al març de 1981. L'Estat andorrà desitjava nacionalitzar la radiodifusió, per considerar que es trobava massa lligada als estats francès i espanyol. El 26 de març de 1981 va ordenar a les dues emissores que cessaren immediatament d'emetre. Ràdio Andorra va executar l'ordre a les 21 hores del mateix dia. Sud Radio no es va sotmetre a l'ordre i va continuar les seues emissions durant un temps més abans de replegar-se a territori francès, on les ràdios lliures començaven a fer-se escoltar.

Tot i un intent de rellançament el 1984 que fracassaria al cap de tres mesos, Ràdio Andorra no va renàixer mai més de les seues cendres. Paradoxalment, al mateix moment en què les ràdios privades s'alliberaven per fi del monopoli estatal a la major part dels països d'Europa, Ràdio Andorra va ser obligada a callar per deixar el seu lloc a una emissora estatal. Ràdio Nacional d'Andorra, emissora del servei públic andorrà que no emetria la seua primera programació fins arribats al 1991, després de deu anys de silenci total de les ones de ràdio a Andorra.

Anys després de les primeres emissions de Ràdio Nacional d'Andorra, comencen a emetre's a Andorra altres ràdios,[2] aquest cop privades i sense control de l'estat, com és el cas d'Andorra 1, R7P, Andorra 7 Ràdio ara COPE AD Ràdio, Flaix Fm, Cadena Pirenaica, Catalunya Ràdio, RAC1, entre altes. Avui en dia, les més destacades a nivell d'audiència són, sens dubte, Ràdio FlaixBac que lidera a Andorra en format musical en català[3][4] juntament amb 40 Principals Principat d'Andorra (que emet també en català) i Ràdio Nacional d'Andorra.

Recuperant les cendres[modifica | modifica el codi]

El 1981, amb el tancament de Ràdio Andorra, comença un litigi que portarà el Govern andorrà a dures negociacions i camins sense fi amb el Ministeri d'Exteriors de l'Estat espanyol.[5] Litigi que finalitzarà l'any 2007, en ple Govern d'Albert Pintat, del costat andorrà, d'en Rodríguez Zapatero, de la banda espanyola i Montilla del costat català. El conflicte s'explica pels esdeveniment de l'any 1961, quan el Govern andorrà va autoritzar la difusió de Ràdio Sud Andorra.[6] En aquell moment, Jacques Trémoulet, era refugiat a Espanya[6] i va aprofitar el seu exili per proposar al govern del dictador Francisco Franco la cessió gratuïta de Ràdio Andorra a l'Estat espanyol a canvi de reservar-se l'explotació comercial durant vint anys.[6] Així, aquell mateix any es va signar un acord amb Trémoulet i el director general de Radiodifusión y Televisión.[6] Això, a la pràctica va donar dret a la societat paraestatal Eirassa (Explotaciones e Inversiones Radiofónicas SA) a controlar Ràdio Andorra a partir del 1961 i així tenir el dret a posseir el 56% dels vots en termes de presa de decisions.[7] Així, els terrenys, tot i estar situats en territori andorrà eren, legalment, propietat de l'Estat espanyol, raó per la qual Andorra va haver de negociar la concessió de Ràdio a Andorra al Govern de Pintat per tal de recuperar el que el Govern andorrà va considerar el 2007 patrimoni cultural d'Andorra.

Finalment el 2007 Ràdio Andorra i el terreny on se situa passen a mans andorranes gràcies a la cessió que en va fer el ministre d'Exterior espanyol de l'època, el Sr. Miguel Àngel Moratinos.[7] A canvi, el govern andorrà es va comprometre a indemnitzar totes les parts que van quedar per liquidar el 1981, moment de la fallida de ràdio Andorra. Això va comportar uns 850.000 euros en total: 600.000 euros van anar a parar a mans dels antics assalariats, una trentena, i els 250.000 euros restants varen servir a pagar els diferents deutes contraguts per part de Ràdio Andorra a proveïdors, administració, entre altres.[7]

Museu de la Ràdio[modifica | modifica el codi]

Per evitar possiblement utilitzacions no ètiques (com ara la creació d'un MèdiaPark, tal com s'havia publicat al seu moment al Diari d'Andorra)[8] per part de l'administració andorrana, el Govern espanyol va prohibir al Govern andorrà crear a Ràdio Andorra, negocis o altres activitats amb fins econòmics[9][10] si aquest volia conservar l'edifici. Tanmateix, sí que va autoritzar la utilització de l'edifici així com de la zona per a fins públics, com ara la creació d'un museu. Així, tot seguit a l'acord de concessió, l'Arxiu Nacional d'Andorra en col·laboració amb Fonoteca de Catalunya varen començar a restaurar l'edifici de manera a crear-ne el Museu de la Ràdio.[11]

A l'octubre del 2012, i com a tast previ, l'Arxiu Nacional d'Andorra va publicar a internet un vídeo d'un 10 minuts de durada, de manera a celebrar els anys daurats de Ràdio Andorra i també per celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.[12] Documental que es pot visualitzar aquí i que ha tingut el suport de la UNESCO.

El febrer de 2013, el Govern Andorrà va aprovar l'informe per convertir Ràdio Andorra en museu de la ràdio, amb un pressupost d'uns 250.000 euros d'inversió i que s'espera que s'inauguri entre 2015 i 2016.[13] El mateix informe proposa que es creï una comissió ad hoc per desenvolupar el projecte, formada per vuit persones:[14]

  • Sylvain Athiel, professional de la radiodifusió
  • Maria Jesús Lluelles, doctora en geografia i historiadora reconeguda
  • Gualbert Osorio, personatge històric de Ràdio Andorra
  • Maite Parrilla, professional del món de la docència
  • Enric Torres, expert del món del turisme
  • Susanna Vela
  • Marta Planas
  • Olivier Codina, Doctor en història i director del Departament de Patrimoni Cultural

Us lingüístic[modifica | modifica el codi]

El català, llengua pròpia d'Andorra i dels andorrans, oficialitzada i protegida a partir de l'aprovació de la constitució del país que data de l'any 1993,[15] va patir alts i baixos a Ràdio Andorra. El 9 d'agost de 1939 el Ministre de Treball francès torna inaugurar la ràdio,[6] després d'haver-la pressionat. Les primeres emissions, a partir d'aquell instant, es van fer en francès, català i castellà en ona mitjana, 410 metres, i en ona curta, 30 metres.[6] La programació era musical, per evitar conflictes amb Espanya i França, i els discos només es presentaven en aquella època en francès i castellà.[6] Al final de la guerra, Jacques Trémoulet, va ser declarat enemic de l'estat francès per col·laboracionista amb el règim nazi.[16] Això va fer que fugís cap a Espanya, on el 1949 Ràdio Andorra va emetre durant un quant temps en francès i català sota el control de la societat anònima espanyola "Sociedad de Explotación Radiofónica Radio Andorra".

El 1951, el govern francès es va apoderar finalment de la concessió original dels anys trenta de Ràdio Andorra i la va transmetre a SOFIRAD, una empresa controlada per l'Estat, que va crear Andorradio.[6] L'empresari, Jacques Trémoulet, que va predre l'explotació va iniciar doncs diverses gestions amb les autoritats espanyoles per manera recuperar-la.[6] El 16 de gener del 1961, Trémoulet va proposar al govern de dictadura del general Franco la cessió gratuïta de Ràdio Andorra a l'Estat espanyol a canvi de reservar-se l'explotació comercial durant vint anys.[6] Així, a partir d'aquell mateix moment, la ràdio va passar a mans d'empleats que cada cop tenien més llaços amb el règim espanyol, i per tant, el català va ser eliminat de la difusió.[16] Així, Ràdio Andorra va deixar de dir-se Andorradio per conservar el nom original i emetre del 1961 al 1981 en castellà i francès.[6] De l'altre costat, a Sud Ràdio, hi trobarem treballadors francesos que emetran en francès.

Cal dir, però, que el 16 de desembre del 1975, el català, va tornar a escoltar-se, tot i amb poc temps d'antena. Després d'uns quants anys de castellà i francès, Ràdio Andorra va llogar els seus equips a World Music Radio,[6] una emissora de música pop i oldies (vells èxits populars) d'Amsterdam que emetia en anglès i neerlandès. Serà l'únic any, doncs, en què el català es va poder escoltar de nou per uns quants mesos amb el locutor Josep Casamajor al capdavant.[6]

El 3 d'abril del 1981, a les 21.25 hores, Ràdio Andorra, i responent així al desig i ordre del Parlament andorrà, va llegir un breu comunicat en francès, castellà i català en què anunciava que per odre de les autoritats andorranes es deixava d'emetre.[6]

Actualment, al principat d'Andorra, es pot escolar a les freqüències FM ràdios de parla catalana, espanyola i francesa. No obstant això, per poder establir-se a Andorra com a ràdio i emetre en obert, les emissions s'han de fer en català.[17] Així doncs, 40 Principals Principat d'Andorra, Cadena Ser Principat d'Andorra,... entre altres, emeten en català i castellà. Línia que també apliquen a la resta de territoris de parla catalana, com és el cas de Catalunya, Illes Balears o València. NRJ, en canvi emet solament en francès a Andorra ja que la seu d'NRJ està situada a París i el grup no té cap instal·lació a Andorra, cosa que el fa exempt d'emetre en català al Principat, contràriament a Els 40 Principals que sí que tenen instal·lacions a Andorra.

Sud Ràdio[modifica | modifica el codi]

Quant a Sud Ràdio, l'antiga competència directa de Ràdio Andorra, va tornar a obrir l'any 2013, aquest cop sota forma de format cinematogràfic.[18] Josep Pozo, director de la pel·lícula espanyola d'animació Donkey Xote[18] (traduïda al català, gallec, basc, portuguès, espanyol, francès, anglès, entre altres),[19] col·laborador en projectes de Filmax[18] i responsable de l'obertura d'Ordino Studios, primera empresa de creació de videojocs andorrana,[20][21][22] va decidir el 2013 obrir un plató de cinema a l'antic local de Sud Ràdio. La intenció va ser d'estrenar una primera pel·lícula feta i creada a Andorra per andorrans. Segons va apuntar Josep Pozo al Diari d'Andorra, el film que porta com a nom Sols, "va destinat a un públic juvenil", protagonitzat per actors catalans i anglesos. Aquest projecte va ser possible gràcies a l'acord signat amb la productora barcelonina Black Flag.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=22393:radio-andorra-assetjada-per-franca-i-alemanya-perque-deixes-demetre&catid=46:cultura
  2. http://www.andorra1.fm/index.php?option=com_content&view=article&id=37&Itemid=262
  3. http://www.andorra1.fm/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=18&Itemid=315&limitstart=15
  4. http://www.iea.ad/
  5. http://aquiradioandorra.free.fr/ArticlesdePresse/2007-02-04-Diari.pdf
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 http://books.google.ad/books?id=Ich2AinJDP8C&pg=PA100&dq=%22r%C3%A0dio+andorra%22&hl=ca&sa=X&ei=GbDNUe2APIW-0QWdioHAAw&redir_esc=y#v=onepage&q=%22r%C3%A0dio%20andorra%22&f=false
  7. 7,0 7,1 7,2 http://aquiradioandorra.free.fr/ArticlesdePresse/2007-11-20-Diari.pdf
  8. http://aquiradioandorra.free.fr/ArticlesdePresse/2007-08-02-Diari.pdf
  9. http://aquiradioandorra.free.fr/ArticlesdePresse/2008-03-02-Diari.pdf
  10. http://www.vilaweb.cat/noticia/2273988/20070215/punt-final-conflicte-radio-andorra.html
  11. http://aquiradioandorra.free.fr/ArticlesdePresse/2010-01-06.pdf
  12. http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=20928:un-documental-repassa-els-anys-dor-de-radio-andorra-les-decades-dels-50-i-60&catid=46:cultura
  13. «El 2015, museu nou». El Periòdic d'Andorra, 14/02/2013. [Consulta: 16 febrer 2013].
  14. «Aprovat l’informe per convertir Ràdio Andorra en museu». web. Govern d'Andorra, 14/02/2013. [Consulta: 16 febrer 2013].
  15. http://www.parlament.ad/micg/webconsell.nsf/0/172D2F36A117355EC1256BD60048B6D1
  16. 16,0 16,1 http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=3883:-presentat-el-llibre-sobre-andorrans-als-camps-nazis&catid=46:cultura
  17. http://www.cultura.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=64&Itemid=83
  18. 18,0 18,1 18,2 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=23998&Itemid=276
  19. http://www.cartelespeliculas.com/wp/donkey-xote/
  20. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=23875&view=item&Itemid=435
  21. http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=18055:ordino-studios-realitzara-els-efectes-especials-de-dragons-in-our-midst&catid=70:cultura
  22. http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=18219

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ràdio Andorra