Ràdio Andorra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Centre emissor de Ràdio Andorra.

Ràdio Andorra (Radio Andorre, en francès) va ser una emissora de ràdio comercial que va emetre per concessió de les autoritats del Principat d'Andorra entre 1939 i 1981.

L'emissora va ser inaugurada el 7 d'agost de 1939. Jacques Trémoulet, propietari de l'empresa Radiophonie du Midi, que ja operava emissores de radiofonia en les localitats occitanes de Tolosa, Montpeller, Bordeus i Agen, va crear Ràdio Andorra tement la interdicció civil de la ràdio privada en territori francès, la qual, de produir-se, hauria silenciat la resta de les emissores de la seua propietat, particularment Radio Toulouse, molt popular en l'època.

L'estatus particular del que gaudia el Principat d'Andorra, un estat teòricament independent però en la pràctica íntimament lligat a França i l'estat espanyol en la dècada dels anys 30 del segle XX, li va permetre sostraure's a la reglamentació en matèria de radiodifusió d'aquests dos països. Desafortunadament per a l'emissora, tot just un mes després de la seua posada en servei França va declarar la guerra a Alemanya. Després d'algunes vacil·lacions i una breu interrupció de les emissions, l'estació va reprendre aquestes el 3 d'abril de 1940 per a no interrompre-les de nou durant més de quaranta anys. Gràcies a la neutralitat del Principat durant la Segona Guerra Mundial, Ràdio Andorra va ser l'única emissora privada francesa que transmeté durant tot el conflicte sense estar sota el control directe ni de França ni d'Alemanya. Igualment es va convertir en l'única ràdio que va conservar aquesta independència després de la finalització de la Guerra, el que li va comerciejar durant la resta de la seua existència l'hostilitat manifesta de les autoritats gal·les, les quals van intentar sense fortuna pressionar al govern andorrà.

Taula de continguts

Història [modifica]

Des de 1940 fins a 1944, Ràdio Andorra va ser l'única ràdio privada d'expressió francesa que va emetre sense control, ni dels aliats ni dels alemanys, gràcies a la neutralitat del Principat d'Andorra. Les altres emissores privades de Jacques Trémoulet situades a França van estar sota el control del govern de Vichy. Trémoulet va nomenar director de l'emissora a Etienne Laffont, nét del diputat Paul Laffont, qui havia donat suport la creació de l'emissora abans de la Guerra. Els intents de control de l'emissora durant aquest període van ser nombrosos, però l'estació va aconseguir desbaratar-los. És, paradoxalment, amb l'alliberament de França en 1944 quan van començar les veritables penúries per a Ràdio Andorra: el seu propietari, Jacques Trémoulet, va ser condemnat a mort en rebel·lia per col·laboracionista amb les forces d'ocupació nazi. Se li imputaven, en essència, els seus acords amb els ocupants per a conservar les seues altres emissores, en particular Ràdio Toulouse, la qual va ser clausurada. Trémoulet es va refugiar a l'estat espanyol i posteriorment en Suïssa fins a 1949, data en la qual va anar finalment indultat.

Ràdio Andorra es va trobar en la segona part de la dècada fortament desestabilitzada: un emissor d'interferència, instal·lat pel govern francès en la regió de Bordeus, la va fer pràcticament inaudible en territori francès durant quasi un any fins que aquesta pràctica va ser declarada il·legal per la Cort de París. El segrest de béns de Jacques Trémoulet a França, particularment l'administració publicitària de l'emissora, situada en París, li impedia accedir als anunciants francesos, motiu pel qual els ingressos publicitaris van ser escassos.

A pesar que la interferència intencionada i la persecució contra el seu propietari ja havien finalitzat, al començament dels anys 50 les pressions del govern francès continuaven amb l'objectiu de reduir a Ràdio Andorra al silenci. Traves administratives, tancament de la frontera andorrana per a evitar els enviaments de discos, campanyes de premsa... tot va ser debades: Ràdio Andorra continuava gaudint de popularitat entre els seus oïdors. Amb l'estabilitat, va poder per fi millorar la qualitat de la seua escolta i dedicar temps a la millora dels seus programes i a la recerca d'ingressos publicitaris. A pesar que la seua zona d'escolta era més reduïda que antany, podia escoltar-se en tota França, i en el sud (on no podia escoltar-se ni Radio Luxemburg ni la recentment creada Europe 1) dominava el mitjà radiofònic. Per això, l'Estat francès va decidir crear una nova emissora perifèrica que fera la competència a Ràdio Andorra en la seua pròpia zona geogràfica. Després de nombroses peripècies amb les autoritats andorranes, va arribar a un acord amb aquestes per a crear aquesta nova emissora a Andorra, obtenint una concessió del mateix tipus que la de Ràdio Andorra. En 1958, aquesta emissora controlada per l'Estat francès a través de la SOFIRAD, va començar a emetre com Radio des Vallées (‘Ràdio de les Valls’), nom que va canviar, més tard, pel de Sud Radio.

Durant els anys 60, la lluita entre Ràdio Andorra i la seua oponent, Radio des Vallées d'Andorre, va ser aferrissada. L'una i l'altra lliuraven una febril lluita pel lideratge. Els programes es renovaven regularment per a adaptar-los als gustos del moment, especialment al de la joventut. Per desgràcia per a Ràdio Andorra, la SOFIRAD, societat estatal que controlava Europe 1, Radio Monte Carlo i Sud Radio (antiga Radio des Vallées d'Andorre) va dotar a aquesta última d'uns mitjans sense comparança amb els quals disposava l'emissora pirinenca. En 1968, per primera vegada, Ràdio Andorra es va veure superada en audiència per Sud Radio, perdent la posició de lideratge en el sud de França, que ja mai recuperaria.

En 1971, va morir Jacques Trémoulet, propietari i fundador de Ràdio Andorra. L'emissora va contemplar llavors una tàctica d'aproximació amb RTL, particularment en matèria de programació. Però aquests acords serien limitats i el declivi va continuar. Ràdio Andorra no tenia capacitat per a invertir en material competitiu i el seu emissor obsolet no li permetia ser audible fora d'una zona geogràfica molt limitada al voltant d'Andorra. Sud Ràdio, després d'haver vençut en la batalla per l'audiència, va guanyar també la comercial.

El tancament de l'emissora [modifica]

El 26 de juny de 1980, el Consell General de les Valls d'Andorra, principal instància executiva del Principat, va confirmar la seua intenció de no renovar la concessió que havia concedit en 1961 a Ràdio Andorra i a Sud Radio amb venciment al març de 1981. L'Estat andorrà desitjava nacionalitzar la radiodifusió, per considerar que es trobava massa lligada als estats francès i espanyol. El 26 de març de 1981 va ordenar a les dues emissores que cessaren immediatament d'emetre. Ràdio Andorra va executar l'ordre a les 21 hores del mateix dia. Sud Radio no es va sotmetre a l'ordre i va continuar les seues emissions durant un temps més abans de replegar-se a territori francès, on les ràdios lliures començaven a fer-se escoltar.

A pesar d'un intent de rellançament en 1984 que fracassaria al cap de tres mesos, Ràdio Andorra no va renàixer mai més de les seues cendres. Paradoxalment, en el mateix moment que les ràdios privades es lliuraven per fi del monopoli estatal en la major part dels països de Europa, Ràdio Andorra va ser obligada a callar per a deixar el seu lloc a una emissora estatal. Ràdio Nacional d'Andorra, emissora del servei públic andorrà que no emetria la seua primera programació fins a 1991, després de deu anys de silenci total de les ones de ràdio a Andorra.

Museu de la Ràdio [modifica]

El febrer de 2013, el Govern Andorrà va aprovar un informe per convertir Ràdio Andorra en museu de la ràdio, amb un pressupost d'uns 250.000 euros d'inversió i que s'espera s'inauguri entre 2015 i 2016.[1]

El mateix informe proposa que es crei una comissió ad hoc per desenvolupar el projecte,formada per vuit persones:[2]

  • Sylvain Athiel, professional de la radiodifusió
  • Maria Jesús Lluelles, doctora en geografia i historiadora reconeguda
  • Gualbert Osorio, personatge històric de Ràdio Andorra
  • Maite Parrilla, professional del món de la docència
  • Enric Torres, expert del món del turisme
  • Susanna Vela
  • Marta Planas
  • Olivier Codina, Doctor en història i director del Departament de Patrimoni Cultural.

Referències [modifica]

  1. «El 2015, museu nou». El Periòdic d'Andorra, 14/02/2013. [Consulta: 16 febrer 2013].
  2. «Aprovat l’informe per convertir Ràdio Andorra en museu». web. Govern d'Andorra, 14/02/2013. [Consulta: 16 febrer 2013].

Enllaços externs [modifica]