Ràdio Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940

Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans[1], fundada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió[2] Josep Maria de Guillén-Garcia i Gómez, Royston Saint Noble, Eduard Rifà i Anglada, Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens. El seu distintiu, EAJ-1, n'indicava la qualitat de primera emissora d'Espanya.

Taula de continguts

Història [modifica]

Fou inaugurada el 1929 per l'alcalde de Barcelona Darius Rumeu i Freixa. Emetia des de l'Hotel Colón de la plaça de Catalunya de la ciutat.

Aviat es convertí en una emissora molt popular, on hi participaven locutors com Josep Torres i Vilalta Toresky, creador del personatge infantil Míliu, un intent de catalanitzar l'emissora. El 1926 l'emissora fou englobada per Unión Radio i anomenada uns quants anys Unión Radio Barcelona. El primer informatiu de Catalunya La Palabra arribà a Ràdio Barcelona l'any 1930.[2]

Amb l'inici de la guerra civil espanyola la Generalitat s'apropia de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació i crea la Comissaria de Radiodifusió, que depèn del Departament de Cultura. Més endavant, la Generalitat deroga el decret d'apropiació anterior, intervé les emissores i crea la Direcció General de Radiodifusió, que depèn del Departament de Presidència. Uns canvis que tenen com a objectiu controlar les emissions i centralitzar i coordinar millor l'activitat que realitzen les diverses conselleries a la ràdio. La ràdio és el mitjà utilitzat per alertar la població del perill de bombardeig o per explicar les accions de govern. Una activitat comunicativa que contribueix a fer que la guerra deixi de ser una cosa que es viu al front per implicar-hi tota la població.[2]

Després de la guerra civil espanyola fou rebatejada unes setmanes Radio España 1 i totalment castellanitzada. Durant els anys cinquanta va retransmetre algunes obres de teatre en català i es va reintroduir el català a la programació mercès al locutor Enric Casademont, creador del personatge Pau Pi. També eren populars les cròniques diàries de Joaquín Soler Serrano. El 1963 creà el programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla, des d'on s'emetien cançons de Joan Manuel Serrat i d'altres membres de la Nova Cançó. Posteriorment ha dedicat diversos espais a programes en català, i des d'aquesta emissora Joaquim Maria Puyal va emetre el primer partit de futbol en català després de la mort de Francisco Franco.

Actualment forma part de la Cadena SER, que forma part del Grupo Prisa.

Llegat [modifica]

L'any 1994, en commemoració del seu 70è aniversari, Ràdio Barcelona va cedir a la Biblioteca de Catalunya la seva discoteca de discos de 78, 33 i 45 rpm i l'arxiu de bobines sonores (Archimag) amb un ampli conjunt de programes i enregistraments propis.

Referències [modifica]

  1. «Ràdio Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «La ràdio a Catalunya fins al franquisme». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 23 de novembre de 2012].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ràdio Barcelona

Coord.: 41° 23′ 18.93″ N, 2° 10′ 11.27″ E / 41.3885917,2.1697972