Ràdio lliure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una ràdio lliure és una emissora de ràdio independent, de caràcter no lucratiu la gestió del qual i programació s'elabora de forma col·lectiva. L'emissora no està promoguda per entitats públiques, institucionals, privades o comercials, sinó que la duu un col·lectiu de persones o per una associació sense ànim de lucre.

El concepte procedeix de les experiències de les Ràdio Lliures a Itàlia i a França que comencen la seva marxa en els anys 70. El terme Ràdio Lliure és similar, més o menys, del terme Ràdio Comunitària,tot i que hi han diferencies entre els dos tipus de fer ràdio, essent Ràdio Lliure un terme que es refereix a un tipus de pràctica desenvolupada especialment a Europa. El terme ràdio comunitària més estès a Amèrica Llatina o a nivell internacional.

Quant al component llibertari de les ràdios lliures, moltes d'elles tenen un biaix llibertari bastant acusat i prenen com a referent la definció de la seva pràctica del document conegut com a "Manifiesto de Villaverde " realitzat a una Trobada de Ràdios Lliures que es va realitzar a la població de Villaverde a Madrid l'any 1983.

Història als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

La primera ràdio lliure en emetre a l'estat espanyol va ser Ràdio Maduixa de Granollers, que va iniciar les seves emissions en 1977. La va seguir Ona Lliure de Barcelona el 1979, que va ser tancada dues vegades per la policia. La Campana de Gracia 1979-1981.

D'aquestes primeres experiències de primers dels 80 continuen funcionant Ràdio Pica va començar les emissions el 1981, de Gràcia i Ràdio Klara, de València.

Altres ràdios lliures dels 80 que feien les seves trasmisons des de Barcelona ciutat van ser: Ràdio Venus i Ràdio Gavina del barri de la Barceloneta, Ràdio La Veu Impertinent situada a l'ateneu llibertari del barri de la Verneda, Ràdio Farigola i Ràdio Agora a Nou Barris, Krack Ràdio des del local de la Confederació General del Treball de Catalunya, Ràdio Llibertina situada a l'Ateneu Llibertari del barri de Sants.

També van formar part del moviment de ràdios lliures ràdio El Avispero des de Santa Coloma de Gramanet, Ràdio Korkò de l'Hospitalet de Llobregat, ràdio Los Piratas del Ampordan de Figueres, Ràdio Activitat de Palma.

El 1987, els mossos d'esquadra tanquen i requisen Ràdio Pica, la Generalitat dóna l'excusa que feien interferències a l'aeroport (el que era fals i va ser demostrat en el judici posterior) en aquest moment neix una nova fornada de ràdios lliures com Radio Bronka de Barcelona, Ràdio Inoksidable a Santa Coloma de Gramanet, Ràdio Línia 4 i Ràdio RSK a Nou Barris.

El moviment continua, i en els 90, el 1991 Ràdio Pica torna amb les emissions per Freqüència modulada i neix Contrabanda FM de Barcelona. Actualment, el moviment, sembla que, discretament, torna a ressorgir. Una mostra d'això són Ràdio Activa d'Alcoi, Ràdio La Mistelera de Dénia, i Ràdio Malva de València.

L'any 2011 neix Ràdio Bala de Manresa.

La repressió cap a les ràdios lliures ha anat variant amb el pas del temps, antigament les tancava la policia i a partir dels anys 90 són interferides per altres ràdios que ocupen les seves freqüències.

Fins ara no existeix cap legislació estatal o autonòmica que permeti a les ràdios lliures accedir a llicències legals per a l'emissió radiofònica, de manera que la seva activitat es considera alegal. Tot i que des de les administracions les seves emissions són tolerades a causa del dèficit de llibertats civils que patim a l'estat espanyol. L'any 2010, la Generalitat de Catalunya va presentar un projecte de llei[1] que pretén regular l'anomenat tercer sector de les telecomunicacions, equiparant les ràdios lliures i comunitàries amb emissores de fundacions, ONG, universitats o grups religiosos. La Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya, refundada el novembre del mateix any,[2] es declara en contra d'aquesta llei que encara no ha estat aprovada.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Villagrasa, Felix (2006), Una historia de Radio Pica, 25 Anys a contrapel , Barcelona: Llibres de l'Índex. ISBN 978-84-96563-34-6
  • Roca Toran, Josep (1997), Això es Ràdio Pica , Barcelona: Editorial Laertes . ISBN 978-84-7584-327-8
  • Asociació Cultural Index i Edicions El Moixet Demagog (2005) Col·lecció: Plaguetes del Raval nº 5 Crónica sentimental de Ràdio Activitat" , Palma

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El govern català publica el projecte de decret per regular els mitjans audiovisuals sense ànim de lucre» (en català), 10 d'agost de 2010. [Consulta: 17 d'0ctubre de 2011].
  2. «Guerra de guerrilla a les ones» (en català), 20 de gener de 2011. [Consulta: 17 d'0ctubre de 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]