Rècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rècia (Rhaetia, Ῥαιτία, també Raetia) fou una província romana al nord-oest de la península Itàlica. Rep el seu nom dels recis, els habitants nadius de la regió alpina. Limitava al nord amb Vindelícia; a l'oest amb Helvècia; al sud amb els Alps que la separaven d'Itàlia; i a l'est amb Venètia i el Nòric. Abraçava els moderns Grisons, Tirol i el nord de Llombardia.

A la regió hi havia el naixement de nombrosos rius alpins que regaven la península Itàlica com l'Addua, el Sarius, l'Olbius, el Cleusis, el Mincius, entre altres. Els rius principals del propi país foren lAthesis i el seu afluent lIsargus o Ilargus, i l'Oenus o Aenus. Les principals ciutats eren Tridentum i Veldidena; al país hi havia poques ciutats i les que existien difícilment podien portar el títol de ciutat ja que eren llogarets. Paulus Diaconus esmenta una ciutat a l'interior del país, de nom Maia, que fou destruïda al segle VIII per una allau, i correspon a Meran. El producte principal era el vi, que era tant bo com el d'Itàlia. Altres produccions eren la mel, el formatge, i la cera.

Les principals tribus o pobles del país eren els lepontis (lepontii), vibers (viberi), calucons (calucones), vènnons (vennones), venostes, sarunets (sarunetes), isarcs (isarci), brixents (brixentes), genauns (genauni), tridentis (tridentini) i eiganis (eiganei).

Història[modifica | modifica el codi]

August va ordenar la conquesta del país i les tribus foren sotmeses per Drus i Tiberi vers el 15 aC i es va formar la província romana. Vindelícia, al nord-est, va convertir-se també en una província, però al segle I les dos províncies van quedar unides sota el nom de Rècia, arribant fins al Danubi.

A la reorganització de Dioclecià a finals del segle III, la província es va dividir en las Rècia Primera (Rhaetia Prima) amb capital a Curia Rhaetorum (Chur) i Rècia Segona (Rhaetia Secunda) coneguda també per Vindelícia; la frontera entre les dues no està ben definit, però probablement seguia la cadena alpina entre el llac de Constança fins al riu Inn; el territori a l'oest del riu Licus fins a les fonts del Danubi i del Rin, són incloses per Ptolemeu dins la Rècia.

Al segle IV el país, molt afectat per les invasions, es va despoblar i el segle V el got Teodoric el Gran se'n va apoderar i en va deixar l'administració en mans d'un dux. A la mort de Teodoric s'hi van establir els boioaris que també es van establir al Nòric; el riu Lycus va esdevenir la frontera entre els alamans de Vindelícia i els boioaris de Rècia.

Coord.: 47° 22′ N, 8° 34′ E / 47.36°N,8.56°E / 47.36; 8.56

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rècia Modifica l'enllaç a Wikidata