Rèquiem en do menor (Cherubini)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rèquiem (Cherubini))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rèquiem en do menor
Compositor: Luigi Cherubini
Tonalitat: Do menor
Forma musical: Rèquiem
Any: París 1815
Estrena: 21 de gener de 1816
Dedicatòria: Lluís XVI
Durada: 47 min.
Instrumentació: Orquestra completa
Moviments:
  • Introitus et Kyrie
  • Graduale
  • Dies Irae
  • Offertorium
  • Sanctus
  • Pie Jesu
  • Agnus Dei

El Rèquiem en do menor per cor mixt va ser compost el 1815 per Luigi Cherubini i estrenat el 21 de gener de 1816 a l'Abadia de Sant Denís en la memòria del rei Lluís XVI i per commemorar l'aniversari de la seva execució. Va tenir un gran èxit, tot i que també va ser polèmic per l'ús d'un cor mixt, fet que no va agradar a les autoritats religioses.

És el primer dels dos rèquiem que va compondre Luigi Cherubini. Es tracta d'un serè homenatge el monarca francès Lluís XVI realitzat 23 anys després de la seva fatídica mort, el 1816. Més enllà de les dedicatòries, la importància del Rèquiem en do menor del mestre italià es troba en el seu esperit de renovació dins del gènere de la música funerària: la seva grandiositat, que es fa especialment evident en el Dies Irae, que marcarà les pautes de la missa de difunts romàntica. La foscor de la instrumentació i l'absència de veus solistes formen una poderosa combinació que determina la sonoritat règia, ombrívola i introspectiva de l'obra.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Cherubini, encara que nascut a Itàlia, va passar la major part de la seva carrera a París. Allà va escriure un gran nombre d'òperes principalment en l'estil napolità, però aviat va començar a estar fora de sintonia amb la moda de París per a la gran òpera italiana. En conseqüència Cherubini es va retirar de la composició per un temps. Aviat passà a ser una figura pràcticament oblidada, però l'estrella de Cherubini va començar a brillar de nou després de la restauració dels Borbó al tron de França i el 1816 va ser nomenat surintendant de la musique per a la família reial. Cherubini es va convertir sens dubte en l'home més influent en la música francesa amb el seu nomenament com a director del Conservatori de París el 1822, càrrec que va ocupar fins a la seva mort vint anys després.

El 1809 Cherubini havia estat impulsat per l'èxit de la seva Missa en fa major, anomenada Missa de Chimay, que fou una comissió inesperada del príncep de Chimay. Cherubini va començar a compondre una important quantitat d'obres sacres corals incloent un gran nombre de motets; diverses misses i dos rèquiems notables. El primer dels dos és aquest Rèquiem en do menor per a cor mixt, completat el 1816. Un segon Rèquiem en re menor per a veus masculines va ser escrit el 1836 amb la intenció que es realitzés en el propi funeral de Cherubini.[1]

L'església de l'abadia de Sant Denís va ser el lloc de descans establert pels reis de França des de feia diversos segles. Durant la revolució, les tombes reials a Sant Denís van patir considerables profanacions. El 1815 les restes parcials de Lluís XVI i Maria Antonieta van ser recuperats d'un cementiri públic i portats a Sant Denís per ser enterrats de nou a la cripta.[1]

Representacions[modifica | modifica el codi]

El Rèquiem en do menor fou estrenat el 1816 en un concert a la cripta de Sant Denís per commemorar l'aniversari de la mort de l'exrei de França, Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta, que havien estat executats el 1793 durant la Revolució francesa.[1]

Aviat es va convertir en un gran èxit i es va poder sentir àmpliament per Europa; fins i tot va ser tocat al funeral de Beethoven el 1827.[1]

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

El Rèquiem en do menor no empra solistes. Està compost per a cor de quatre veus, orquestra i baix continu. A la manera de Beethoven amb la seva Missa en do major (1807), Cherubini evita trencar les diferents seccions de la missa en moviments individuals. Molts crítics han comentat el deute musical que Cherubini deu a l'estil de Mozart en aquesta obra.[1]

Moviments[modifica | modifica el codi]

El Rèquiem consta de set moviments:

  • Introitus et Kyrie
  • Graduale
  • Dies Irae
  • Offertorium
  • Sanctus
  • Pie Jesu
  • Agnus Dei

El sisè moviment no correspon estrictament a la missa de difunts. A diferència de molts altres compositors, inclou totes les estrofes de la Sequentia (Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, etc.) en un sol moviment. Tot el Rèquiem té un caràcter solemne i reposat, excepte en els dos moviments centrals.

S'interpreta molt ocasionalment. El més notable és el que va dirigir i enregistrar Arturo Toscanini amb l'Orquestra Simfònica de la NBC el febrer de 1950.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Cookson, Michael. «Ressenya del disc». musicweb-international.com.