Ròtova
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Safor | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Manc. de la Safor Gandia |
||||
| Gentilici | Rotoví, rotovina | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 5.765.380,00 | ||||
| Superfície | 7,50 km² | ||||
| Altitud | 74 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.303 hab. 173,73 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 56′ 00″ N, 0° 15′ 31″ O / 38.93333,-0.25861Coord.: 38° 56′ 00″ N, 0° 15′ 31″ O / 38.93333,-0.25861 | ||||
| Distàncies | 80,5 km de València 9,7 km de Gandia |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 7 PP i 2 PSPV Antonio García Serra (PP) |
||||
| Codi postal | 46725 |
||||
| Festes majors | Del 7 a l'11 de setembre | ||||
| Fira tradicional | Porrat de Sant Macià Darrer cap de setmana de febrer |
||||
| Web | |||||
Ròtova és un municipi de la comarca de la Safor a nou quilòmetres de Gandia a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valencià i peninsular. Des de València ciutat s'accedeix a aquesta localitat, per carretera, a través de la N-332 o l'autopista AP-7 per a enllaçar amb la CV-686 i finalitzar en la CV-60.
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
Plaçat damunt d'un tossal, a la vora dreta del Vernissa, és un poble de trànsit entre el pla al·luvial i la muntanya. El seu nucli originari era allargat i caminer. S'estructurava a la vora del camí reial que arribava des de Gandia tocant un flanc de la casa senyorial o palau; esquema que es repeteix amb la carretera d'Albaida des de mitjan segle XX. Situat en la zona meridional de la província de València, al peu dels contraforts meridionals de la Serra Grossa, és drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d'W a E. El relleu presenta dues parts ben diferenciades: la part sud-est està ocupada per una plana al·luvial constituïda pels arrossegaments del riu Vernissa i el seu afluent per la dreta el barranc de les Daies, el qual s'uneix al d'Alfauir poc abans d'arribar al Vernissa. El sector forestal, en part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat: 200 ha de tarongers; el secà es redueix a 25 ha (oliveres, garrofers, vinya i ametllers). Hi ha magatzems de preparació de fruita i el polígon industrial Les Masses. El municipi comprèn l'antic castell i terme de Borró, amb l'enclavament de l'Erm proper al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
El clima és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que són prou abundants es concentren a la tardor. [2]
El terme municipal de Ròtova limita amb les següents localitats: Ador, Alfauir, Almiserà, Llutxent i Palma de Gandia, totes elles de la província de València.
Història[modifica]
En el seu terme abunden les troballes de restes prehistòriques, entre les quals destaquen la cova de les Rates Penades, l'abric de la Penya Roja, la cova del Barranc Blanc i altres recers en procés d'estudi. Va aparèixer una làpida romana, ara al Museu Arqueològic de Gandia (MAGA), en construir les cases de darrere de l'Església, potser en relació a la vil·la situada entre Ròtova i Alfauir.[3]
Al llarg de la baixa edat mitjana hi va haver pobladors cristians que convivien amb els musulmans. Dins de l'antic terme del castell de Borró, havia de subjectar-se, no obstant, a la jurisdicció superior del castell de Palma. En el començament del XV, el seu senyor, Joan de Fluvià, va tenir un gran projecte hidràulic per millorar la séquia comuna de Ròtova i Alfauir i va acordar amb els jerònims de Cotalba la utilització de les aigües del Vernissa. Des de 1546 es regeix per la carta de població atorgada per Pere de Figuerola. Al capdavall, Ròtova era un dels pocs senyorius que havia escapat a la cobdícia dels Borja, el qual canviava de mans amb una gran velocitat. Propietat de la família Vich en entrar al XVI, passaria després als Polop, als Baiarri, als Balaguer i finalment a mans de Josep Faus, qui el compra en la darrera dècada del segle XVII. L'any 1800, el seu descendent Llorenç Bou de Penyarroja aconsegueix el títol de comte de Ròtova.
Tenia una demografia limitada (18 cases habitades el 1646), unes rendes minses i escasses possibilitats d'expansió, voltat com estava per senyorius vinculats als jerònims. No obstant això, en el segle XVIII es va consolidar com el nucli més important entre els pobles de la Vall del Vernissa. En la dècada dels vint del darrer segle va tenir lloc un cert creixement i es va obrar el barri de la Salut, però en conjunt, les darreres dècades han estat d'estancament i fins i tot recessió.
La parròquia s'independitzà de Palma el 1535. Aleshores, el prior de Sant Jeroni s'obligava a posar un sacerdot secular per instruir els moriscos de Castellonet i Almiserà. Li pertanyien aquests com a ajudes de primera i Alfauir com a annex. Per aquells anys va ser rector el que després esdevindrà el venerable Miguel López de Grez, d'origen navarrès. Des del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, després de la desamortització, es traslladen la imatge de la Mare de Deu de la Salut i el retaule major. La Verge de la Salut, procedent d'Onil, havia estat duta al monestir a conseqüència d'una epidèmia esdevinguda el 1752. Actualment, la parròquia encara conserva Alfauir com a annex. Té partides sagramentals des de 1620, corresponents a tots els pobles de la conca del Vernissa. Des de 1767, solament de Ròtova i Alfauir. L'Arxiu Municipal engega les seues sèries des de mitjan segle XIX.
Població[modifica]
La població, que havia tingut un increment fort al llarg del segle XIX, va tornar a créixer des del 1950 amb l'ampliació de l'àrea regada. Després s'ha estancat. Any 2006: 1.285 habitants
Administració[modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Heliodoro Faus | Independent |
| 1983 - 1987 | Francisco Polop Bolufer | UCD |
| 1987 - 1991 | Santiago Faus | PP |
| 1991 - 1995 | Santiago Faus | PP |
| 1995 - 1999 | Joaquin Saneugenio | PP |
| 1999 - 2003 | Antonio Garcia Serra | PP |
| 2003 - 2007 | Antonio García Serra | PP |
| 2007 - 2011 | Antonio García Serra | PP |
| Des del 2011 | n/d | n/d |
Economia[modifica]
La seva economia es va centrar en la pansa i posteriorment en la recol·lecció i exportació de taronges. Avui, molts dels seus veïns treballen en empreses situades a Gandia i els seus voltants. Al poble hi ha el polígon industrial les Masses. El cultiu de regadiu és majoritari. La riquesa ramadera es centra en el bestiar boví i les gallines repartides entre granges avícoles.
Monuments[modifica]
- Església Parroquial. Està dedicada a Sant Bartomeu apòstol i la seva capella de la comunió va ser afegida en 1901, en dedicació a la Mare de Deu de la Salut
- Palau dels comtes de Ròtova. Casa senyorial en la qual hi trobem l'escut nobiliari i una potent columna junt una original escala imperial de pedra calcària
- Monestir de Sant Jeroni de Cotalba fundat el 1388 sota el mecenatge de n'Alons d'Aragó, primer duc de Gandia; aixecat sobre les restes d'un caseriu musulmà, barreja de gòtic, mudèjar i renaixentista. El seu estat de conservació és excel·lent i actualment, es pot visitar la major part del monument.
Festes locals[modifica]
- Sant Antoni del Porquet. Es celebra el 17 de gener amb la tradicional foguera i amb la benedicció dels animals.
- La Candelera. 2 de febrer.
- El Porrat de San Macià (Darrer cap de setmana de febrer)dins de la ruta dels porrats de la Safor
- Festes de moros i cristians (Primer Cap de setmana d'agost)
- Festes Majors. Les festes patronals són del 7 al 11 de setembre. El primer dia en honor de la Mare de Déu de la Salut (la patrona), el segon dedicat a la Divina Aurora, el tercer al Crist de la Fe i el quart al patró Sant Bartomeu apòstol.
Gastronomia[modifica]
Són típics els arrossos: Paella, arròs al forn (arròs amb fesols i naps, arròs amb crosta...), arròs de quaresma; les Coques de dacsa, fetes de farina de dacsa i blat i farcides amb anxoves, ou, tonyina…, o bé a una sardina torrada; i pel que fa als dolços ho són els rotllos d'ou, pastissos de moniato i ametla, de cabell d'àngel, els pastissets a l'aire, rotllets d'aiguardent, els carquinyols, els rosegons, les mantecades, els bescuits o els mostatxons.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19
- ↑ http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19&sm=241
- ↑ http://www.ajuntamentderotova.es/principal.php?m=19&sm=75
Bibliografia[modifica]
- Paco Tortosa. Ròtova. Itineraris pel patrimoni cultural, ambiental i paisatgístic.Ròtova. Ajuntament de Ròtova, 2007. ISBN 978-84-606-4151-3
- Jesús Eduard Alonso. Ròtova : La Safor. València, Acadèmia de la Llengua Valenciana, 1988. ISBN 84-482-4180-0
- Jesús Eduard Alonso López. Història de la Safor. Simat de la Valldigna, Edicions La Xara, 1998. ISBN 84-921645-7-3
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ròtova  |
- Col·lectiu Vall de Vernissa
- Espai informació local
- Cuina de Ròtova
- Registro entidades locales - Diputació
- Ajuntament de Ròtova
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Inventari de recursos turístics a Ròtova 1
- Inventari de recursos turístics a Ròtova 2
|
|||||
