RD-0120

RD-0120
País d'origen	Unió Soviètica
Data	1976
Dissenyat per	Oficina de Dissenys KBKhA
Fabricant	TsSKB-Progress
Ús	Tram superior de coet
Predecessor	RD-0124
Estat	Fora de servei
líquid
Configuració
Cambra	1
Ràtio d'àrea de tovera	85,70
Rendiment
Impuls (buit)	1.961 kN
Impuls (nivell del mar)	1.517,1 kN
Pressió de cambra	218 bar
Isp(buit)	455 s
Isp(nivell del mar)	359 s
Dimensions
Llargada	4,55 m
Diàmetre	2,42 m
Pes en sec	3.450 kg

El motor soviètic RD-0120 (també designat 11D122) fou el motor del tram nuclear del coet Energuia. Era alimentat amb LH2/LOX. Tot i que era l'homòleg del motor principal del transbordador espacial estatunidenc (SSME), anava unit al tram nuclear de l'Energuia i no pas a l'orbitador, de manera que no se'l podia recuperar després del vol, però permetia un disseny més modular (el tram nuclear de l'Energuia podia servir per una sèrie de missions a part de llançar el transbordador). L'RD-0120 estava basat en la tecnologia estatunidenca de motors d'hidrogen-oxigen, més madura, però amb grans modificacions amb innovacions i mètodes russos. L'RD-0120 tenia semblances i diferències respecte a l'SSME. L'RD-0120 assolia un impuls específic i una pressió de cambra de combustió gairebé iguals però amb menor complexitat i cost en comparació amb l'SSME, principalment a canvi d'un menor ràtio impuls-pes. Utilitzava un cicle de combustió esglaonada ric en combustible i un únic eix per impulsar les turbobombes del combustible i l'oxidant. Rocketdyne estudià algunes de les innovacions russes, com ara una tovera de paret acanalada més senzilla i barata, per millorar l'SSME. Aconseguia una combustió estable sense necessitar les cambres de ressonància acústica de l'SSME.