RFID

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xip Rfid "passiu" encapsulat per a ús en uniformes i sector tèxtil. Especial resistència per a bugaderies (veure 'sector tèxtil').

La Identificació per Radiofreqüència o RFID (de l’anglès Radio Frequency Identification) són unes targetes identificadores sense contacte amb el sistema de lectura. Les aplicacions més comunes són com a substitució dels codis de barres en els productes i en les targetes magnètiques.

Com funciona?[modifica | modifica el codi]

Es compon d'un interrogador o sistema de base que llegeix i escriu dades disponibles i un transmissor que respon a l'interrogador.

L'interrogador genera un camp de radiofreqüència,normalment commutant una bobina a alta freqüència. Les freqüències usuals van des de 125 kHz fins a la banda ISM de 2.4 GHz. El camp de radiofreqüència genera un corrent elèctric sobre la bobina de recepció del dispositiu, aquest senyal és rectificat i d'aquesta manera s'alimenta el circuit.

Quan l'alimentació arriba a ser suficient el circuit transmet les seves dades. L'integrador detecta les dades transmeses per la targeta com una pertorbació del propi nivell del senyal.

El senyal rebut per l'interrogador des de la targeta està a un nivell de -60 dB per sota de la portadora de transmissió

El rang de lectura és habitualment entre els 30 i 60 cm de distància entre l'integrador i la targeta. Tipus d'interrogadors:

  • Sistemes amb bobina simple, la matèixa bobina serveix per transmetre l'energia i les dades. Són més simples i barats però necessiten tenir l'etiqueta molt a prop.
  • Sistemes interrogadors amb dues bobines, una per a transmetre energia i l'altra per a transmetre dades. Són més cars però tenen unes altes prestacions

La major part dels sistemes utilitzen una memòria EEPROM on s'emmagatzemen dades.

Alguns sistemes utilitzen encriptació de clau pública, per a aconseguir seguretat.

Per altra banda podem trobar sistemes anticol·lisió que permeten llegir diverses targetes al mateix temps. En cas que diverses targetes estiguin properes al interrogador i vulguin transmetre al mateix temps, es produirà una col·lisió. L'interrogador detecta la col·lisió i mana parar la transmissió de les targetes durant un temps d'espera. Després anirà responent a cada targeta per separat mitjançant un algorisme bastant complex.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

  • Etiquetes d'identificació en comptes de codis de barres als productes, cartes, equipatges.
  • Identificació d'animals i mascotes.
  • Inventari automàtic, control de fabricació, identificació de mercaderies
  • Sistemes antisegrest.
  • Control d'accessos i immobilització de vehicles.
  • Identificar enviament de cartes o paquets.
  • Identificació d'equipatges aeris.
  • Localització de documents.
  • Control de persones perilloses.
  • Control nens petits, per exemple en parcs d'atraccions.
  • Identificació de persones en discoteques.
  • Academic Papers on RFID & inventory problems

Riscs[modifica | modifica el codi]

  • Pèrdua de la intimitat i de la llibertat.
  • Desprovisió de recursos per tal de controlar les nostres dades més personals.
  • Possibilitat de difusió no controlada de dades.
  • Manipulació de les dades personals de forma il·legal

Xips espies[modifica | modifica el codi]

Logo de la campanya anti-RFID pel grup alemany de privacitat FoeBuD.

El terme xips espies va ser encunyat per Katrine Albretch i Liz McIntyre de l'Associació de Consumidors Contra la Enumeració i la Invasió de la privacitat (CASPIAN).

Katrine Albretch i Liz McIntyre van escriure un llibre traduït a l'espanyol amb el títol Xips Espies: Com les grans corporacions i el govern planegen monitorejar cadascun dels seus passos amb RFID . En aquest llibre es descriu RFID com una tecnologia que fa servir diminuts xips computats, més petits que una gra de sorra per rastrejar objectes a llarga distància. Aquests diminuts dispositius han estat batejats com Xips Espies causa de les seves aplicacions per espionatge.

El llibre descriu el món de RFID com ho planegen grans corporacions internacionals com Wal-Mart, Procter & Gamble i agències governamentals com el Servei Postal dels Estats Units.

Els oponents de RFID criden l'atenció sobre els xips per implantar en humans anomenats Verichip i ​​creats per Applied Digital Solutions, Inc . i el seu pla per a usar-lo en transaccions bancàries per implementar un sistema monetari sense efectiu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • RFID: la policia total. Etiquetes intel·ligents i espionatge electrònic. El Tangram editorial, Barcelona 2011. EAN: 9788493846534
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: RFID Modifica l'enllaç a Wikidata