RMS Olympic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
RMS Olympic
L'RMS Olympic arribant a la ciutat de Nova York en el seu primer creuer l'any 1911
L'RMS Olympic arribant a la ciutat de Nova York en el seu primer creuer l'any 1911
Historial Pavelló Blau del Regne Unit
Drassana: Harland and Wolff, Belfast, Irlanda del Nord, Regne Unit.
Classe: Classe Olympic
Tipus: Transatlàntic
Posada en grada: 16 de desembre de 1908
Avarament: 20 d'octubre de 1910
Dades tècniques:
Desplaçament: 52.067 t
Eslora: 269 m
Mànega: 28,2 m
Puntal: 53,3 m
Calat: 10,5 m
Cobertes: 9
Propulsió: 29 calderes de tipus escocès (24 amb doble entrada i 5 amb una sola entrada). Dos motors de Motor de moviment alternatiu de vapor de triple expansió, cadascun produint 15.000 CV, per moure les hèlices laterals. Una turbina de vapor de baixa pressió produint 59.000 CV al màxim de revolucions per moure l'hèlice central.[1]
Potència: 46.000 CV (disseny) - 59.000 CV (màxima)
Velocitat: 21 nusos (39 km/h) (velocitat màxima de 23 nsusos)
Tripulació: 900 tripulants
Capacitat: 2.435 passatgers

El RMS Olympic va ser el primer creuer de la Classe Olympic dissenyat per Thomas Andrews i va ser construït per les drassanes Harland and Wolff, en la Classe Olympic també s'incloïen als enfonsats RMS Titanic i Britannic. Contrari als seus germans, l'Olympic va servir durant molt temps (des de 1911 a 1935) i per això es coneix com el "Vell Confiable". Els tres vaixells classe Olympic originalment s'anaven a cridar Olympic, Titanic i Gigantic, en honor a les races de la mitologia grega: els déus olímpics, els Titans, i els Gegants. El Gigantic va ser reanomenat després com Britannic en l'últim moment, per prevenir desgràcies semblants com la del Titanic.

Equipaments[modifica | modifica el codi]

L'Olympic va ser dissenyat com un vaixell luxós, amb els espais i comoditats pels passatgers molt semblants als del seu famós vaixell germà, el Titanic, tot i que amb petites variacions.[2] Els passatgers de primera classe gaudien de cabines luxoses, algunes equipades amb bany privat. Podien prendre els àpats a l'immens i luxós saló principal del vaixell o al més íntim "A La Carte Restaurant". També destaca la coneguda escalinata típic només dels transatlàntics de la classe Olympic així com ascensors (una innovació pe l'època).[3] Aquest passatgers comptaven també amb una sala de fumadors i el Cafe Veranda decorat amb palmeres.[4] Altres comoditats eren la piscina coberta, els banys turcs[5] i el gimnàs.[6]

La gran escalinata de l'Olympic.

Les instal·lacions dels passatgers de segona classe incloïen sala de fumadors, biblioteca, un gran menajdor i un ascensor.[7] Finalment els passatgers de tercera classe disposaven d'habitacions i equipaments millors que la majoria de vaixells de passatgers del moment. Així en comptes de gran dormitoris disposaven de cabines amb de 2 a 10 lliteres. També disposaven de sala de fumadors, una àrea comuna i un menjador-saló.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mark Chirnside's Reception Room: Olympic, Titanic & Britannic: Olympic Interview, January 2005». Markchirnside.co.uk. [Consulta: 16 July 2009].
  2. www.titanicandco.com/olympic
  3. (francès) Les escaliers de 1 Classe, le Site du Titanic. Retrieved 30 July 2009
  4. (francès) La Vie à bord du Titanic, le Site du Titanic. Retrieved 30 July 2009
  5. (francès) Les Bains Turcs et la Piscine, le Site du Titanic. Retrieved 30 July 2009
  6. (francès) Le Gymnase, le Site du Titanic. Retrieved 30 July 2009
  7. 7,0 7,1 New York Times – Olympic Like A City – 18 June 1911 encyclopedia-titanica.org
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: RMS Olympic