Raça (classificació d'éssers humans)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Europa suportada per Àfrica i Amèrica. William Blake, 1796.

Raça es refereix a les classificacions dels éssers humans en poblacions grans i relativament diferents o grups sovint basats en factors com l'aspecte basat en característiques fenotípiques hereditaris o ascendència geogràfica, sinó també sovint influenciats per i correlacionats amb trets tals com cultura, ètnia i situació socioeconòmica.[1] Com un terme biològic, raça denota poblacions humanes genèticament divergents que poden ser marcades per trets fenotípics comuns.[2] Aquest sentit de raça és sovint utilitzat per antropòlegs forenses en l'anàlisi de restes esquelètiques, en la investigació biomèdica i en la medicina basada en la raça.[3] L'estudi dels trets comuns entre els pobles també es realitza al llarg de línies ètniques, amb la participació de la història dels grups endogàmics. Grups racials es poden correspondre amb patrons d'estratificació social, ajudant als científics socials a comprendre les diferències subjacents entre grups racials definits de persones. A més, la policia utilitza la raça per crear perfils dels sospitosos buscats de manera expeditiva.

Mentre que els científics utilitzen el concepte de raça per fer distincions pràctiques entre els conjunts difusos dels trets, la comunitat científica considera que la idea de raça és sovint utilitzada pel públic en general d'una manera ingènua o simplista, erròniament designant tipus completament discrets d'individus. Entre els humans, la raça no té importància cladística; totes les persones pertanyen a la mateixa subespècie d'homínids, l‘Homo sapiens sapiens. Independentment de l'abast en que raça existeix, la paraula «raça» és problemàtica i pot comportar connotacions negatives. Concepcions socials i agrupacions de races varien amb el temps, amb la participació de taxonomies populars[4][5] que defineixen tipus essencials d'individus basats en conjunts percebuts de trets. Els científics consideren l'essencialisme biològic obsolet,[6] i generalment descoratgen explicacions racials per a diferenciació col·lectiva, tant en trets físics com de comportament.[7]

Com la gent defineix i dissemina diferents concepcions de raça, creen activament realitats socials contrastants a través de les quals la categorització racial s'aconsegueix de maneres variades. En aquest sentit, es diu que les races són construccions socials.[8] Aquestes construccions es poden desenvolupar dins de diversos contexts legals, econòmics[9] i sociopolítics, i de vegades poden ser l'efecte, en lloc de la causa, de situacions socials essencials. Factors socioeconòmics,[10][11][12] en combinació amb opinions primerenques, però perdurables,[13] de raça, han portat a molt patiment entre els grups racials desfavorits. Els estudiosos segueixen debatent el grau en què les categories racials són biològicament justificades[14] i socialment construïdes, així com el grau en què les realitats de la raça s'han d'admetre perquè la societat comprengui i lluiti contra el racisme de manera adequada.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Raça». Institut d'Estudis Catalans, 2010. [Consulta: 30-01-2011].
  2. Vegeu:
  3. Vegeu:
  4. Montagu, Ashley. «The Concept of Race» (en anglès). American Ethnography Quasimonthly, 2008 [1962]. [Consulta: 30-01-2011].
  5. Per exemple, una persona que en els Estats Units seria anomenada «hispana» o «afroamericana» va poder ser anomenada «branca» (blanca) en el sistema de categorització racial d'ús comú al Brasil.
  6. Sober E (2000). Philosophy of biology (2ª ed.). Boulder, CO: Westview Press.
  7. «American Anthropological Association Statement on "Race"» (en anglès). [Consulta: 30-01-2011]. «L'evidència de l'anàlisi genètica (per exemple, l'ADN) indica que la major part de la variació física, al voltant d'un 94%, es troba dins dels anomenats grups racials. Les agrupacions "racials" geogràfiques convencionals difereixen entre si només en un 6% dels seus gens. Això significa que hi ha una major variació dins de grups "racials" que entre ells.»
  8. Smaje, C. Sociology (31:2). Not just a social construct: Theorising race and ethnicity (en anglès), 1997, p. 307–327. DOI 10.1177/0038038597031002007. 
  9. Harris CI (1995). "Whiteness as property". In K Crenshaw; N Gotanda; G Peller; K Thomas (Eds.) Critical Race Theory: The Key Writings That Formed the Movement (pp. 276 –291), p. 287.
  10. Sivanandan A, esmentada en Miles R (2000). "Apropos the idea of 'race' ... again". En L Black; J Solomos (Eds.), Theories of Race and Racism (pp. 125–143). Londres: Routledge.
  11. Crenshaw, KW. «Race, reform, and retrenchment: Transformation and legitimation in antidiscrimination law» (en anglès) p. 1331–1337. Harvard Law Review (101:7), 1988. DOI: 10.2307/1341398. [Consulta: 30-01-2011].
  12. Conley D (2007). "Being black, living in the red". In PS Rothenberg (Ed.), Race, Class, and Gender in the United States (7ª ed.), pp. 350–358. Nova York: Worth Publishers.
  13. La noció de jerarquia racial té orígens antics: "Va ser Aristòtil que primer va organitzar tots els animals en una sola escala classificada, que col·locava els éssers humans a la part superior com la iteració més perfecta. A finals del segle XIX, la idea que la desigualtat va ser la base de l'ordre natural, coneguda com gran cadena de l'ésser, formava part del lèxic comú". Winfield AG (2007). Eugenics and education in America: Institutionalized racism and the implications of history, ideology, and memory (pp. 45–46, emphasis in original). Nova York: Peter Lang Publishing, Inc.
  14. 14,0 14,1 C. Loring Brace. «Does Race Exist?» (en anglès). Nova. [Consulta: 30-01-2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raça (classificació d'éssers humans) Modifica l'enllaç a Wikidata