Raça Tarentaise
La tarentaise, o tarine, és una raça bovina que es cria preferentment a la vall francesa de Tarentaise, a la Savoia, mentre que a l'italiana Vall d'Aosta es coneix com a Savoiarda.[1]
Origen[modifica]
La vaca Tarentaise pertany a la branca bruna. Alguns consideren que prové de vaques africanes que van arribar a Espanya amb els àrabs i després es van estendre a França, vinculada a la raça d'Aubrac.[2] Altres atribueixen l'origen zootècnic de la Tarentaise a un encreuament entre les dues soques Bos taurus jurassicus i Bos taurus alpinus,[3] ambdues procedents de poblacions brunes del continent asiàtic que es van establir a través del centre d'Europa durant les migracions dels Huns.[4] Des dels primers escrits de la nostra civilització, Plini el Vell va descobrir aquesta "raça dels Alps" i va lloar "les qualitats lleteres d'aquestes vaquetes" a la seva obra Història natural.[5]
La selecció va començar a mitjans del segle XIX i el nom de Tarentaise va aparèixer l'any 1863.[6] El 1865, es va distingir una raça gris a la regió de Moûtiers i una altra de color vermell marró a Beaufortain. El llibre genealògic es va obrir l'any 1888.[7] És una de les onze races adherides a la Federació Europea de Races Bovines del Sistema Alpí (FERBA). El 1992 es va crear una federació mundial de la Tarentaise.[1]
Característiques[modifica]
Tenen un comportament dòcil. Són de color marró vermellós uniforme en ambdós sexes. Les membranes mucoses són de color negre, i el nas i les ulleres. Les banyes, en forma de lira, són de color blanc amb punta de color negre. Les potes són de color negre, dures i adaptades per caminar per la muntanya en terrenys aspres. És una vaca de mida mitjana: alçada a la creu de 140 cm per als mascles i 130 per a les femelles,[8] i un pes mitjà de 750 kg i 500 kg, respectivament.[1]
La població s'estima en uns 33.000 caps,[1] dels quals 13.000 estan registrats. Un centenar de bous estan disponibles per a la inseminació artificial. La selecció actual té com a objectiu millorar el potencial làctic i el contingut en matèria seca de la llet, tot conservant l'excepcional rusticitat.
S'ha exportat a molts països, sobretot al nord d'Àfrica on s'ha utilitzat per millorar les races locals mitjançant l'encreuament[9][10] i, a la dècada de 1970, als Estats Units i Canadà. A Amèrica, es classifica com una raça de vedella. Valora els sòls durs de les Muntanyes Rocalloses que cap altra raça ha pogut explotar adequadament.
Aquesta raça és bona per a la producció de llet i li dona un ric greix a la llet en pastures on cap raça "productiva" no podria viure a l'aire lliure. Produeix 4.800 litres en 292 dies de lactància per any. La seva llet s'utilitza per a la fabricació dels següents formatges AOC: el beaufort, la tome des Bauges, el reblochon o l'abondance i formatges IGP com l'emmental de Savoia o la tomme de Savoie.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tarentaise (race bovine) - Définition et Explications» (en francès). techno-science.net. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ «De (la vache) Aubrac à l’Aubrac ou la métamorphose d’une vache» (en francès). lesbiodiversitaires.over-blog.fr, 17 juin 2011. [Consulta: 7 maig 2023].
- ↑ Sinfreu Blasi, Ignasi «Estudi històric, comparatiu i morfològic de la raça bovina Pallaresa». Treball Pràctic - Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària., 2011-09, pàg. 16.
- ↑ Kleinclausz, Arthur «L'empire romain, les Burgondes et l'épiscopat catholique». Journal des Savants, 4, 1, 1929, pàg. 153–163.
- ↑ Segard, Maxence «Pastoralism, rural economy and landscape evolution in the western Alps» (en anglès). Journal of Roman Archaeology, 22, 2009/ed, pàg. 170–182. DOI: 10.1017/S104775940002064X. ISSN: 1047-7594.
- ↑ Fournier, Alain. La vache (en francès). Editions Artemis, 2007, p. 51. ISBN 978-2-84416-643-2.
- ↑ Cornevin, Charles. Traité de zootechnie générale (en francès). J.B. Baillière, 1891, p. 597.
- ↑ Dervillé, Marie; Patin, Stéphane; Avon, Laurent. Races bovines de France: origine, standard, sélection (en francès). France Agricole Editions, 2009, p. 100. ISBN 978-2-85557-151-5.
- ↑ Saillard, M «Le métissage tarentais en Afrique du Nord». Revue d'élevage et de médecine vétérinaire des pays, 1949, pàg. 54-56.
- ↑ Abdelguerf, A; Laouar, M. «Conséquences des changements sur les ressources génétiques du Maghreb». Options Méditerranéennes : Série A. Séminaires Méditerranéens, 39, 2000, pàg. 77-87.