Vinya
De Viquipèdia
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm.
Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents:
- Mallol: vinya d'1 any.
- Estufera: vinya de 2 anys o 3 anys.
- Planta: vinya de 4 anys.
- Forqueta: vinya de 5 anys.[1]
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols. Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d'on surten les vergues.
El fruit, el raïm, està madur des de la darreria d'agost fins el novembre. De raïm n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentació de la pell, el que determinarà el color del vi. Les agrupacions de pocs grans de raïm, en molta menys quantitat que els raïms propiament dit, s'anomenen gotims.
[edita] Feines agràries de la vinya
- Plantar els maiols, normalment de portaempelt americà, resistent a la fil·loxera
- Empeltar de la varietat desitjada
- Poda (hivern)
- Escabellar
- Verema (finals d'estiu i tardor, segons la zona geogràfica i la varietat)
- a part de les feines genèriques de llaurar, adobar, ensulfatar
[edita] Propagació de les vinyes
Les vinyes poden ser propagades per llavors, estaques, plançons o per empelt. Les llavors s'utilitzen principalment per a la producció de noves varietats. En l'escala comercial les més usades són les estaques. En el cas d'aquells cultivares de difícil arrelament s'usen plançons.
Per llavor: la llavor de vinya germina sense dificultat. Amb llavor de Vitis vinifera els millors resultats s'obtenen després d'un període amb estratificació humida a 4 o 5 ºC per unes dotze setmanes abans de la sembra.
Per estaca: la majoria de les varietats de vinya s'inicien fàcilment per estaques de fusta dura. El material per estaques s'ha de recollir durant el període de repòs. S'han de fer servir tòries (sarments) ben desenvolupades de l'any, generalment de 0,82 a 1,2 cm de diàmetre i de 30-40 cm de llarg. Una estació de desenvolupament en el viver és suficient per produir plantes de tamany apropiat pel trasplantament de vinyes. En general no es fan servir substàncies promotores del "arrelat".
[edita] Malalties o malures
Cal diferenciar primerament els simptomes d'una malatia dels d'una carència. Els mals més comuns són:
- Acariosi
- Aranya groga (Eotetranychus carpini)
- Aranya roja (Panonychus ulmi)
- Blima
- Botritis
- Brevipalp (Brevipalpus lewisi)
- Erinosi
- Eutipa (o eutipiosi)
- Fil·loxera
- Flavescència daurada
- Míldiu
- Oïdi (o oídium o cendrada)
- Xifinema
[edita] Varietats de vinificació (cultivars per a fer vi)
- Vegeu també les varietats viníferes.
Algunes de les varietats de vinificació, o cultivars, que determinen el nom i les característiques del raïm són:
- Callet
- Xarel·lo
- Macabeu
- Manto negre
- Parellada
- Garnatxa
- Ull de llebre
- Moscatell
- Picapoll
- Trebbiano
- Treixadura
- Vernaccia
- Bogdanusa
- Mencía
[edita] Àrees vitivinícoles importants als Països Catalans
- Vegeu també les denominacions d'origen.
- Penedès
- Priorat
- Empordà
- Pla de Bages
- Plana d'Utiel
- Vilar de l'Arquebisbe
- Marina Alta i Marina Baixa
- Zona del Vinalopó (Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà i Baix Vinalopó)
- Balears: Binissalem i Pla i Llevant, les dues amb denominació d'origen.
[edita] El raïm a la cultura
- És una vinya plana com totes,
- ni tu l'esveres ni pensa en tu,
- dels ceps l'hi penjen les fràgils gotes
- tornasolades del ví madur.[2]
A banda de la seva importància pel vi, el raïm apareix a nombroses obres artístiques. És l'atribut del déu Bacus en l'antiga mitologia clàsica. Per als grecs i romans la vinya simbolitzava la bona vida i la fertilitat.
A principis del s. XX, certs pagesos del país Valencià van tenir un gran excedent de fruits de raïm, i pensaren en prendre'l per cap d'any. La tradició s'estengué per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent.
[edita] Referències
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 253.
- ↑ Josep Maria de Sagarra
