Raúl Castro Ruz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Raúl Castro
Raúl Castro Ruz

En el càrrec
Assumpció del càrrec
24 de febrer de 2008
En funcions: 31 de juliol de 200624 de febrer de 2008
Vicepresident(s)   Primer Vice President:
José Ramón Machado Ventura
Altres Vice Presidents:
Juan Almeida Bosque
Julio Casas Regueiro
Esteban Lazo
Carlos Lage Dávila
Abelardo Colomé
Precedit per Fidel Castro

Mandat
2 de desembre de 1976 – 24 de febrer de 2008
President Fidel Castro
Precedit per Nou càrrec
Succeït per José Machado Ventura

Secretari general dels països no-alineats
Mandat
16 de setembre de 2006 – 16 de juliol de 2009
En funcions: 16 de setembre de 200624 de febrer de 2008
Precedit per Fidel Castro
Succeït per Hosni Mubarak

Naixement 3 de juny de 1931 (1931-06-03) (82 anys)
Birán, Cuba
Partit polític Partit Comunista de Cuba
Parella Vilma Espín (1959 – 2007)
Signatura Raul Castro Signature.svg

Raúl Castro Ruz (n. Birán, Cuba, 3 de juny de 1931), militar i polític cubà, germà menor i col·laborador de Fidel Castro. És el President del Consell d'Estat de Cuba i, per tant, President de Cuba, des del 24 de febrer del 2008, tot i que exercia el càrrec de manera interina des del 31 de juliol del 2006. També ostenta el grau militar de General d'Exèrcit.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

És el més jove dels tres germans Castro. Els tres van ser expulsats del primer col·legi al qual van assistir. Igual com Fidel, Raúl va acudir més tard al Col·legi Jesuïta de Dolores a Santiago de Cuba i al Col·legi de Belén a L'Havana. Com que no estava graduat va estudiar ciències socials. Els germans van participar activament en alguns altercats estudiantils violents. Raúl era un comunista convençut i es va unir a la Joventut Socialista, afiliada al Partit Comunista Cubà, de caràcter soviètic, aleshores anomenat Partit Socialista Popular (PSP).

Revolució cubana (1953-59)[modifica | modifica el codi]

Juntament amb el seu germà va ser un dels integrants del Moviment 26 de juliol, que va participar en l'assalt a la Caserna de Moncada el 1953 a la ciutat de Santiago de Cuba, orient del país. En l'atac, tenia la missió de donar suport des del terrat de Palau de Justícia d'aquella ciutat, missió que va complir. Arrestat posteriorment als fets va ser condemnat a 13 anys de presó. Va ser amnistiat i es va exiliar a Mèxic, on va participar en els preparatius de l'expedició de l'iot Granma, que desembarcar a Cuba al desembre del 1956.

Va conèixer Ernesto «Che» Guevara a Ciutat de Mèxic i el va introduir en el cercle revolucionari de Fidel. Raúl també va contactar en l'agent del KGB Nikolai Leonov, qui havia conegut durant un viatge per les nacions de l'bloc de l'Est. Aquesta relació va persistir fins que els germans Castro van prendre el poder a Cuba.

Com a combatent de l'exèrcit rebel, va prendre part en la campanya de Sierra Maestra, i el 27 de febrer del 1958 va ser nomenat comandant i hom li va assignar la missió de creuar l'antiga província d'Orient, liderant una columna de guerrillers, per a obrir el Segon Front Oriental "Frank País" (en honor a un líder de la clandestinitat assassinat per les forces batistianes a la ciutat de Santiago de Cuba) cap al nord-est. En aquell front, Raúl va organitzar i estructurar un autèntic goveern als territoris alliberats i va crear fins i tot la Força Aèrea Rebel i les primeres institucions d'intel·ligència i policia dels revolucionaris, a més de departaments de sanitat, educació, etc.


Període postrevolucionari (1959-2006)[modifica | modifica el codi]

A Santiago de Cuba va ordenar l'enjutjament de connotats assassins membres de les forces repressives de l'enderrocada dictadura del General Batista en les primeres setmanes del 1959. Va ocupar el càrrec de ministre de les Forces Armades Revolucionàries (ministre de defensa) a partir del 1959. Va reorganitzar l'exèrcit i va reconvir l'armament per a adaptar-lo a les característiques dels subministraments soviètics. El 1961 va passar a formar part de la Direcció Nacional de les Organitzacions Revolucionàries Integrades. Nomenat viceprimer ministre el 1962, des de l'eixida d'Ernesto «Che» Guevara es va convertir en la segona figura política del govern. Va prendre part de la direcció del Partit Unit de la Revolució Socialista (PURS) el 1963, i va assumir el càrrec de segon secretari del Comité Central i del Politburó del Partit Comunista de Cuba (PCC) des que es va promulgar la creació d'aquest (octubre del 1965). Va estar a càrrec de la investigació, denúncia i enjutjament de l'anomenada "microfracció" dins del Partit Comunista.

Al desembre del 1976 va ser elegit per l'Assemblea Popular vicepresident del Consell de Ministres i primer vicepresident del Consell d'Estat de Cuba (equivalent al de vicepresident de la república), càrrecs que va mantenir, juntament amb els de ministre de Defensa i segon secretari del PCC, en les successives reorganitzacions del nucli dirigent. A partir del 1980 va exercir tasques supervisores juntament amb el seu germà, en els Ministeris de Defensa, Interior, Cultura i Salut Pública.

Govern interí (2006-2008)[modifica | modifica el codi]

Successor constitucional de Fidel Castro (article 94), el 31 de juliol del 2006 el secretari d'aquest, Carlos Valenciaga, va anunciar que Raúl assumia provisionalment la presidència del Consell d'Estat, la secretaria del PCC i la comandància en cap de les Forces Armades, mentre el seu germà es recuperava d'una intervenció quirúrgica intestinal.

En el temps en què Raúl va dirigir els destins de Cuba de manera provisional, es van destacar els lleugers augments de l'economia, l'aprofundiment del procés socialista i el debate incitat per ell mateix sobre els problemes de la nació que va derivar en un profund anàlisi de la població a partir del 26 de juliol del 2007.

Govern (des del 2008)[modifica | modifica el codi]

El 24 de febrer de 2008 fou escollit President del Consell d'Estat de Cuba pels diputats de l'Assemblea Nacional del Poder Popular, succeint al seu germà Fidel Castro en la comandament de Cuba. Des d'aquest càrrec governà com a cap del partit comunista fins al proper congrés que es realitzarà a finals de 2009.

Noves mesures i canvis en la política cubana[modifica | modifica el codi]

« ..."En desembre vaig parlar de l'excés de prohibicions i regulacions, i en les properes setmanes començarem a eliminar les més senzilles. Moltes d'elles van tenir com a únic objectiu evitar el sorgiment de noves desigualtats, en un moment de escassesa generalitzada, fins i tot a costa de deixar de percebre certs ingressos". Raúl Castro Ruz, 24 de febrer del 2008 »

Complint el que havia expressat al febrer del 2008, Raúl Castro va començar a llevar diferents traves legals que limitaven el poble, com ara l'accés als hotels i la renda d'automòbils o permetre la venda lliure de telèfons mòbils. Al Consell de Ministres va sol·licitar a l'Assemblea Nacional del Poder Popular el permís d'analitzar fins al final de l'any els possibles membres del gabinet de ministres. Tot això es deu a irregularitats en el treball d'alguns ministeris.

El poble ha dipositat les seves esperances en què el nou govern (de marcat estil progressista) de Raúl aconsegueixi resoldre els problemes de la doble moneda, i també que s'examinin les deficiències quant a la gran burocràcia existent en alguns dels dirigents nacionals, la qual cosa acabarà de consolidar la democràcia socialista a l'illa.

Relacions internacionals[modifica | modifica el codi]

Raúl Castro ha donat pas, des dels primers moments del govern provisional fins a l'actualitat com a president legítim, a una revisió les relacions amb nacions com Mèxic i Rússia acompanyada, a més a més, d'un enfortiment dels nexos amb la Xina.

En el seu discurs del 2 de desembre del 2006, Raúl Castro, aleshores president provisional de Cuba, va anunciar que el govern cubà estava disposat a iniciar converses amb els Estats Units a fi d'acabar les limitacions diplomàtiques entre aquestes nacions, la qual cosa suposa el colp definitiu a la inútil repressió política i comercial del govern nord-americà. L'única condició del Govern cubà és precisament que els EUA no posin cap condició per a iniciar el tal diàleg.

Al desembre del 2008, Raúl Castro va fer una important gira internacional que va abraçar Veneçuela i Brasil. El moment principal de la seva gira va ser la seva participació en la I Cimera d'Amèrica Llatina i al Carib, realitzada a la ciutat de Bahia. El marc d'aquella cimera va servir per a l'ingrés de Cuba al Grup de Rio.

Recentment ha realitzat una altra important gira internacional que va abraçar Rússia, Algèria i Angola.

Família[modifica | modifica el codi]

Raúl va ser casat amb Vilma Espín des del principi de la Revolució cubana fins a la data de la mort d'aquesta, el (18 de juny del 2007). Té quatre fills d'aquest matrimoni: Deborah, Mariela, Nilsa i Alejandro.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raúl Castro Ruz

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Fidel Castro
President de Cuba
Interí des del 31 de juliol de 2006

24 de febrer de 2008–- actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec