Raúl Pugno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Raúl Pugno
Caricatura de Raúl Pugno i Eugène Ysaye a la sala Pleyel de París
Caricatura de Raúl Pugno i Eugène Ysaye a la sala Pleyel de París
Estil: Romanticisme
Naixença: 23 de juny de 1852
Montrouge, Sena (França)
Defunció: 3 de gener de 1914 (als 61 anys)
Moscou (Rússia)
Nacionalitat: França França
Activitat principal: Pianista
Altres activitats: Compositor

Raúl Pugno (Montrouge, Sena (França), 23 de juny de 1852 - Moscou (Rússia), 3 de gener de 1914) fou un pianista i compositor italià.

Raúl era fill d’un italià que tenia un establiment d’instruments musicals a París, i de mare lorenesa, començà, essent encara molt jove, a demostrar grans aptituds per al piano, de manera que als set anys ja fou aplaudit en concerts.

Durant algun temps cursà en l’escola musical Niedermeyer, gràcies al fet que el príncep Poniatowski li feu assolir una beca en aquesta Escola, després ingressà en el Conservatori de París, on tingué per professors de piano en G. Malhias i en Durant. En el mateix centre docent estudià harmonia, orgue i fuga sota la direcció respectiva de André Bazin, Peter Benoit i Ambroise Thomas, assolint els primers premis de totes les assignatures, i no tardà a donar-se a conèixer com un pianista de primer ordre.

No obstant al principi topà amb serioses dificultats per la seva carrera artística, per haver estat acusat de prendre part activa en la Comune de 1871. Malgrat tot, aconseguí el càrrec d’organista i el 1878 la plaça de mestre de capella de Saint-Eugène, i des de 1892 fins al 1901 fou professor d’harmonia en el Conservatori de París. Va tenir com a deixeble de piano a la catalana Mercedes de Rigalt a la qual també admirava i a la seva compatriota Andrée Vaurabourg.[1]

El 1893 tornà a presentar-se com a pianista en un concert donat en el citat Conservatori, i des de llavors collí molts aplaudiments França i a l’estranger, sobretot a Rússia i Amèrica. En algunes de les seves excursions artístiques l’acompanyà Eugène Ysaye. El seu art en el piano es distingia per la sonoritat de l’execució i per la interpretació clara, sòbria i molt personal dels grans mestres, principalment els moderns, i com a virtuós no tenia rival.

També es distingí com a compositor. Ja el 1877 donà aun teatre d'Asnières-sur-Seine l'opereta A qui la trompe?; després va compondre la gran escena religiosa La résurrection de Lazare, molt aplaudida en els concerts populars (1879), i és l'única obra d'aquest gènere deguda a Pugno, doncs l'atreia més l'escena.

Obres qua va compondre a més de la ja citada:

  • Le fée Cocotte: ball d'espectacle en col·laboració amb Lippacher (1881)
  • Les papillons: ball d'espectacle en col·laboració amb Lippacher (1881)
  • Ninetta: òpera còmica (1888)
  • Viviane: ball en cinc actes (1886)
  • La sosie: òpera bufa (1887)
  • Le valet de coeur: òpera còmica (1888)
  • Le retour d'Ulysse: opereta (1889)
  • La vocation de Marias: pantomima (1889)
  • La petite Poucette: pantomima (1891)
  • La danseuse de corde: pantomima (1892)
  • Pour le drapeau: mimodrama (1895)
  • Le chevalier aux fleurs: ball d'espectacle en col·laboració amb Messager. etc.

Totes aquestes obres foren estrenades en teatres de París. També col·labora anonimament en l'opereta de V. Roger, Josephine vendue par ses soeurs, i al costat de Nadia Boulanger escriví la música per l'obra de Gabriele d'Annunzio, La ciutat morta. A més, va compondre un Concertstück, per a piano i orquestra; una gran sonata, àlbums musicals, com el titulat Soirs et paysages; melodie, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum nº. 67, pàg. 346 (ISBN 84-239-4567-7)