Raúl de Zähringen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Raúl de Zähringen (nascut el 1135 - mort a Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.

Raúl a un relleu de Franz Anton Xaver Hauser (1739–1819) a la catedral de Friburg de Brisgòvia.

Era el fill de Corrado I de Zähringen i de Clemència de Luxemburg-Namur. El 1160 el poble de Magúncia va elegir-lo com a successor d'Arnold de Selenhofen però l'emperador Frederic I no va reconèixer l'elecció, per causa de les tensions entre els Staufer i els Zähringen. Quan el Concili de Lodi del 1161 va annul·lar l'eleccií-ó de Raúl i excomunicar-lo, Cristià de Magúncia va succeir-li.

El 1167 va proposar-se com a príncep-bisbe de Lieja, amb l'ajut de son germà Bertold IV, Balduí V d'Hainaut i Enric de Namur-Luxemburg. Durant el seu regne va transferir el crani de Lambert de Lieja com a relíquia a la Catedral de Friburg de Brisgòvia.[1] Com que els seus projectes polítics dins de Sacre Imperi no tenien èxit, va concentrar-se al seu bisbat que considerava com un mitjà per enriquir-se. Un monje predicador Lambert el Quec va oposar-se a la simonia bisbal i la luxuria dels canonges. Raúl va emprisonar-lo, però el papa va decidir la seva liberació.

Raúl va participar en la tercera croada el 1188 i acompanyà l'emperador, Frederic I fins al camp d'Acre, tot i que no hi ha esments dels seus gestes militars. Al retorn va fer escala a Herdern, un feu seu a Brisgòvia. Durant l'estada va morir. Segons Cartellieri no era un gran bisbe i no va realitzar coses destacables, sinó alentir o impedir un moviment de reformació en perseguir Lambert el Quec.[2]

Va ser sebollit a l'Abadia de sant Pere de la Selva Negra.



Precedit per:
Alexandre II
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
11671191
Succeït per:
Albert de Lovaina

Referències[modifica | modifica el codi]

Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja

  1. Alexander Cartellieri, Allgemeine Deutsche Biographie, Rudolf (Bischof von Lüttich)., Leipzig, Duncker i Humboldt, 1875, pàgina 217 ss., ISBN 3-7995-7041-1
  2. Alexander Cartellieri, ibídem