Raül I de Vermandois

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Raül I de Vermandois

Raül I de Vermandois,[1] anomenat Raül I el Valent o Raül I el Borni, conegut també sota el nom de Raül de Crépy, nascut cap a 1094, mort el 13 d'octubre de 1152, va ser comte de Vermandois, d'Amiens i de Valois de 1102 a 1152.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'Adelaida de Vermandois i d'Hug I el Gran, fill del rei Enric I de França, era cosí germà del rei Lluís VI de França. Va aportar el seu suport a aquestos últims contra els barons refractaris a l'autoritat reial.

Havent perdut un ull en el transcurs de la presa del castell de Livry el 1129, l'any següent, al setge de Coucy, va ferir mortalment a Tomàs de Marle, senyor de Coucy, que temps enrere havia matat al seu germà Enric (1091-1130), senyor de Chaumont-en-Vexin. El novembre de 1131, el rei Lluís VI el va nomenar senescal.[2]

Poc després de la mort de Lluís VI el 1137, sostingué[3] temporalment la causa de la reina mare Adelaida de Savoia que temia que el seu dot fos utilitzat al servei de l'Estat pel seu fill Lluís VII ajudat de l'abat Suger.

Fidel a la corona, Lluís VII li va proposar la germana de la seva dona (Elionor d'Aquitània) anomenada Petronela d'Aquitània (vers 11251151). Per poder casar-se amb ella, Raül va repudiar el 1142 la seva primera esposa Elionor de Blois. L'esposa abandonada es va queixar llavors al seu germà Teobald IV, comte de blois i de Xampanya, que es va rebel·lar al seu torn contra el rei de França. El papa Innocenci II intervingué anul·lant aquest matrimoni i va excomunicar als nous esposos així com als bisbes que havien consentit de beneir la seva unió. No obstant el papa Eugeni III que va succeeir a Innocent II, va legitimar[4] aquest segon matrimoni al concili celebrat a Reims el 1148.

Durant l'absència de Lluís VII (que havia marxat a la segona croada), el 1145, Raül es va quedar a França en qualitat de regent del regne amb Suger. Després de la tornada de Lluís, Raül, que va quedar vidu de Petronela, la seva segona esposa, es va casa de nou el 1152 amb Laureta d'Alsàcia (vers 11251151), filla de Teodoric d'Alsàcia, comte de Flandes.

Unions i descendència[modifica | modifica el codi]

1) Vers el 1120, es va casar en primeres noces amb Elionora de Blois, filla d'Esteve II de Blois i d'Adele d'Anglaterra, de la qual se'n va separar vers el 1141 per causa de consanguinitat. Certes genealogies[5] atribueixen a aquesta unió, un fill, Hug II de Vermandois, que s'hauria fet monjo sota el nom de Fèlix de Valois, però aquesta afirmació sembla ser una broma del segle XVI.

2) El 1142, es va casar amb Peronel·la d'Aquitània (Petronel·la, Petronila, Petronil·la), filla de Guillem X d'Aquitània i germana d'Elionor d'Aquitània, amb la que va tenir a:

El 1152 es va casar amb Laureta de Lorena, unió efímera de la que no va tenir fills.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Raül el Valent al lloc genaalògic FMG
  2. Llista de senescals de França a lloc web del Servei històric del Govern francès
  3. Jean Flori, Aliénor d'Aquitaine, 2004, pàg. 56
  4. . Louis Duval-Arnould Les dernières années du comte lépreux Raoul de Vermandois (v. 1147-1167...) et la dévolution de ses provinces à Philippe d'Alsace, Biblioteca de l'escola de les cartes, 1984, volum 142 pàg. 81
  5. Com genealogy.eu, de Miroslav Marek

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raül I de Vermandois