Rabindranath Tagore
| Rabindranath Tagore (  escolteu (?·pàg.) en bengalí: রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর ) |
|
|---|---|
 Rabindranath Tagore a Kolkata, c. 1915 |
|
| Naixement: | 5 de juliol de 1851 Calcuta |
| Mort: | 7 d'agost de 1941 (als 80 anys) Calcuta |
| Activitat: | Poeta, dramaturg, filòsof, compositor, artista, músic, lletrista |
| Període: | Renaixença bengalí |
| Premis: | Premi Nobel de Literatura |
| Signatura: |  |
 |
| Premi Nobel de Literatura (1913) |
Rabindranath Tagore (Calcuta, Raj britànic, 1861 - íd. 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913.[1] Un Pirali Brahmin[2][3][4][5] de Calcuta, Tagore escrivia poemes des dels vuit anys.[6] Amb setze, publicà la seva primera obra poètica substancial sota el pseudònim Bhanushingho ("Lleó Sol")[7] i escrigué la seva primera història curta i drames l'any 1877. Tagore denunciava el Raj Britànic i donava suport a la independència de l'Índia.
Tagore, també conegut com a Gurudev, va revolucionar la literatura bengalí amb obres com per exemple La llar i el món i Gitanjali. Va enriquir l'art bengalí amb multitud de poemes, històries curtes, cartes, assaigs i pintures. Tagore va ser també un savi i reformador cultural que va modernitzar l'art del seu poble desafiant les severes crítiques que fins aleshores el vinculaven a unes formes classicistes. Dues de les seves cançons són ara els himnes nacionals de Bangladesh i l'Índia: Amar Shona Bangla i Jana Gana Mana.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
[modifica] Primers anys
Va néixer el 7 de maig de 1861 a la ciutat de Calcuta, en una Índia que en aquells moments formava part de l'imperi Britànic. Fou el petit dels tretze fills supervivents de Debendranath Tagore (1817-1905) i Sarada Devi (1830-1875),[8] una família selecta de Calcuta i amant de les arts. El seu germà gran, Dwijendranath, fou un respectat poeta i filòsof, Satyendranath fou el primer membre d'una ètnia índia admès en l'elitista Servei civil indi i Jyotirindranath fou un músic i compositor cèlebre en el seu moment. Va ser criats en gran part pels servents, car la seva mare morí a principis de la seva infantesa i els seu pare viatja molt sovint.[9] Tagore evità en gran mesura assistir a l'escola i preferia vagar per la mansió o pels voltants: Bolpur, Panihati, i altres llocs.[10][11]
Inicià el seu upanayan a l'edat d'onze anys; Tagore deixà Calcuta el 14 de febrer de 1873 per iniciar amb el seu pare un viatge, durant mesos, per l'Índia. Van visitar Santiniketan, ciutat del seu pare, i es va aturar a Amritsar abans d'arribar a l'estació de muntanya de Dalhousie, a l'Himàlaia. Allà, el jove "Rabi" llegia biografies i va ser educat a casa en història, astronomia, ciència moderna, i el sànscrit; estudià la poesia de Kālidāsa.[12][13]
El 1878 aconseguí viatjar fins a Anglaterra per estudiar a l'escola pública de Brighton i posteriorment aconseguí ser admès a la Universitat de Londres; no obstant, no deixar els seus estudis per conèixer l'obra de Shakespeare i altres autors: Religio Medici de Thomas Browne, Coriolanus, i Antoni i Cleopatra de Shakespeare.[14] Va abandonar Anglaterra al cap d'un any. Aquesta exposició a la cultura anglesa i la seva llengua es filtraria en els seus primers passos dins la tradició de la música bengalí per crear nous estils musicals. Tagore no va abraçar mai completament les rígides normes angleses ni l'estricta interpretació de la tradicional religió hindú per part de la seva família en la seva vida o en el seu art, escollint en lloc seu prendre el millor d'ambdues esferes d'experiència.
[modifica] Vida a Shelaidaha
El 9 de desembre de 1883 es va casar amb Mrinalini Devi (nascuda a Bhabatarini, 1873–1900), amb la qual va tenir cinc criatures, dos fills i tres filles, dos dels quals van morir de ben petits.[15] En aquell moment ja s'havia convertit en el centre d'atenció del món literari amb diverses obres, incloent un poema llarg adaptat a l'estil Maithili del que va ser pioner Vidyapati, que al seu torn reclamava que pertanyia al poeta perdut anomenat Bhanu Simha. La seva reputació es va consolidar amb Bhikharini (1877; "La dona captaire"—la primera història curta en Bengalí)[16][17] i amb amb recopilacions com Sandhya Sangit (1882), que inclou el famós poema Nirjharer Svapnabhanga (El crit de la cascada).
L'any 1890 començà a gestionar les propietats familiars de Shelaidaha, una regió en un estuari situada a l'actual Bangla Desh, on va viure en una casa-vaixell sobre el sistema tributari del riu Padma. Treballs d'aquest període tals com Sonar Tari (1894), Chitra (1896) i Katha O Kahini (1900) van acabar de crear-li una gran fama com a poeta. A més, estava guanyant-se també una reputació com assagista, escriptor d'obres i d'històries curtes, reflectint la vida del poble que veia al seu al voltant, cosa que li feu obtenir considerables elogis.[18] Entre els anys 1891 i 1895 va ser l'època més fecunda escrigué més de la meitat de les històries dels tres volums i vuitanta-quatre històries de Galpaguchchha.[9][16]
[modifica] Vida a Santiniketan
El 1901 va abandonar Shilaidaha i es va traslladar a Santiniketan, població situada a Bengala Occidental, on va posar en funcionament una escola experimental en unes propietats donades pel seu pare, envoltada d'arbredes, jardins, i una biblioteca.[19] Aquesta escola, establerta segons la tradicional estructura *Brahmacharya dels estudiants vivint al costat del seu gurú en una comunitat autosuficient, fou un imam per a grups internacionals d'estudiants, artistes, lingüistes i músics. Tagore va dedicar prodigioses quantitats d'energia a obtenir fons per a aquesta escola, utilitzant per exemple l'import concedit amb Premi Nobel. Avui dia la institució és coneguda com Universitat Visva Bharati (en bengalí: বিশ্বভারতী, Índia al món), sota el control del govern indi.
El seu pare morí el 19 de gener de 1905 i cap al 1906 va morir la seva esposa i dos dels seus fills, la qual cosa el sumí en una gran pena. En aquells anys obtenia ingressos dels pagaments mensuals com a part de la seva herència i els ingressos addicionals del maharajà de Tripura, les vendes de joies de la seva família, del seu bungalow a Puri, i un mediocres beneficis (2.000 Rs) pels drets de les seves obres.[20] En aquells moments però ja tenia un ampli nombre de seguidors entre els lectors bengalís, i gràcies a les primeres traduccions de les seves obres començà a ser reconegut fora de les fronteres del seu país.
En resposta a alguns admiradors anglesos, com el pintor William Rothenstein, va començar a traduir alguns dels seus poemes en vers lliure. El 1912 marxa a Anglaterra per realitzar diverses xerrades i donar a conèixer el seus versos, deixant impresionats, entre d'altres, el poeta irlandès William Butler Yeats. Posteriorment aquest autor va escriure el prefaci de la versió anglesa de l'obra de Tagore Gitanjali. L'any 1913 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu vers profund i sensible, fresc i bell, pel qual, amb habilitat consumada, ha fet del seu pensament poètic, expressat en les seves pròpies paraules angleses, una part de la literatura d'Occident
El 1916 va iniciar un seguit de conferències que el van dur al Japó i els Estats Units d'Amèrica, moment en el qual va denunciar el xovinisme nacionalista així com els nacionalismes bel·ligerants. Aquest posicionament polític el va fer rebre moltes crítiques però també rebé l'elogi del pacifistes com Romain Rolland. La seva experiència en aquests països fou recollida en el seu llibre Japanyatri, i la visita el 1927 a Bali, Java, Kuala Lumpur, Malacca, Penang, Siam i Singapur s'observà en la seva obra Jatri.
L'any 1915 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi V del Regne Unit, però l'any 1919 renuncià a aquest títol com a protesta per l'acció de l'exèrcit britànic a la massacre de Jaliyaanwala Bagh. Al llarg de la seva vida va mantenir múltiples contactes amb altres intel·lectuals del seu temps, entre d'altres Henri Bergson, Albert Einstein, Robert Frost, Mahatma Gandhi, Thomas Mann, George Bernard Shaw, H.G. Wells i Romain Rolland.
Els quatre últims anys de la seva vida van estar marcs per un dolor crònic i dos llargs períodes malalt. Aquests començaren quan Tagore va perdre la consciència a finals de 1937 quan caigué comatós i estigué vora la mort durant un llarg període. La poesia de Tagore durant aquells últims tres anys està considerada com la seva millor, i es distintiva per la seva preocupació per la mort.[21][22] Després d'aquest període de patiment, Tagore va morir el 7 d'agost de 1941 a la seva residència de Calcuta,[23][24] un dia que encara és recordat en actes públics en el món de parla bengalí.[25]
[modifica] Teoria i praxis polítiques
El pensament polític de Tagore es caracteritza per una marcada complexitat. Va ser molt crític envers l’imperialisme europeu, alhora que va donar suport als nacionalistes indis.[26][27][28] Es va implicar en el procés judicial de la Conspiració Indogermànica, i es va entrevistar amb l’ aleshores primer ministre, Comte Terachi, i l’anterior primer ministre, Comte Okuma, en nom dels conspiradors per tal de guanyar-se el favor japonès.[29]
Tot i així, també va escarnir el moviment Swadeschi, denunciant-lo corrosivament a El culte de Charka, un assaig del 1925.[30] En contraposició, va emfatitzar l'autosuficiència i formació intel·lectual de les masses, declarant que l’ imperialisme britànic era “un símptoma polític de la nostra malaltia social”, i animava als indis a acceptar que “no es tracta d’una revolució cega, sinó d’una educació sòlida i decidida”.[31][32]
Inevitablement, aquests punts de vista van irritar a molts, fins al punt de posar la seva vida en perill. Es va salvar de miracle de l’intent d’assassinat per part d’ expatriats indis durant una estada a un hotel de San Francisco, a finals de 1916. El complot va fallar només perquè els qui havien de ser els assassins no es van posar d’acord en l'execució.[33]
No obstant això, Tagore va compondre cançons en què exaltava el moviment independentista de l'Índia, i va renunciar als seu títol nobiliari en protesta contra la Massacra de Jallianwaka Bagh del 1919.[34]Dues de les obres de Tagore amb més contingut polític, Chitto Jetha Bhayshunyo (El lloc on la ment no té por) i Ekla Chalo Re (Si no responen a la teva crida, avança sol), es van guanyar la simpatia de les masses; la darrera d’aquestes obres va ser aplaudida per Mohandas Gandhi.
Les relacions amb el líder Gandhi van ser conflictives. Tot i així, Tagore va ser clau, per exemple, a resoldre una disputa entre el Mahatma i Ambedkar (sobre els sectors electorals separats per als intocables), aconseguint que Gandhi abandonés la seva vaga de fam “fins a la mort”.[35][36]
D’acord amb la importància que concedia a l’educació, s’implicà personalment en aquest tema, tan teòrica com pràcticament: va criticar al·legòricament l’educació ortodoxa, basada en la memoritació, escarnint-la al conte L’entrenament del lloro, en què un ocell és engabiat i forçat pels tutors a alimentar-se d’estrips de planes de llibres fins que mor.[37][38]
Les seves idees sobre pedagogia portaren a Tagore, mentre visitava Santa Bàrbara, a Califòrnia, l’11 d’octubre del 1917, a concebre un nou tipus d’Universitat, amb el desig de “fer de Santiniketan el fil connector entre l'Índia i el món [i] un centre mundial per l’estudi de la humanitat, deixant de banda límits nacionals i geogràfics”.[33]La pedra fundacional de l’escola, que ell va anomenar Visva-Bharati, va ser posada el 22 de desembre del 1918 i inaugurada 1921.[39] Va treballar de valent per trobar fons i personal per a l’escola, buscant-ne a Europa i als EUA entre 1919 i 1921,[40] i fins i tot aportant-t’hi tots els diners rebuts pel premi Nobel que li havien concedit.[41] Tagore hi va implementar una estructura pedagògica brahmacharha utilitzant gurús per donar una guia individualitzada als alumnes, i el seus deures com a mentor i cap de Santiniketan li exigiren energies i temps: als matins hi donava classes i la resta del dia escrivia els llibres de text dels alumnes.[42]
[modifica] Obra literària
Reconegut internacionalment per la seva obra poètica, Tagore també va escriure novel·les, assajos, històries curtes, diaris de viatge, obres de teatre així com nombroses cançons.
[modifica] Històries curtes
De la prosa de Tagore les obres que es tenen mes en consideració són les seves històries curtes i se li atribueix ser el pioner a escriure històries breus en bengalí. Les seves històries curtes estan escrites en una prosa rítmica, sovint fins al punt de ser poètica, i la principal temàtica de la qual són les vides de la gent corrent.
Tagore va començar a escriure històries curtes tan sol amb setze anys, el 1877, començant amb Bhikharini (La captaire). Entre 1891 i 1895 són definits pels historiadors com el període "Sadhana" de Tagore, en el qual escrigué al voltant de la meitat de les històries contingudes en els tres volums del Galpaguchchha, una col·lecció de 84 històries. Tagore solia associar aquestes primeres històries, com des del període "Sadhana", amb una exuberant vitalitat i espontaneïtat, característiques ques estaven íntimament relacionades amb la vida de l'autor en els diversos pobles on gestionava les àmplies propietats familiars.
[modifica] Obra seleccionada
- — Bengalí —
| Poesia | |||
|---|---|---|---|
| * মানসী | Manasi | (The Ideal One) | 1890 |
| * সোনার তরী | Sonar Tari | (The Golden Boat) | 1894 |
| * গীতাঞ্জলি | Gitanjali | (Ofrena de càntics) | 1910 |
| * গীতিমাল্য | Gitimalya | (Wreath of Songs) | 1914 |
| * বলাকা | Balaka | (The Flight of Cranes) | 1916 |
| Drama | |||
| * বাল্মিকী প্রতিভা | Valmiki Pratibha | (The Genius of Valmiki) | 1881 |
| * বিসর্জন | Visarjan | (El sacrifici) | 1890 |
| * রাজা | Raja | (El Rei de la cambra fosca) | 1910 |
| * ডাকঘর | Dak Ghar | (El correu) | 1912 |
| * অচলায়তন | Achalayatan | (L'inamovible) | 1912 |
| * মুক্তধারা | Muktadhara | (El salt d'aigua) | 1922 |
| * রক্তকরবী | Raktakaravi | (Red Oleanders) | 1926 |
| Ficció | |||
| * নষ্টনীড় | Nastanirh | (The Broken Nest) | 1901 |
| * গোরা | Gora | (Fair-Faced) | 1910 |
| * ঘরে বাইরে | Ghare Baire | (The Home and the World) | 1916 |
| * যোগাযোগ | Yogayog | (Crosscurrents) | 1929 |
| Memòries | |||
| * জীবনস্মৃতি | Jivansmriti | (My Reminiscences) | 1912 |
| * ছেলেবেলা | Chhelebela | (My Boyhood Days) | 1940 |
- — Anglès —
| * Thought Relics | 1921[43] |
- — Traduccions —
| * Chitra | 1914[44] |
| * Creative Unity | 1922[45] |
| * The Crescent Moon | 1913[46] |
| * Fireflies | 1928 |
| * Fruit-Gathering | 1916[47] |
| * The Fugitive | 1921[48] |
| * The Gardener | 1913[49] |
| * Gitanjali: Song Offerings | 1912[50] |
| * Glimpses of Bengal | 1991[51] |
| * The Home and the World | 1985[52] |
| * The Hungry Stones and other stories | 1916[53] |
| * I Won't Let you Go: Selected Poems | 1991 |
| * The Lover of God | 2003 |
| * My Boyhood Days | 1943 |
| * My Reminiscences | 1991[54] |
| * Nationalism | 1991 |
| * The Post Office | 1914[55] |
| * Sadhana: The Realisation of Life | 1913[56] |
| * Selected Letters | 1997 |
| * Selected Poems | 1994 |
| * Selected Short Stories | 1991 |
| * Songs of Kabir | 1915[57] |
| * Stray Birds | 1916[58] |
[modifica] Referències i notes
- ↑ O'Connell, K. M. (2008), "Red Oleanders (Raktakarabi) by Rabindranath Tagore—A New Translation and Adaptation: Two Reviews", Parabaas, retrieved 2009-11-29
- ↑ Datta, P. K. (2003), "Introduction", Rabindranath Tagore's The Home and the World: A Critical Companion, Orient Longman, p. 2, ISBN 81-7824-046-7
- ↑ Kripalani, Krishna (1971), "Ancestry", Tagore: A Life, Orient Longman, pp. 2–3, ISBN 8-1237-1959-0
- ↑ Kripalani, Krishna (1980), Dwarkanath Tagore (1st ed.), pp. 6, 8
- ↑ Thompson 1926, p. 12
- ↑ Some Songs and Poems from Rabindranath Tagore, East-West Publications, 1984, p. xii, ISBN 0-8569-2055-X
- ↑ Thompson 1926, pp. 27–28
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 37
- ↑ 9,0 9,1 Thompson 1926, p. 20
- ↑ Thompson 1926, p. 21–24
- ↑ Das, S. «Tagore’s Garden of Eden», 2 d'agost de 2009. [Consulta: 14 d'agost de 2009]. Cita: [...] El jardí a Panihati on, algun temps, el nen Rabindranath, acompanyant la seva família, hi havia estat durant una epidèmia de dengue. Aquesta va ser la primera vegada que el poeta de 12 anys d'edat, que mai havia sortit de la seva casa Chitpur, topava cara a cara amb la natura i la vegetació en un poblet de Bengala.
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 55–56
- ↑ Stewart & Twichell 2003, p. 91
- ↑ Thompson 1926, p. 31
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 373
- ↑ 16,0 16,1 Chakravarty 1961, p. 45
- ↑ Dutta & Robinson 1997, p. 265
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 109
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 133
- ↑ Dutta & Robinson 1995, pp. 139–140
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 338
- ↑ "Recitation of Tagore's poetry of death", Hindustan Times (Indo-Asian News Service), 2005
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 367
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 363
- ↑ "68th Death Anniversary of Rabindranath Tagore", The Daily Star (Dhaka), August 7, 2009, <http://www.thedailystar.net/newDesign/news-details.php?nid=100259>. Consultat el 13 agost 2009
- ↑ Dutta & Robinson 1997, p. 127.
- ↑ Dutta & Robinson 1997, p. 210.
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 304.
- ↑ Brown 1948, p. 306
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 261.
- ↑ Dutta & Robinson 1997, pp. 239–240.
- ↑ Chakravarty 1961, p. 181.
- ↑ 33,0 33,1 Dutta & Robinson 1995, p. 204.
- ↑ Dutta & Robinson 1995, pp. 215–216.
- ↑ Dutta & Robinson 1995, pp. 306–307.
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 339.
- ↑ Dutta & Robinson 1997, p. 267.
- ↑ Tagore & Pal 1918.
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 220.
- ↑ Dutta & Robinson 1995, p. 221.
- ↑ Roy 1977, p. 175.
- ↑ Chakravarty 1961, p. 27.
- ↑ «"Thought Relics"». Sacred-texts.com, 1923-01-01. [Consulta: 20-03-2010].
- ↑ «"Chitra"». Gutenberg.org, 2001-02-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"Creative Unity"». Gutenberg.org, 2007-10-21. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"The Crescent Moon"». Gutenberg.org, 2004-09-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"Fruit-Gathering"». Gutenberg.org, 2004-09-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"The Fugitive"». Gutenberg.org, 2005-04-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"The Gardener"». Gutenberg.org, 2004-10-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"Gitanjali"». Gutenberg.org, 2004-12-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"Glimpses of Bengal"». Gutenberg.org, 2005-04-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"The Home and the World"». Gutenberg.org, 2004-12-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"The Hungry Stones"». Gutenberg.org, 2001-02-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ http://www.gutenberg.org/etext/22217
- ↑ «"The Post Office"». Gutenberg.org, 2004-09-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"Sadhana: The Realisation of Life"». Gutenberg.org, 2004-11-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"Songs of Kabir"». Gutenberg.org, 2004-09-01. [Consulta: 2010-03-20].
- ↑ «"Stray Birds"». Gutenberg.org, 2004-09-01. [Consulta: 2010-03-20].
[modifica] Bibliografia
- Articles
- Frenz, H. (editor) (1969), Rabindranath Tagore—Biography, Nobel Foundation, <http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1913/tagore-bio.html>. Consultat el 26 novembre 2009
- Meyer, L. (2004), "Tagore in The Netherlands", Parabaas, <http://www.parabaas.com/rabindranath/articles/pMeyer.html>. Consultat el 26 novembre 2009
- Radice, W. (2003), "Tagore's Poetic Greatness", Parabaas, <http://www.parabaas.com/rabindranath/articles/pRadice.html>. Consultat el 26 novembre 2009
- Robinson, A., "Rabindranath Tagore", Encyclopædia Britannica, <http://www.britannica.com/nobelprize/article-9070917?tocId=9070917>. Consultat el 26 novembre 2009
- Sen, A. (1997), "Tagore and His India", New York Review of Books, retrieved 2009-11-26
- Jha, Narmadeshwar (1994),"Rabindranath Tagore", PROSPECTS: The Quarterly Review of Education (Paris, UNESCO: International Bureau of Education), vol. XXIV, no. 3/4, 1994, p. 603–19.
- Books
- Brown, G. (1948), "The Hindu Conspiracy: 1914–1917", The Pacific Historical Review (University of California Press) 17 (3): 299–310, ISSN 0030-8684
- Chakravarty, A. (editor) (1961), A Tagore Reader, Beacon Press, ISBN 978-0807059715
- Dutta, K. & Robinson, A. (1995), Rabindranath Tagore: The Myriad-Minded Man, Saint Martin's Press, ISBN 0-312-14030-4
- Dutta, K. (editor) & Robinson, A. (editor) (1997), Rabindranath Tagore: An Anthology, Saint Martin's Press, ISBN 0-312-16973-6
- Roy, B. K. (1977), Rabindranath Tagore: The Man and His Poetry, Folcroft Library Editions, ISBN 0-8414-7330-7
- Stewart, T. (editor, translator) & Twichell, C. (editor, translator) (2003), Rabindranath Tagore: Lover of God, Copper Canyon Press, ISBN 1-55659-196-9
- Tagore, R. (1977), Collected Poems and Plays of Rabindranath Tagore, Macmillan Publishing, ISBN 0-02-615920-1
- Thompson, E. (1926), Rabindranath Tagore: Poet and Dramatist, Read, ISBN 1-4067-8927-5
- Urban, H. B. (2001), Songs of Ecstasy: Tantric and Devotional Songs from Colonial Bengal, Oxford University Press, ISBN 0-19-513901-1
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1913 (anglès)
- Rabindranath Tagore al Projecte Gutenberg (anglès)
- Enllaç al Myspace amb cançons de Tagore interpretades per artistes actuals.
