Racó d'Ademús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
el Racó d'Ademús
Rincón de Ademuz
Localització

Mapa del Racó

Comarca del País Valencià
Ermita de la Mare de Déu de l'Horta. Segle XIV. Ademús
Ermita de la Mare de Déu de l'Horta. Segle XIV. Ademús
Estat
• Autonomia
• Província
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Capital Ademús
Llengua pròpia Castellà
Superfície 370,10 km²
Població 
  • Densitat
2.638 hab.
7,13 hab/km²
Coordenades 40° 4′ 48.62″ N, 1° 17′ 7.44″ O / 40.0801722°N,1.2854000°O / 40.0801722; -1.2854000Coord.: 40° 4′ 48.62″ N, 1° 17′ 7.44″ O / 40.0801722°N,1.2854000°O / 40.0801722; -1.2854000
Organització
Municipis

7
Municipi més populós Ademús (1.258 hab.)
Municipi més dens Torre Baixa (98,51 hab./km²)
Municipi més extens Castellfabib (106,30 km²)

El Racó d'Ademús, també coneguda simplement com el Racó, és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla castellana, amb capital a Ademús.

Constitueix una comarca muntanyenca, regada pel riu Túria (conegut a la comarca com a riu Blanc), amb activitat agrícola (cereal, hortalisses, farratges), de ramaderia llanar i explotacions forestals. És una de les comarques menys desenvolupades del país, des del punt de vista tecnològic[1] i demogràfic.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Túria obri, en la comarca, una gran vall que forma part de la gran fossa de Terol. Aquesta vall està flanquejada per la serra de Javalambre (a l'est), entre els quals es troba el Cerro Calderón (1.839 m), que és el punt més alt del País Valencià. Per l'oest està tancat per les últimes estribacions meridionals de les Monts Universals, amb pics com la Creu dels Tres Regnes (1.552m). El Túria compta amb dos afluents en la comarca: el riu Ebrón i el riu Bohilgues, el primer en el terme de Castielfabib i el segon en el terme d'Ademús.

Limita pel nord, l'est i l'oest amb la província de Terol i al sud amb la de Conca. Aquesta comarca està, per tant, aïllada geogràficament de la resta del País Valencià, amb un poble de la província de Conca, Santa Cruz de Moya, enmig.

Història[modifica | modifica el codi]

Escut de la mancomunitat de municipis del Racó d'Ademús

Tot i que hi ha nombroses restes de poblament prehistòric, íber i romà, les terres del Racó comencen a estar documentades a l'època musulmana, concretament les dues fortaleses, Al-Damus i Castil-Habib, que esdevindran en el futur les dos viles històriques de la comarca.

La conquesta cristiana la va dur a terme el rei Pere II d'Aragó el 1210, que va conquerir les esmentades fortaleses, amb l'ajuda de cavallers templers i hospitalers. És per això que les terres del Racó van ser pioneres en la conquesta del futur Regne de València. Jaume I d'Aragó va incorporar la comarca al nou regne de València i al patrimoni reial.

Les dues viles històriques del Racó, Ademús i Castellfabib, van tindre vot a les Corts Valencianes, i hi enviaven puntualment els seus síndics.

Municipis[modifica | modifica el codi]

Els municipis d'aquesta comarca són:

El Racó d'Ademús (2012)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Ademús 1.258 100,40 12,53
Cases Altes 158 15,90 9,94
Cases Baixes 221 22,90 9,78
Castellfabib 301 106,30 2,83
la Pobla de Sant Miquel 77 63,60 1,21
Torre Baixa 463 4,70 98,51
Vallanca 160 56,60 2,83
Total 2.638 370,10 7,13

Economia i comunicacions[modifica | modifica el codi]

La principal activitat de les localitats de la comarca es caracteritza pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes petites indústries alimentàries, fonamentalment càrniques i torroneres.

La comarca és solcada per dues carreteres nacionals, la N-420 Terol-Conca i la N-330 Alacant a França, per Saragossa que la uneix amb Utiel i Teruel.

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El Racó d'Ademús es troba entre una de les comarques amb menys desenvolupament tecnològic de l'Estat Espanyol, a noticiasdelrincon.com (castellà)
  2. Font: Eslava Blasco, R.: "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante el siglo XVII: el caso de don Jaime Ruiz de Castellblanch, señor de Torrebaja", a la revista Ababol, nº 60. Pp. 11-24. ISSN 1578-6978. Ademús, 2009.(castellà)
  3. 3,0 3,1 Font: Eslava Blasco, Raúl: "Noticias sobre escritores del Rincón de Ademuz en los siglos XVII y XVIII, según sus contemporáneos", a la revista Ababol, nº 49. Pp. 4-14. ISSN 1578-6978. Ademús, 2007.(castellà)
  4. «Entrevista a Elvira Lindo» (en castellà). Culturamas.es, 21/02/2010.
  5. «Entrevista digital a Elvira Lindo» (en castellà). pregunta núm. 52. El País, 12/06/2001.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Eslava Blasco, Raúl: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0
  • Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
  • Gargallo Gil, J.E.: Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz. Madrid, 2004.
  • Rodrigo Alfonso, Carles: El Rincón de Ademuz, análisis comarcal. Valencia, 1998.
  • ABABOL. Revista del Instituto de Cultura y Estudios del Rincón de Ademuz (ICERA), dirigida per Ángel Antón Andrés i publicada trimestralment a Ademús des de 1995.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]