Radar meteorològic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Radar meteorològica a Norman, Oklahoma. (Font: NOAA)

El radar és un aparell electrònic capaç de localitzar i identificar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d’alta freqüència.[1] El seu nom prové de l'acrònim anglès RAdio Detection And Ranging, que significa detecció per ràdio i mesura de la distància.

El radar meteorològic, concretament, té com a objectiu detectar els núvols i les partícules de precipitació,[2] com ara gotes de pluja, flocs de neu o grans de calamarsa.[3] Bàsicament, consta d'una antena, que emet i rep pulsos d'ones de ràdio, i d'un sistema de processament de dades.

Quan l'energia emesa per l'antena és interceptada per un objecte o blanc, aquest la dispersa en totes les direccions i una part retorna cap enrere en forma d'eco. Aquest senyal de retorn és rebut per l'antena i, mitjançant el sistema de processament, es pot deduir la posició de les partícules de precipitació i altres característiques, com la seva mida i velocitat respecte al radar.

Tipus de radar[modifica | modifica el codi]

Radar meteorològic de La Panadella
  • De banda L: Emeten en la banda de freqüència compresa entre els 1 i 2 GHz (Gigaherz) i una longitud d'ona compresa entre els 15 i 30 cm. Estan destinats a l'estudi de la turbulència en atmosferes sense nuvolositat.
  • De banda X:Emeten en freqüències entre 2 i 4 GHz en longituds d'ona entre 8 i 15 cm. Tenen un gran radi d'acció (fins a 240 km) però necessiten antenes de grans dimensions raó per la qual no són gaire comuns.
  • De banda C:Emeten ones entre 4 i 8 GHz i en longituds d'ona entre 2 i 4 cm. Són radars Doppler i una combinació d'uns quants d'ells situats en llocs favorables són els que utilitza la xarxa de radars del Servei Meteorològic de Catalunya.Tenen un radi d'acció d'entre 120 i 250 km, presenten un rang ampli de mesures i permeten realitzar estimacions quantitatives de precipitació.

En les imatges dels radars de Banda C la reflectivitat alta apareix de color blanc i denota la presència de calamarsa i intensitats elevades de precipitació. Les més baixes reflectivitats apareixen en color blau clar i pot ser que en aquest cas la precipitació sigui tn feble que ni tan sols arribi a terra.

Una de les limitacions d'aquest tipus de radars la constitueix la presència de muntanyes que donen uns "ecos" que semblen precipitació però no ho és.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

El funcionament d'un radar meteorològic és similar al d'un far. L'antena del radar gira contínuament per tal d'escombrar, o il·luminar, els blancs que es volen observar en un cert volum de l’atmosfera. Després d’un sofisticat processament del senyal retornat pels ecos observats, el radar proporciona informació valuosa sobre les característiques d’aquests ecos que es poden relacionar amb la intensitat de la precipitació que els causa o amb la seva velocitat respecte el radar.[4]

En el cas d'un radar meteorològic, els blancs són les partícules de precipitació, bé siguin gotetes de pluja, flocs de neu, grans de calamarsa, o, com passa a vegades, una barreja de tots ells.[4]

Un radar meteorològic funciona de forma similar a altres tipus de radars, com els radars dels aeroports utilitzats per localitzar avions, els radars marítims dels vaixells, o els que utilitza la policia per a detectar els vehicles que circulen massa ràpid per la carretera. En el cas d'un radar meteorològic, l'objectiu principal és observar la precipitació.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Diccionari de la Llengua Catalana. Segona Edició.». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 octubre 2013].
  2. «Glossary of Meteorology». American Meteorological Society. [Consulta: 30 octubre 2013].
  3. «Com funciona un radar?». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 30 octubre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Com funciona un radar?». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]