Radegunda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Radegunda de Treviño».
santa Radegunda

Imatge a la Vita Sanctae Radegondis, s. XI (Poitiers, Bibl. municipale)
reina, religiosa
Nom secular Radegundis
Naixement 518
Turíngia (Alemanya)
Defunció 13 d'agost de 587
Poitiers (França)
Enterrament Abadia de Notre-Dame de Poitiers
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Segle IX
Festivitat 13 d'agost
Fets destacables Reina consort del regne de Soissons, esposa de Clotari I
Iconografia Com a reina

Radegunda (Turíngia, 518 - Poitiers, 13 d'agost de 587) va ser la segona esposa del rei merovingi Clotari I i, per tant, reina consort del regne franc de Soissons. Canonitzada, és venerada com a santa per la seva tasca de protecció i difusió del cristianisme al seu regne, on va fundar esglésies i monestirs, a un dels quals es va retirar.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era filla del rei de Turíngia Berteri. Quan els reis francs Teodoric I i Clotari I van conquerir Turíngia, en 531, Radegunda va ser presa com a ostatge i portada a Nèustria. Va créixer a la cort de Soissons i Clotari, en veure la seva bellesa, va decidir prendre-la com a esposa. Llavors fou enviada a Athies per rebre-hi una educació adequada a una reina.

Radegunda va haver d'acceptar-ho i maridà Clotari cap al 540. De fet, no era més que una de les sis esposes i concubines que tenia el sobirà. El matrimoni va ser infeliç, per la brutalitat i contínues infidelitats del rei. Quan Clotari va fer assassinar Clotacari, el germà de Radegunda i únic parent que li quedava viu, la reina va decidir d'abandonar el seu espòs i fer-se religiosa.

La vida monàstica[modifica | modifica el codi]

Va ser ordenada diaconessa per Sant Medard de Soissons i va fer un pelegrinatge a Tours. Després demanà consell a sant Joan de Chinon, anacoreta que hi vivia a la rodalia. D'allí anà a la terra de Saix, que li havia donat Clotari, i hi fundà un oratori i un hospici on es dedicà a l'assistència als leprosos.

El miracle de la civada[modifica | modifica el codi]

La tradició diu que Clotari va acceptar la vocació de Radegunda i la va deixar marxar, però de seguida se'n penedí i envià uns soldats a Saix per a fer-la tornar a la cort. Quan va veure els soldats, a Saix, Radegunda va fugir i va arribar a un camp on els pagesos sembraven llavors de civada. Miraculosament, la civada va créixer fins a amagar la fugitiva. Els pagesos, en ésser preguntats, van poder dir que no havien vist ningú en aquell camp d'ençà que havien estat sembrant. En sentir-ho, els soldats van deixar la persecució i Clotari ja no la molestà més.

L'abadia de la Santa Creu[modifica | modifica el codi]

Finalment, Clotari feu construir el monestir de Nostra Senyora, a Poitiers, que esdevindria de la Santa Creu, en 569, quan Radegunda va aconseguir una relíquia de la Vera Creu de l'emperador Justí II de Bizanci. Va ser la primera abadia femenina de la Gàl·lia i va adoptar la regla de Cesari d'Arle, però Radegunda no en va voler ser l'abadessa, deixant el càrrec a Agnès de Poitiers.

El monestir es féu conegut per la presència de la reina i per la de Venanci Fortunat, llavors bisbe de Poitiers, que es va convertir en el director espiritual de Radegunda i n'escrigué la biografia. La reina era venerada pels fidels i, en morir, es va tenir per santa; intervenne Gregori de Tours dedicà una pàgina de la seva Historia Francorum als seus funerals, que van tenir lloc el 25 d'agost.

Va ser sebollida a l'església sepulcral de l'abadia, Santa Maria Extramurs, avui anomenada de Sainte-Radegonde, a Poitiers. Quan les invasions dels normands, les restes van ser traslladades a Saint-Benoît de Quinçay i retornades a Poitiers en 868.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Radegunda