Radi atòmic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El radi atòmic és la distància des del centre del nucli atòmic a l'orbital electrònic més extern d'un àtom que estiga en equilibri. Se sol mesurar en picòmetres (1 pm=10-12 m) o en Àngstroms (1 Å=10-10 m).

Al ser els nuclis i els electrons, partícules quàntiques, sotmeses al principi d'indeterminació de Heisenberg, les mesures directes de distàncies no poden tenir sinó un significat estadístic. Per tant, per convenció, es defineix el radi atòmic, com la meitat de la distància existent entre els centres de dos àtoms enllaçats.

Depenent de com estiguin enllaçats els àtoms, es distingeix entre;

  • Radi atòmic, el radi d'un àtom aïllat.
    • Radi covalent, el radi dels elements no metàl·lics.
    • Radi metàl·lic, el radi dels elements metàl·lics.
  • Radi iònic, el radi d'un àtom que forma un enllaç iònic.
  • Radis de van der Waals, el radi d'una esfera sòlida imaginaria, usat per a modelar el comportament dels àtoms.

Variació dins la taula periòdica[modifica | modifica el codi]

El radi atòmic d'un element augmenta de dalt a baix i de dreta a esquerra en la taula periòdica.

L'explicació a aquest fenomen es troba en el fet que la força d'atracció que el nucli de l'àtom exerceix sobre els electrons és major al final de cada període, atès que hi ha més protons al nucli i més electrons als orbitals. Com que les càrregues elèctriques oposades s'atreuen, en haver-hi més càrrega hi ha una atracció més gran. Per tant, els electrons dels àtoms dels elements que es troben més a la dreta es troben més atrets pel nucli, de manera que, com que el nombre de nivells en el qual s'enllacen els àtoms és el mateix, el radi disminuïx.

Paral·lelament a això, en cada període augmenta en una unitat el nombre de capes en les quals es distribuïxen els electrons de l'àtom, de manera que els àtoms dels elements de major període tenen major radi.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]