Radom (Polònia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Radom
Escut de Radom
Localització
Ubicació de Radom a Polònia
Ubicació de Radom a Polònia
Catedral de la Verge Maria de Radom
Catedral de la Verge Maria de Radom
Estat Polònia Polònia
Predom. ling. Polonès
Superfície 111'71 Km² km²
Població (2009)
  • Densitat
223,914 (43'1) hab.
Coordenades 51° 24′ N, 21° 10′ E / 51.400°N,21.167°E / 51.400; 21.167Coord.: 51° 24′ N, 21° 10′ E / 51.400°N,21.167°E / 51.400; 21.167
Dirigents:
• Batlle municipal:

Andrzej Kosztowniak
Codi postal de 26-600 to 26-618
Web

Radom és un municipi polonès, capital de l'antic govern rus del mateix nom, a la vora del riu Radomka, amb vocació industrial i un important nus de comunicacions)

Història[modifica | modifica el codi]

Radom fou fundada per tribus eslaves entre els segles VIII i XIX, malgrat que no es menciona per primera vegada fins a una butlla papal d'Adrià IV el 1155. Vers el 1340 Casimir III de Polònia, El Gran, refundà la ciutat en la zona de l'actual Plaça del Mercat, dotant-la de muralles, una nova església, ajuntament i castell, que seria escenari d'importants esdeveniments polítics el 1401 la primera Unió entre Polònia i Lituània féu possible la derrota de l'Orde Teutònic a Grunwald; el 1505 la Dieta votà la constitució de Nihil novi que limitava els poders del monarca i decretava el naixement de la primera república europea. Radom fou transitòriament ocupada a finals d'agost de 1914 pels austríacs. El 19 de juliol de 1915 la prengué l'exèrcit alemany de Woyrsch. El 1975 fou escenari de les més grans protestes contra el govern socialista.

Stare Miasto[modifica | modifica el codi]

La Ciutat Vella deixà d'ésser el cor de Radom quan Casimir El Gran fundà la nova ciutat al nord-oest del nucli fortificat originari, el Grodzisko Piotrówka, la zona elevada a l'oest de Plac Stare Miesto (plaça de la Ciutat Vella) on hi ha el monument de pedra amb l'efígie del rei Mieszko I, que recorda els orígens de la ciutat i de l'estat polonès. En aquesta última plaça hi ha el primer edifici religiós de pedra i el més antic conservat de la ciutat, l'església de Sant Wenceslau, fundada en el segle XIII. A partir de 1820 ha estat magatzem, presó i inclús hospital psiquiàtric fins a la seva restauració entre (1980-1985) per a tornar a la seva funció originaria.

Nove Miasto[modifica | modifica el codi]

En el centre de la nova ciutat emmurallada de Casimir El Gran sorgeix el (Rynek), agradable i frondosa plaça del Mercat, amb un modest (Ratusz), Ajuntament, al nord, construït per Enrico Marconi el 1847-1848. Al costat oest hi ha dues cases dels segles XVII-XVIII: (Dom Gaski), amb façana barroca, i (Dom Esterki), reconstruïda en última post-guerra i seu del Museu d'Art Contemporani; al cantó sud, l'antic Col·legi dels Escolapis, neoclàssic, construït segons projecte d'Antonio Solari a finals del segle XIX i primera meitat del XX. Al costat del museu hi ha les restes de les muralles i el castell reial. Al costat est, hi ha la imponent església gòtica de Sant Joan Baptista, (1360-1370), reformada en estil barroc i posteriorment reconstruïda en l'estil neó-gòtic a principis del segle XIX; conserva la capella del Rosari, de la segona meitat del segle XV, i la notable capella Kochanowski, en estil renaixentista tardorenc (1630-1633.

Ulica Zeromskiego[modifica | modifica el codi]

A la dreta de l'església de Sant Joan Baptista, el carrer Rwakska porta fora de la vila de'n Casimir endinsant-se en l'Ulica Zeromskiego, en la que hi ha monuments interessants. Al principi, a l'esquerra i un xic retirada, en la plaça Kazimierza Wielkiego, hi ha l'església de la Trinitat, fundada el 1630, reformada en diverses ocasions. Tornant a l'Ulica Zeromskiego, de seguida a la dreta i annexa al monestir dels Bernards, hi ha l'església de Santa Caterina, gòtica amb cúpula barroca. l'interior de tres naus amb voltes estrellades, conserva un bell retaule de finals del segle XV, probablement de l'escola de Veit Stoss. Al seu costat hi ha un notable cadiratge dels segles XV-XVI. En el mateix carrer hi ha el Dawny Urzad Wojewödzki, antic palau del voivodat, magnific exemplar de l'últim classicisme, construït entre 1825 i 1827 per Antonio Corazzi.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria de postals[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Radom (Polònia)