Radovan Karadžić
| Radovan Karadžić Радован Караџић |
|
|---|---|
 Radovan Karadzic el 3 de març del 1994 |
|
|
|
|
| Mandat 7 d'abril de 1992 – 19 de juliol de 1996 |
|
| Succeït per | Biljana Plavšić |
|
|
|
| Naixement | 19 de juny de 1945 Petnjica, RS Montenegro (RFS Iugoslàvia) |
| Partit polític | Partit Democràtic de Sèrbia |
| Parella | Ljiljana Zelen Karadžić |
| Professió | Psiquiatre |
| Ètnia o nacionalitat | Serbi |
| Religió | Serbi ortodox |
| Signatura |  |
Radovan Karadzic (en ciríl·lic Радован Караџић, Radovan Karadžić) (Petnjica, Montenegro, 1945) és un polític serbi de Bòsnia, psiquiatra i poeta, acusat de crims de guerra i genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII o ICTY, les sigles en anglès) a La Haia.
Fill de txètnik presoner, va ajudar a la seva mare en la llar i en el camp durant gran part de seva la infància.
L'any 1960 es va traslladar a Sarajevo, on més tard va conèixer a la seva esposa, Ljiljana, es va graduar com a metge, i treballà com a psicòleg en un hospital de la ciutat.
També es va convertir en un poeta i va caure sota la influència de l'escriptor nacionalista serbi Dobrica Ćosić, qui el va animar a entrar en política. Anys més tard, després de treballar breument per al Partit Verd, va ajudar el 1990 a crear el Partit Democràtic Serbi en resposta al creixement dels partits nacionalistes croats i bosnians, i dedicat a la meta d'una Gran Sèrbia. Menys de dos anys més tard, amb Bòsnia i Hercegovina reconeguda com un estat independent, va declarar la creació de la independent República Sèrbia de Bòsnia i Hercegovina, posteriorment rebatejada com Republika Srpska amb capital a Sarajevo, i ell mateix com cap d'estat.
Va ser el principal impulsor de la guerra de Bòsnia (1992-95) contra els musulmans bosnians i els croats i va dirigir durant 43 mesos el setge de Sarajevo, que va causar més de dotze mil morts, i la matança de Srebrenica, que en va fer més de vuit mil. Va ser conjuntament acusat en 1995, juntament amb el cap militar dels serbis de Bòsnia Ratko Mladić, per crims de guerra que es van cometre durant la guerra 1992-95, i es va veure obligat a dimitir com a president l'any 1996 per l'amenaça de sancions contra la República Srpska, i més tard va passar a la clandestinitat.
Per evitar ser capturar es va fer passar durant anys pel Doctor Dragan David Dabić, un psicòleg i especialista en medicina alternativa que treballava en una clínica privada de Belgrad. Lluïa ulleres i una gran barba blanca que el feien difícilment reconeixible.
Fou capturat la nit del 21 de juliol de 2008 als afores de Belgrad (Sèrbia) quan anava sol pel carrer,[1][2] i lliurat per les autoritats sèrbies a la justicia internacional per a que fos jutjat a l'ICTY[3][4]
[modifica] Referències
- ↑ «Cau Karadzic, el criminal de guerra més buscat». Avui, 22 de juliol de 2008. [Consulta: 9 de febrer de 2010].
- ↑ Detingut a Sèrbia Radovan Karadzic, Vilaweb, 22 de juliol de 2008.
- ↑ Comença el procés per extradir Karadzic al Tribunal de l'Haia, Vilaweb, 22 de juliol de 2008.
- ↑ «Karadzic, tancat a l'Haia». Avui, 31 de juliol de 2008. [Consulta: 9 de febrer de 2010].
[modifica] Enllaços
- Documentació sobre el procés a Radovan Karadžić, Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (anglès)
- CNN, 21/7/2008, Notícia: Bosnia war crime suspect Karadzic arrested (anglès)
- Vídeo de la BBC, 22/7/2008: Conferència de premsa de les autoritats sèrbies sobre la detenció de Karadzic (anglès)
- Vilaweb, 23/07/2008: La detenció de Karadzic acosta Sèrbia a Europa
