Rafael Barradas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rafael Barradas

Nom de naixement Rafael Justino María José Pascual Pérez Giménez Barradas [1]
Naixement 4 de gener de 1890
Uruguai Uruguai, Montevideo
Defunció 12 de febrer de 1929
Uruguai Uruguai, Montevideo
Nacionalitat Uruguaiana
Art Pintura, escultor

Rafael Barradas (Montevideo, Uruguai, 4 de gener de 1890 - ídem., 12 de febrer de 1929) va ser un pintor uruguaià, fill de pares espanyols. Junt amb Joaquim Torres-Garcia, és un dels referents de la pintura d'Uruguai.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, també interessat en l'art plàstic, el va introduir ja des de petit a la pintura, una cosa que, d'altra banda, despertaria la seva passió i el començament de la seva trajectòria com a artista de prestigi internacional.

En la seva joventut, Barradas s'uneix a un grup d'intel·lectuals de Montevideo, entre ells Florencio Sánchez i Emilio Frugoni. El 1913 funda el diari El Monigote, que combinava la sàtira amb l'art i la cultura de la societat uruguaiana d'aquest llavors. Uns mesos després, va realitzar el seu primer viatge a Europa, on va visitar alguns països com França, Itàlia i Espanya, decidint finalment residir en aquest últim durant la major part dels seus últims anys de vida.

Campament gitano (1918)

En els anys que va viure a Barcelona, va conèixer Joaquim Torres-Garcia i, de forma conjunta, exposen moltes de les seves obres més il·lustratives a la Galeria Dalmau. El 1917, mentre continuava treballant a Barcelona, decideix viatjar a Madrid i, allà, exposa molts dels seus treballs més recents.

De nou a Catalunya, presenta la seva nova escola d'art estètic, a la qual va anomenar vibracionisme i de la qual, al costat d'altres seguidors, va ser el seu màxim exponent. Tanmateix, poc després, Barradas entra en el corrent estètica coneguda com l'ultraisme, on forma part activa a la redacció i configuració de pamflets i revistes d'aquesta escola de l'art contemporani d'avantguarda.

Poc després s'estableix a la capital espanyola, on rep nombroses ofertes laborals i treballa com a editor per a la Biblioteca Estrella. Integra, així mateix, un grup intel·lectual al Café Oriente de Madrid; lloc al qual acudien persones com García Lorca, Buñuel o Dalí. En aquella època, també coneix l'escriptor argentí Jorge Luis Borges i junts editen la revista Tableros.

Ja en l'ocàs de la seva trajectòria com a artista, Barradas opta per continuar una tendència més afí al realisme i pràcticament oposada a la que havia desenvolupat com un dels màxims exponents d'una escola que, en el seu temps, havia desafiat els límits de la raó i la sintonia.

El 1924 torna a Madrid, després d'haver viscut un any a Luco de Jiloca. Allà, edita a les revistes Espasa Calpe i Occidente. Immediatament després és condecorat amb el premi Grand Prix de París a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials.

Uns mesos més tard es trasllada a l'Hospitalet de Llobregat, on va dur a terme una sèrie d'activitats de tint realista, vinculades a la fisionomía urbana catalana.

El 1928 torna a la seva ciutat natal, Montevideo, on va morir el 12 de febrer de l'any següent, després d'haver rebut honors al Teatre Solís.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García Guatas, Manuel. «BARRADAS: ARS LONGA VITA BREVIS» (pdf) (en castellà). Artigrama. Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, núm. 17, 2002, p. 53. ISSN: 0213-1498 [Consulta: 24/9/2011].
  2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7. 
  3. Biografia de Rafael Barradas al Museu Nacional d'Arts Visuals de l'Uruguai

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Barradas