Rafael Caldera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rafael Caldera
Rafael Caldera

Mandat
11 de març de 1969 – 12 de març de 1974
Precedit per Raúl Leoni
Succeït per Carlos Andrés Pérez
Mandat
2 de febrer de 1994 – 2 de febrer de 1999
Precedit per Ramón José Velásquez
Succeït per Hugo Chávez

Naixement 24 de gener de 1916
Veneçuela San Felipe (Veneçuela)
Mort 24 de desembre de 2009 (als 93 anys)
Veneçuela Caracas (Veneçuela)
Partit polític COPEI (1946 - 1993)
Convergència Nacional (1993 - 2009)
Parella Alicia Prieti Montemayor
Professió Advocat
Nacionalitat Veneçolana
Religió Cristianisme catòlic romà
Signatura Rafael Caldera Signature.svg

Rafael Antonio Caldera Rodríguez (San Felipe, Estat de Yaracuy, 1916Caracas, 2009) fou un advocat, sociòleg, escriptor, orador i polític veneçolà, President de la República en dues ocasions, entre 1969 i 1974, i entre 1994 i 1999[1]

Amnistia als militars de la rebel·lió de 1992[modifica | modifica el codi]

Durant el segon govern de Caldera foren amnistiats i queden en llibertat els militars involucrats en l'intent colpista de 1992, que s'agruparen en el partit polític Movimiento V República (MVR), dirigit per Hugo Chávez, per aconseguir el suport dels grups d'esquerres al seu precari govern de minoria parlamentaria.

D'alguna forma es podria dir que el període de govern de Caldera assentà les bases per l'ascens de Hugo Chávez a la magistratura nacional. Caldera guanyà les eleccions presidencials després de haver-se separat del seu partit i haver creat un moviment polític denominat Convergencia amb suport de grups d'esquerres, que finalment derrotà als partits socialdemòcrata i democratacristià, que havien alternat en el governo durant 35 anys (des de 1959 fins a 1994) i havien perdut la major part de la seva influencia en el panorama polític de Veneçuela. La caiguda dels partits tradicionals i el moviment populista iniciat per Caldera, donaren peu a Chávez per iniciar el seu propi moviment, el qual es cristal·litzà al legalitzar el partit MVR provinent del MBR-200, que assolir una clara victòria en les Eleccions Presidencials de Veneçuela l'any 1998.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Caldera
  1. Morón, Guillermo. 1979. Los presidentes de Venezuela. 1811 -1979. S. A. Meneven. Caracas Venezuela. 334p.