Rafael Calleja Gómez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Noteicon4.svg30x-Music.pngRafael Calleja Gómez
Himno burgos.jpg
Portada de la partitura de l'himne a Burgos de Calleja
Naixement 21 d'octubre de 1870
Burgos
Mort 12 de febrer de 1938 (als 67 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanya Espanya
Ocupació Compositor
Obres destacades
Sarsueles

Rafael Calleja Gómez (Burgos, 21 d'octubre de 1870 - Madrid, 12 de febrer de 1938) va ser un compositor de sarsueles espanyol.

Als set anys entrà de nen de cor en la catedral de Burgos, aprenen el violí i l'orgue, desenvolupant a vegades el càrrec d'organista interí, al mateix temps que estudiava llatí i filosofia. Més tard es traslladà a Madrid i ingressà en el conservatori, on estudià piano, composició, harmonia i orgue obtenint primers premis en totes les materies. Als 18 anys fou director d'orquestra d'una companyia de sarsuela que actuava en un teatre de Portugal, i després o fou de diverses províncies i de quasi tots els de sarsuela de Madrid, va obtenir premis en diversos concursos i certàmens, i des del 1893 en què estrenà la seva primera obra Paso de ataque, va escriure quasi dues-centes sarsueles.

Fou un compositor molt fecund, citem les obres més importants de Calleja:

Sarsueles[modifica | modifica el codi]

  • 1893. Paso al ataque
  • 1893. La mujer del saco
  • 1893. Alta mar
  • 1895. El rey del valos
  • 1895. Se suplica la asistencia
  • 1895. El coche nº.13
  • 1895. El respetable público
  • 1896. El año del bolido
  • 1897. El segundo aviso
  • 1899. Venus-Salón
  • 1900. Sandiás y Melones
  • 1900. Jilguero Chico
  • 1901. Don Cèsar de Bazán
  • 1902. El trágala
  • 1902. La Boda
  • 1902. Gazpacho Andaluz
  • 1903. Inés de Castr o Reinar despues de morir
  • 1903. El mozo Crúo
  • 1903. Los presupuestos de Villaverde
  • 1903. El famoso Colirón
  • 1904. Las Bribonas
  • 1904. La Vendimia
  • 1904. Las de Capirote
  • 1904. Gloria pura
  • 1904. El rey del valor
  • 1904. M'hacéis de reir, Don Gonzalo
  • 1904. El cabo Lopez
  • 1905. Emigrantes, conjuntament amb Tomás Barrera Saavedra
  • 1905. La Mulata
  • 1905. Iluso Cañizares
  • 1906. La ola verde
  • 1906. El Raton
  • 1906. La manzana de oro
  • 1906. El señor Embajador
  • 1906. Venus-Kursaal
  • 1906. El hijo de Budha
  • 1907. A la piñata o la vertadera machicha
  • 1907. La brocha gorda
  • 1907. El Chato del Albaicin
  • 1907. El Señorito
  • 1907. La diosa del placer. Estrenada el 9 de febrer, al Circo Price de Madrid.
  • 1908. La canción de la vida
  • 1908. Los Bribones
  • 1909. El "cine" de Embajadores
  • 1909. El Dios del éxito
  • 1910. El amo de la calle
  • 1910. El País de las Hadas
  • 1910. El Poeta de la vida
  • 1910. Los holgazanes
  • 1929. La ventera de Alcalá, conjuntament amb Pablo Luna.
  • 1924. Carmina la Caseruca o Cantares de la Montaña
  • El país de las hadas
  • Por peteneras
  • El iluso Cañizares
  • La perla del harén
  • Orden del Rey
  • La pirula
  • El nuevo testamento
  • Las mujeres de Don Juan
  • Amor Bohemio
  • La corte del porvenir
  • El diablo en coche
  • Lances de amo y criado
  • La suerte de Isabelita
  • La familia real
  • Los holgazanes
  • Las dos reinas
  • El chico del cafetín
  • La cocina
  • La Romérito
  • La reina del Albaicín
  • El reloj de arena
  • Caza de almas
  • Jaleo nacional
  • El pipiolo
  • La Arabia feliz
  • El rincón de la alegría
  • El señorito
  • El banco del Retiro
  • El chato de Albaicín
  • El poeta de la vida
  • Los niños de Tetuán
  • Los novios de las Chatas
  • El debut de la Patro
  • El viajante en cueros, en col·laboració amb Rosillo, lletra de paso i Extremera,
  • El himno de Briviesca, amb lletra de Juan Justo Perez de Urbiel,

Bibliografia[modifica | modifica el codi]