Rafael Gálvez Bellido
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895  Madrid |
| Mort | 31 desembre 1951 (56 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, compositor, pianista, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Gènere | Sardana |
| Alumnes | Enric Casals i Defilló, Eduard Toldrà i Soler, Salvador Gratacòs i Nadal i Lluís Farreny i Alujas |
| Família | |
| Germans | Bernardino Gálvez Bellido |
  | |
Rafael Gálvez Bellido (Madrid, 1895 - Barcelona, 31 de desembre de 1951) va ser un violinista i pianista d'anomenada, catedràtic del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
Era fill d'un virtuós violinista, Rafael Gálvez Rubio (Andújar, 1860 - 1910), i germà del violoncel·lista i director Bernardino Gálvez. El 1897 [1] s'incorporà al "Quartet Crickboom" amb Pau Casals al violoncel, Mathieu Crickboom i Josep Rocabruna al violí i Rafael Gálvez al violí i, aquells mateixos darrers anys del segle xix i primers del XX (des del 1894 i fins al 1902) formà part del "Quartet Pellicer" [2] de música de cambra, integrat per Joan Baptista Pellicer, piano; Domènec Sànchez, violí; Rafael Gálvez, viola; i José de Castro, violoncel. També tocà a l'"Orquesta Antigua Unión Filarmónica", o "Orquestra d'en Nori", de la qual era violí primer [3] el 1901. El 1920 va ser membre, com també ho fou el seu germà Bernardino, de la formació inicial [4] de l'Orquestra Pau Casals
Anys després, als anys 40 formà el "Quinteto Gálvez" amb Gracià Tarragó, Josep Trotta, Salvador Prió i Ferdinand Guérin.
Com a professor de violí de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, tingué per deixebles Eduard Toldrà, Enric Casals, Salvador Gratacós i Lluís Farreny, entre molts d'altres.
Obres[modifica]
(selecció)
- 1920: Java pastrat, sobre aires españoles
- 1925: Una castiza, xotis lent
- 1926: Isidro...?, xotis
- 1926: Soledad, pasdoble
- 1927: The Gipsy's Caravan, xarleston
- 1927: Voy de verbena, xotis castís
- 1928: Paca, la Peque, xotis castís
- 1928: Morucha, pasdoble
- 1928: Baturrada, cercavila
- 1929: Birdie, blues
- 1929: Pepis, pasdoble torero
- Cecília meva, sardana[5]
Literatura[modifica]
«El maestro Lamotte». Ritmo, nº 34, 1941, pàg. 11-13. ISSN: 0035-5658.
Referències[modifica]
- ↑ «Cronologia de Pau Casals». [Consulta: 1r abril 2018].
- ↑ Zurita, Trino «José de Castro, gran violonchelista gaditano». Mina III, Año III, núm. 6, Mayo-diciembre 2012, pàg. 13-15.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 30-03-1901, pàg. 3.
- ↑ «"Orquestra Pau Casals", al web monogràfic d'Eduard Toldrà» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-29. [Consulta: 1r abril 2018].
- ↑ «Llista de sardanes de Rafael Gálvez». [Consulta: 31 març 2018].