Rafael Guastavino i Moreno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:06, 19 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRafael Guastavino i Moreno

Rafael Guastavino
Nom original(es) Rafael Guastavino Moreno Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1842
València
Mort1908
Asheville, Carolina del Nord
SepulturaCarolina del Nord Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócontractista, inventor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsRafael Guastavino Roig Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 147931029 Modifica el valor a Wikidata

Rafael Guastavino i Moreno (València, 1842 - Asheville, Carolina del Nord, 1908) fou un arquitecte valencià.

Va patentar el Guastavino system que fins a aqueix moment es coneixia com la volta de rajola vista, tradicional de l'arquitectura de les regions catalana i valenciana. Des de 1881 residí a Nova York on es va fer famós gràcies al sistema per a revestir grans voltes amb rajoles i capes de morter.

Va néixer a València el 1842. Deixeble d'Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola, es va formar com arquitecte a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona (1870-71).

Fou l'autor, a Catalunya, de molts edificis com la seva casa a Barcelona (cantonada Aragó-Llúria, 1866), la de l'actual botiga de Gal·les (1868), la Fàbrica Batlló o Can Batlló al carrer Urgell de Barcelona (1868-1869), encàrrec dels germans Batlló i després nucli de la Universitat Industrial (ara anomenat Escola Industrial i que acull l'Escola del Treball de Barcelona i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona); i d'altres edificis industrials.

A Vilassar de Dalt, va construir el Teatre La Massa, amb una cúpula de 17 metres de diàmetre per 3,5 metres de fletxa i un òcul central de 4 metres de diàmetre, que s'inaugurà el 13 de març de 1881, quan ell ja havia marxat cap als Estats Units.

L'any 1883 va comprar un solar a Connecticut, va construir-hi dues cases amb volta catalana i hi va ficar foc (la gran preocupació de l'època), fotografiant tot el procés per demostrar l'eficàcia del mètode. Va escriure sobre la disciplina de la construcció cohesiva (amb el sistema que havia patentat) a la revista Decorator and Furnisher i va guanyar el concurs per fer l'edifici del Progress Club de Nova York, que el va donar a conèixer a la zona.

Va crear la seva companyia Guastavino Fireproof Construction Company centrada en la construcció d'aquest tipus de volta paredada. La participació de Guastavino en les obres consistia en el disseny i elaboració de la volta. Guastavino va arribar a tenir un gran renom. Pràcticament totes les voltes de pedra de les esglésies nord-americanes construïdes entre el 1890 i el 1940 són de la firma Guastavino. El llegat de Guastavino es pot veure en molts edificis emblemàtics de diverses ciutats nord-americanes.

Va assessorar l'industrial Eusebi Güell i Bacigalupi en el disseny de la volta catalana de la fàbrica de Ciment Asland construïda l'any 1901 a Castellar de n'Hug.

La seva tasca va ser continuada pel seu fill Rafael Guastavino Expósito (Barcelona 1872 — Bayshore, Long Island 1950). La demanda cada vegada més gran de sostres plans va fer minvar la feina fins que l'empresa fou liquidada el 1962. Es va fer donació dels seus arxius i dissenys al Catalan Archive of Art and Architecture de la Universitat Colúmbia de Nova York.

Obres

Catalunya[1]

Barcelona

  • 1865-1871: Casa de Miquel Buxeda, a la plaça de Catalunya, al xamfrà del passeig de Gràcia 12 amb la ronda de Sant Pere 126 (actualment hi ha el Corte Inglés).
  • 1866-1869: Fàbrica Batlló. Autoria col·lectiva.
  • 1870-1871: Fàbrica dels Rossich al carrer de Pelai.
  • 1868-1879 / 1875?: Teneria de Bernard Muntadas a Sant Martí de Provençals, al carrer de Villena (enderrocada per a obrir la Gran Via).
  • 1868: Projecte de monument a La Gloriosa per a la plaça Reial.
  • 1869: El palauet de Llorenç Oliver al passeig de Gràcia a prop del xamfrà amb la Gran Via (enderrocat, actualment part del cinema Comèdia).
  • 1870: Reparcel·lació d'un terreny dels Batlló situat al davant de la fàbrica, entre el carrer dels Comtes d'Urgell i la riera de Valldonzella, del que en resultaren dinou parcel·les per comercialitzar i urbanitzar.
  • 1870-1872: Casa Galve a Sarrià (actual casa Orlandai).
  • 1871: Fàbrica Antonio Gabriel Vidal e Hijos a Sant Martí de Provençals (carrer Llull, 51).
  • 1871: Casa Blajot al passeig de Gràcia 32, cantonada Diputació 269, recentment rehabilitada.
  • 1871-1874: Casa Julià al passeig de Gràcia 80, xamfrà amb carrer de Mallorca, recentment reconstruïda.
  • 1871: Casa de Pau Montalt al carrer de Trafalgar 11.
  • 1872-1875: Casa pròpia al carrer d'Aragó 263, cantonada carrer de Llúria. Realment fou projectada pel seu company d'estudis, el mestre d'obres Antoni Serra i Pujals.
  • 1874-1875: Projecte per al concurs dels Docks per al port (avinguda del Cementiri de l'Est, ja a Sant Martí de Provençals, actual Vila Olímpica).
  • 1875: Projecte de monument als Herois d'Àfrica.
  • 1877: Projecte de palau d'exposicions a l'Exposició de Productes Catalans.
  • 1877: Casa d'Empar Vallès i Puig al carrer d'Aragó 329.
  • 1877: Projecte no executat de casa de Josepa Elias al carrer de Nàpols.
  • 1877: Taller per a Edmon C. Sivatte al carrer Urgell 262, cantonada amb carrer Londres.
  • 1877-1878: Fàbrica d'Ignasi Carreras al carrer de Casanova 53-55, cantonada Diputació 178.
  • 1877: Magatzems Grau.
  • 1877: Casa de veïns de Ramon Mumbrú al carrer del doctor Dou 14.
  • 1877-1878: Casa i tallers de Modest Casademunt al carrer d'Aribau 3.
  • 1879: Fàbrica de vidre i xemeneia per a Modest Casademunt al carrer d'Enric Granados cantonada Aragó.
  • 1878: Casa Anglada Goyeneche al carrer d'Aragó 278, cantonada passeig de Gràcia 52-54.
  • 1879: Casa de veïns per a Andreu Anglada al carrer d'Aragó 280.
  • Obres menors: 1878-1879: Reforma de la casa d'Edmon C. Sivatte a la plaça Nova 10. 1878: Coberts per Francesc Roig al carrer de la Diputació ?- 1880: Reforma de la casa de Joan Rumià al carrer d'Escudellers 4. ?- 1880: Reforma de la casa de Jaume Amigó al carrer de l'Espaseria 17.
  • 1880: Nau per a Eusebi Castells al pati del carrer de Casp 54-56, cantonada Bruc 38.
  • 1877-1880: Fàbrica de porcellana dels Florensa a Hostafranchs (carretera de la Bordeta 147).
  • Fàbrica Mitjans / Michans y Cia, a Vilafranca?
  • Fàbrica de Martí Riu de Sant Martí de Provençals (carrer de la Lleialtat).
  • 1880: Casa de Ramon Mumbrú a Sarrià (actual carrer Major de Sarrià 103, cantonada amb el carrer del pare Miquel de Sarrià 1).
  • 1883-1884: Fàbrica Saladrigas a Sant Martí de Provençals (carrer de Joncar 35- 45). Exemple d'ús de la patent per tercers.

Vilassar de Dalt

  • 1880-1881: Teatre La Massa
  • 1881-1882: Nau dels Estrany de Vilassar (part de l'actual can Mañé). Exemple d'ús de la patent per tercers.

Estats Units

Al final de la seva vida havia construït, amb el sistema que ell mateix va idear, 360 edificis a Nova York i uns 100 a Boston, a més d'edificis a Baltimore, Washington DC o Filadèlfia.

Galeria

Referències

  1. ↑ Oliva i Ricós, Benet L'etapa catalana de Rafael Guastavino (1859-1881)

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Guastavino i Moreno


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Guastavino_i_Moreno&oldid=17502525»