Rafael Orozco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rafael Orozco
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Rafael Orozco Flores
Naixement 24 de gener de 1946 Cordova, Andalusia
Lloc d'origen Espanya Espanya
Defunció 25 d'abril, 1996, Roma, Itàlia
Ocupació Pianista
Instruments Piano
Influències Chopin, Schumann, Liszt...

Rafael Orozco (Cordova, Andalusia, 24 de gener de 1946 - Roma, Itàlia, 25 d'abril, 1996) fou un pianista espanyol.

De família acomodada, cursà els estudis de piano en el Real Conservatorio de Madrid i amplia coneixements en els Conservatoris de París, Londres i Roma, aconseguint premis nacionals d'interpretació (Bilbao, Jaén): el 1966 li fou atorgat el primer premi del prestigiós concurs musical de Leeds (Regne Unit), considerat, en la tècnica i art pianístic, com un dels de major relleu internacional. Aquest fou el seu punt d'arrancada per a iniciar una carrera com a virtuós, completada per un sentit d'estudi musical que l'induïa a profunditzar en l'anàlisi de les partitures.

Això, per exemple, el convertí en un dels millors intèrprets de la suite Iberia, d'Isaac Albéniz. Així mateix, fou molt important el seu coneixement de les obres de Chopin, Schumann i Liszt, en les què, a l'igual que en les composicions d'Albéniz, les seves interpretacions ressaltaven especialment per una riquesa de color i una a vegades desbordant fantasia, producte també d'una vocació artística netament vinculada a una concepció mediterrània de la música.

En els últims temps havia enregistrat els Concerts de Rakhmàninov, a part de nombroses gravacions dels autors citats i d'altres com Beethoven.

La mort el va sorprendre en plena maduresa, quan Orozco podia haver començat a expressar el millor d'unes possibilitats que ja havien assolit un reconeixement en els mitjans musicals internacionals, com ho demostren la seva presencia en les temporades de les sales de concerts més important d'Europa i Amèrica.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Isaac Albéniz: Iberia,
  • Manuel de Falla y Matheu: Fantasia bética, amb l'Orquestra Jove d'Espanya dir. Edmond Colomer.
  • Manuel de Falla i Matheu: Noches en los Jardines de España, amb l'Orquestra Jove d'Espanya dir. Edmond Colomer.
  • Serguei Rakhmàninov: Concerts per a piano nº. 1 al 4. Orquestra Philarmònica de Rotterdam, dirigida per Edo de Waart.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]