Rafael Talens Pelló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafael Talens Pelló
Biografia
Naixement9 setembre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Cullera (Ribera Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 2012 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Boadilla del Monte (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg Modifica el valor a Wikidata

Rafael Talens Pelló[1] (Cullera, 9 de setembre del 1933 - Boadilla del Monte, 25 d'abril del 2012) va ser un compositor i pedagog musical valencià.

Biografia[modifica]

Rafael Talens rebé els primers ensenyaments musicals de son pare, clarinet de la Societat Instructiva Santa Cecília de Cullera. Posteriorment va estudiar al Conservatori Superior de Música de València les especialitats de clarinet (amb Lucas Conejero), piano (amb Leopold Magenti i Jose Roca), harmonia i direcció orquestral (amb José Férriz).

Amb 18 anys es presentà a unes oposicions per ingressar a la Banda del Jefe del Estado, a Madrid, i obtingué el número 1 en l'especialitat de clarinet. Aprofità la seua estada a la capital de l'Estat per ampliar la seua formació al Real Conservatorio Superior de Música estudiant composició amb el mestre Anton Garcia Abril, disciplina en què obtingué la Matrícula d'Honor.

A finals dels anys 50, Talens creà a Madrid l'Orquesta de Rafael Talens de música lleugera, amb què acompanyà cantants com Luis Mariano, Lucho Gatica, La niña del puerto[2] o Juanito Valderrama, i interpretà composicions de Quintero, León i Quiroga. En aquesta formació, Rafael Talens compaginava les tasques de clarinetista, pianista, director i arranjador, segons calgués. Parlant d'aquesta etapa, el compositor ha dit: "Va ser una vertadera escola de música que em donà una flexibilitat i una creativitat de gran utilitat" [1] Arxivat 2007-08-13 a Wayback Machine..

A començaments dels anys setanta guanyà la plaça de catedràtic numerari d'Harmonia del Conservatori de Música de València i es dedicà plenament a l'ensenyament i a la composició. Fou professor del Conservatori de Música Josep Melcior Gomis d'Ontinyent. Es jubilà l'any 2003. El 25 d'abril de 2012 morí a causa d'un ictus cerebral.

La seva producció com a compositor és abundosa, més de vuitanta obres, i tant comprèn peces per a orquestra simfònica, com de cambra o per banda de música, amb una llarga col·lecció de pas-dobles. Obres com Tercio de quites (pas-doble torero), Cançons de mare i Suite aràbiga són molt interpretades; diverses de les composicions de Talens han estat premiades en concursos de composició.

Dirigí l'Orquestra Municipal de València, la Banda Municipal de València, la d'Alacant, la de Mallorca i la de l'Agrupación Musical Santa Cecilia de Sedaví. Durant els anys 1988 i 1993-1996 fou president del jurat[3] del Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea. Impartí cursos de direcció de banda i orquestral.[4][5]

El 2007 era vicepresident de l'Asociación de Compositores Valencianos. Havia rebut l'Escut d'Or, atorgat per l'ajuntament de Cullera (Altres premis i reconeixements).

Obres[modifica]

(S'indica la data de l'estrena quan s'ha trobat. Si no, la d'edició de la partitura)

  • Baladre (2001), per a violí, violoncel i piano
  • Cançoneta i dansa, per a orgue
  • Carnaval de ritmos
  • Concierto para trompa solo (1996)
  • Inmagodeta, per a trompa
  • Introducció i dansa (1983), per a saxòfon alt i piano
  • Mi Cuba: cha-cha-cha (1965)
  • Quinteto, en quatre moviments, per a conjunt de vent
  • Soliloquio: fantasía para saxofón alto, en Mi b (1990)
  • Recitativo: danza y variación, per a flauta i piano
  • Tres preludios (1979), per a guitarra (Amanecer, Evocación, Festival)

Obres per a orquestra[modifica]

  • Classic concert (1993), per a trompa i orquestra
  • Concierto para tuba y orquesta
  • Cosmos (seis sketchs sinfónicos) (1979). També té versió per a banda[6]
  • Semiotècnia (1979), suite simfònica amb versions per a orquestra i per a banda[7]
  • Suite Número 2 (2000)

Obres per a banda[modifica]

  • Advocació a la Mare de Déu (1984), per a cor i banda
  • Almàssera, horta viva
  • Cançons de mare (1988), temes folklòrics de Cullera i la Ribera Baixa[8]
  • Carmen Gemma
  • Concierto mediterráneo, per a tuba i banda
  • Cora d'Algar (1997), marxa mora
  • Cullera, suite simfònica. En tres parts: Raval, Vila, Mar
  • Diàlegs descriptiuss (1993)[9]
  • Expressions simfòniques (1993)
  • Festívoles: un preludi i dues danses[10]
  • Homenatge a un Premi Nobel: la villa de Saix a Severo Ochoa (1991), poema descriptiu[11]
  • Homenaje a Salvador Giner (2007)
  • Ibèrica, suite de danses valencianes
  • L'illa (1984), premi València de Composició musical per a banda
  • Marcha Comisario Piris Perpén (2006)[12]
  • Obertura per a un centenari (1996), dedicada a l'Ateneu Musical de Cullera[13]
  • Obertura Rítmica (1990)
  • Oracions a la Mare de Déu
  • El patriarca (2007). Obra obligada en la secció d'Honor del Concurs Internacional de Bandes de Música de València del 2007
  • El Rabajol (1988), suite en tres moviments, premiada en el IV concurs de composició per a banda simfònica "José Manuel Izquierdo", Catarroja 1988
  • Rítmics i Melòdics, premi de la Diputació Provincial de Castelló
  • Secuencias vibratorias (1987), suite, premi Maestro Villa
  • Seqüències simfòniques per un centenari (2007), dedicat a la Societat Musical de Cullera
  • Sicània, suite[14]
  • Suite aràbiga (1991)[15]
  • Valldigna (1998), suite descriptiva
  • Vicent Escrig
  • Pasdobles: Antas de Ulla, Ateneo Mercantil, Banda Municipal de Valencia, Barri i Falla, La Canyada|La Cañada, Cent anys noble i liberal (2007), Dunia Piris (2000), Estudiantes 89, Falla la Bega, Fiesta en Onda, Fina Blasco, Fira d'Onda, Gloria Ramírez, Hermanos Bonet, Hermanos Falcó, La Lírica (2005), Mari Ángeles González, María Dolores Cervera, Maria Pilar Bacete, Paco Arévalo, Paquita y Nieves, Penya Els Guapos, Pepe Luis Benlloch, Pepita la de la Llum, Pere Manuel, Els Pirris,[16] Rafael Mauricio, Rosa Blanquer, Rosalina, Tercio de quites, Teresa Badenes, Traner, Yolanda Sánchez, Rojosa (1989)[17]

Per a cor[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Rafael Talens Pelló: Música contemporània que s'escolta cada dia, article aparegut a Cantem: Revista de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana número 12 (2005)
  • Juan Iznardo Colom Rafael Tales Pelló, una vida dedicada a la música : catalogació de la seua obra Cullera: Ayuntamiento de Cullera, 2008 ISBN 9788493544249

Arxius de so[modifica]

Referències[modifica]

  1. Encara que molt ocasionalment el seu segon cognom apareix Perelló, en la bibliografia i a quasi tot arreu apareix com a Pelló
  2. Aquesta La niña del Puerto no és la cantant Jennifer Jessica Martínez Fernández (Córdoba, 1985)
  3. Càrrec que han ocupat en altres ocasions compositors prestigiosos com Luis Blanes Arqués (1987), José María Cervera Lloret (1974, 1976, 1991), Bernat Adam Ferrero (1983-1984 i 1997), Francisco Grau Vegara (1990, 1998) i Johan de Meij (2001)
  4. «Música - VIII Curs de Direcció de Banda de Música». El Punt, juny 2004, pàg. 13. Arxivat de l'original el 2007-10-09.
  5. «IX CURS INTERNACIONAL DE MÚSICA CIUTAT DE SILLA», 13-05-2005. Arxivat de l'original el 30 de setembre de 2007. [Consulta: 27 agost 2023].
  6. La versió per a banda va ser peça obligada en el 28è Certámen Internacional de Bandas de Música Villa de Altea, el 1999
  7. En tres temps: Panorama, Manantial i Éxodo. La versió per a banda fou premiada en el II concurs de composició per a banda de la Diputació de València, el 1979
  8. En tres parts: Mareta - Mare, Visanteta es casa - Baix del Pont de Cullera
  9. Obra obligada en la secció d'Honor del Concurs Internacional de Bandes de Música de València del 1999. Consta de sis parts: Amanecer, La amistad, El enfado, La nobleza, Meditación, Discrepancias
  10. Obra obligada en la secció tercera del Concurs Internacional de bandes de música de València del 1986, i en el 17è Certamen Internacional de Bandas de Música Villa de Altea, el 1988
  11. Obra obligada al 23è Certamen Internacional de Bandas de Música Villa de Altea, el 1994
  12. [enllaç sense format] http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060509/prensa/noticias/Ribera/200605/09/VAL-RIB-058.html
  13. Obra obligada al 31è Certamen Internacional de Bandas de Música Villa de Altea, el 2002
  14. Obra obligada al 15è Certamen Internacional de Bandas de Música Villa de Altea, el 1986
  15. En commemoració del cinquantè aniversari de la celebració de la festa de Moros i Cristians d'Ontinyent. Consta de tres parts: Llamada y marcha de entrada, Danza del caíd, Moresca
  16. [enllaç sense format] http://mural.uv.es/raulblas/principal/catala/curiositats.htm Arxivat 2006-10-03 a Wayback Machine.
  17. És un altre títol de Paquita y Nieves, Talens aprofità una composició ja editada per a presentarse a un concurs de pasdobles celebrat a Almussafes.

Enllaços externs[modifica]