Rafael Vehils i Grau
Nom original | (es) Rafael Vehils |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 novembre 1886 Barcelona |
Mort | 15 novembre 1959 (73 anys) Buenos Aires (Argentina) |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
8 juliol 1918 – 24 juliol 1919 ← Francesc Cambó i Batlle – Josep Umbert i Rosàs → Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Advocat |
Partit | Lliga Regionalista |
Premis |
Rafael Vehils i Grau (Barcelona, 8 de novembre de 1886 - Buenos Aires, 15 de novembre de 1959) fou un advocat i polític català, fill del músic Joaquim M. Vehils i Fochs, besnet de l'alcalde de Barcelona Marià Vehils i Salvat i rebesnet de l'advocat Joaquim Vehils i Lleonart.
Trajectòria[modifica]
Rafael Vehils va néixer a Barcelona, fill de Joaquim Vehils i Fochs (1857-1934) i de la cubana Rafaela Grau i Bolívar (*-1940).[1] En algun moment de la seva vida va canviar legalment el seu nom a Rafael Vehils Grau-Bolívar, al igual que la seva mare, que apareix en hemeroteques com a Rafaela Grau-Bolívar.[2]
El 1909 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i poc després ingressà a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit diputat per Castellterçol a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919. Fou membre del Consell Superior d'Economia, del Consell de Preus i Tarifes, secretari general del Comitè Nacional de Comerç Exterior i persona de confiança de Francesc Cambó quan fou ministre de Foment.
El 1911 va substituir Frederic Rahola i Trèmols com a president de la Casa d'Amèrica a Barcelona fins a 1936. El 1924 es traslladà a Montevideo, on fou director de la companyia de tramvies La Transatlántica fins al 1928. Després marxà a Buenos Aires, on fou director de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad (CHADE) (1931-36). Fou l'encarregat de transferir els actius de la CHADE a la "Compañía Argentina de Electricidad", CADE, durant els darrers mesos de 1936, per tal de salvar la propietat davant del règim de Franco. Posteriorment fundaria l'Editorial Sudamericana amb Victoria Ocampo i Oliverio Girondo, i fou nomenat president de la Institución Cultural Española i de la Cámara Oficial Española de Comercio.
Rafael Vehils es va casar amb Blanca Vallery. La seva mare Rafaela va morir a Buenos Aires l'any 1940.[2] Rafael va residir en aquella ciutat al llarg de més de trenta anys i hi va morir el 15 de desembre de 1959, rebent sepultura en aquella ciutat.[3]
Maria del Carme Vehils Grau-Bolívar, que fou l'esposa de Domènec Casimir Arrigo Cacciotola (Itàlia, ca.1885 - Barcelona, 1918), marquès d'Arrigo, es va donar a conèixer a la Revista Comercial Hispano-Americana MERCURIO amb el nom de “M. Arrigo”, col·laborant activament amb el seu germà, Rafael Vehils, que fou un dels directors d'aquella revista.
Obres[modifica]
- Los principios sociales de la conferència de Chapultepec (Montevideo, 1945)
- La inmigración española en la Argentina (Buenos Aires, 1947)
- Sentido y modos de la cooperación intelectual hispano-argentina (1958)
Referències[modifica]
- ↑ Informació de la targeta d'emigració a Brasil de 18 d'agost de 1944. En aquell moment Rafael Vehils residia a Montevideo, Uruguai.
- ↑ 2,0 2,1 «Esquela funerària de Rafaela Grau, viuda de Joaquim Vehils». La Vanguardia, 10-11-1940, pàg. 4.
- ↑ «Ha fallecido en Buenos Aires don Rafael Vehils». La Vanguardia, 17-11-1959, pàg. 12.
Enllaços externs[modifica]
- Empresaris barcelonins contemporanis
- Advocats barcelonins contemporanis
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga
- Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Diputats pel districte de Castellterçol
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Morts a Buenos Aires
- Polítics barcelonins contemporanis
- Naixements del 1886