Rafael Ventura Melià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1948  Riola (Ribera Baixa) |
| Mort | 31 gener 2020 (71/72 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Ocupador | Valencia Semanal Levante-EMV |
Rafael Ventura Melià (Riola, Ribera Baixa, 1948 - València, 31 de gener de 2020) fou un escriptor i periodista valencià.[1] S'inicià en el periodisme com a col·laborador de les revistes Albatros (1964) i Gorg (1971), i més tard formà part de la redacció de la revista Valencia Semanal (1977-1980) amb Amadeu Fabregat i Manyes.[2] El 1980 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa.[2] La seva obra mostra influències d'Umberto Eco. Interessat pel món faller, va participar en la taula redona sobre Falles i cultura organitzada per la Falla Universitat Vella al Club Diario Levante el 1992. Posteriorment va ser redactor de la secció de cultura del diari Levante.[2]
Obres[modifica]
Poesia[modifica]
- Corrents de fons (1976)
- Senyals de vida (1980)
- Igual vol dir Itàlia (1982)
Narració[modifica]
- Atzucac (1972)
- La darrera tornada (1974)
- Àmbit perdurable (1981)
Referències[modifica]
- ↑ Iborra, Josep «Rafael Ventura Melià: Àmbit perdurable». L'Espill, núm. 12, hivern 1981, p. 140-142.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martí, Joan Carles. «Adiós a Rafael Ventura Melià». Levante-EMV, 31-01-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
Enllaços externs[modifica]
- Tres poemes de Rafael Ventura Melià, Reduccions, núm. 13 (1981)
- Dos poemes de Rafael Ventura Melià en sèrieAlfa
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ignasi Riera i Gassiot Honorable míster R |
Premi Andròmina de narrativa 1981 |
Succeït per: Joan M. Monjo Ducat d'ombres |