Rafael Nadal Parera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rafel Nadal)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Rafael Nadal».
Rafael Nadal
Nadal al US Open (2006)
Nadal al US Open (2006)
Nom real Rafael Nadal Parera
País Espanya Espanya
Residència Manacor, Illes Balears
Naixença 3 de juny de 1986 (1986-06-03) (25 anys)
Manacor
Alçada 1,85 m
Pes 85 kg
Professional 2001
Joc Esquerrà, revés a dues mans
Diners guanyats 45.064.377 $
Web oficial RafaelNadal.com
Individual
Rècord partits 541 − 116 (82,34%)
Títols 46
Millor rànquing 1 (18 d'agost del 2008)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (2009)
Roland Garros G (2005 , 2006, 2007, 2008, 2010, 2011)
Wimbledon G (2008, 2010)
US Open G (2010)
Altres torneigs
Copa Masters F (2010)
Jocs Olímpics Or (2008)
Dobles
Rècord partits 91 − 57
Títols 7
Millor rànquing 26 (8 d'agost de 2005)
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (2004, 2005)
Wimbledon 2R (2005)
US Open SF (2004)
Perfil a ATP
Darrera actualització: 7 de desembre de 2011

Rafael Nadal Parera (Manacor, Mallorca, 1986) és un jugador de tennis professional mallorquí. És un dels millors especialistes sobre terra batuda. Ha estat número 1 al rànquing de l'ATP des de l'agost de 2008 fins al juliol de 2009 i des del juny de 2010 fins el juliol de 2011.

En el seu palmarès destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera l'any 2010, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrera Andre Agassi. També sobresurten els sis títols del Roland Garros (quatre consecutius), els set consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007.

El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008,[1] i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda.[2]

Taula de continguts

[modifica] Biografia

Rafael Nadal va néixer a Manacor el 3 de juny de 1986, fill de Sebastián Nadal i Ana María Parera. Té una germana petita anomenada María Isabel i és nebot de Miquel Àngel Nadal, exjugador de futbol que va jugar amb els clubs RCD Mallorca i FC Barcelona, i també va representar la selecció espanyola. Toni Nadal, oncle seu i ex-tennista professional, va descobrir el seu talent natural pel tennis i el va introduir a aquest esport quan tenia només tres anys.[3]

Nadal segueix vivint amb els seus pares i la seva germana petita a Manacor. El juny de 2009, els mitjans de comunicació van publicar que els seus pares s'havien separat. Des de fa uns anys surt amb una jove manacorina, Francesca Perelló Pascual.

L'agost de 2011 va publicar la seva autografia amb la col·laboració de l'escriptor esportiu John Carlin.[4]

[modifica] Torneigs de Grand Slam

[modifica] Individual: 14 (10−4)

[modifica] Campió

Any Campionat Oponent a la final Resultat
2005 Roland Garros ARG Mariano Puerta 6−7(6), 6−3, 6−1, 7−5
2006 Roland Garros (2) SUI Roger Federer 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4)
2007 Roland Garros (3) SUI Roger Federer 6−3, 4−6, 6−3, 6−4
2008 Roland Garros (4) SUI Roger Federer 6−1, 6−3, 6−0
2008 Wimbledon SUI Roger Federer 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7
2009 Open d'Austràlia SUI Roger Federer 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2
2010 Roland Garros (5) SWE Robin Söderling 6−4, 6−2, 6−4
2010 Wimbledon (2) CZE Tomáš Berdych 6−3, 7−5, 6−4
2010 US Open SRB Novak Djokovic 6−4, 5−7, 6−4, 6−2
2011 Roland Garros (6) SUI Roger Federer 7−5, 7−6(3), 5−7, 6−1

[modifica] Finalista

Any Campionat Oponent a la final Resultat
2006 Wimbledon SUI Roger Federer 0−6, 6−7(5), 7−6(2), 3−6
2007 Wimbledon (2) SUI Roger Federer 6−7(7), 6−4, 6−7(3), 6−2, 2−6
2011 Wimbledon (3) SRB Novak Djokovic 4−6, 1−6, 6−1, 3−6
2011 US Open SRB Novak Djokovic 2–6, 4–6, 7–6(3), 1–6
2012 Open d'Austràlia SRB Novak Djokovic 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5

[modifica] Jocs Olímpics

[modifica] Individual

Any Campionat Oponent Resultat
2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina CHI Fernando González 6−3, 7−6(2), 6−3

[modifica] Carrera esportiva

Toni Nadal, oncle i entrenador de Rafael Nadal (2006).

[modifica] Inicis

S'inicià en el món del tennis amb només 5 anys, quan començà a entrenar amb el seu oncle i entrenador Toni Nadal. Format primerament al Club de Tennis de Manacor, va guanyar el Torneig de Balears (el seu primer torneig) amb 8 anys. De petit compaginava el tennis amb el futbol, esport del qual també és gran seguidor.[5] El seu oncle va decidir intensificar els seus entrenaments i encoratjar-lo a començar a utilitzar el braç esquerre per jugar a tennis i donar-li un avantatge natural a les pistes de tennis. Poc després passaria a entrenar al Reial Club de Tennis Barcelona. Campió individual aleví (1997, 1998), com a cadet va aconseguir els títols espanyols i europeus de la seva edat. El seu pare el va obligar a decidir-se per un dels dos esports perquè els entrenaments ocupaven més temps progressivament i el seu rendiment escolar se'n començava a ressentir.[5] Quan va complir els 14 anys, la federació espanyola de tennis va sol·licitar que deixés Mallorca per anar a entrenar a Barcelona. La seva família, i especialment el seu entrenador, van declinar aquesta opció perquè preferien seguir entrenant en família i no canviar la seva educació.[5][3] La federació li va reduir el suport econòmic i la seva família va haver de cobrir alguns costos. Va esdevenir professional a l'edat de 15 anys (2001) i va participar en dos esdeveniments júniors del circuit ITF. L'any següent va arribar a semifinals del torneig de Wimbledon en categoria júnior (2002).

El 2002 començà de la millor manera possible, participà al primer torneig International Series el mes d'abril a Palma de Mallorca i guanyà el seu primer partit amb 15 anys i 10 mesos. Durant aquest segon any com professional també disputà 9 torneigs future de l'ATP (guanyant-ne 6) i 2 challenger. En aquest punt de la seva carrera, on ja despuntava, es començava a erigir com el tennista espanyol amb més projecció.

L'any 2003 suposà l'entrada de Nadal als cercles més selectes del tennis mundial, abandonà el circuit de futures i començà a disputar els seus primers Grand Slam, participant a Wimbledon (tercera ronda) i a US Open (segona ronda), i ATP Masters Series. D'aquest any també destaquen les seves participacions als challenger on va aconseguir dues victòries i 4 finals. El millor resultat del mallorquí a un International Series aquell any va ser a Umag, amb unes semifinals.[6]

[modifica] 2004

S'inicia la progressió d'un Nadal de només 17 anys al circuit professional. Començà la temporada arribant a la seva primera final d'un torneig de l'ATP, va ser al Torneig d'Auckland al gener, on va perdre la final contra Dominik Hrbaty. Disputà una gran quantitat de torneigs i comença a destacar sobretot a terra batuda arribant a quarts de final a Estoril, Bastad i Stuttgart. A Estoril es va haver de retirar per una fractura al turmell que el va mantenit tres mesos de baixa, provocada per l'estrès físic dels últims mesos, i es va perdre la major part dels torneigs sobre terra batuda, inclòs el Roland Garros. Entre els partits disputats destaquen la victòria contra Roger Federer al Masters de Miami, en el seu primer enfrontament i quan aquest ja era número 1 del món. El mes d'agost guanyà el primer títol de l'ATP Tour al imposar-se en el Sopot a José Acasuso a la final i sense cedir un sol set en tot el torneig. Va acabar l'any en la posició 51 del rànquing individual.

Durant aquesta temporada va formar part per primera vegada de l'equip espanyol de Copa Davis, on va tenir un participació crucial. A la primera ronda contra la República Txeca jugà tres partits, va perdre el primer individual contra Jiri Novak i el doble, no obstant va guanyar a Radek Stepanek en el cinquè i definitiu punt que feia guanyar l'eliminatòria. No participaria a la segona ronda en individuals però sí en dobles on perdria junt a Tommy Robredo el seu punt, no obstant Espanya s'imposaria a Holanda 4-1 el mes d'abril a la plaça de toros de Palma de Mallorca. A les semifinals del torneig tornà a l'equip espanyol amb un paper destacat contra França guanyant dos punts, un de dobles (amb Robredo) i un individual contra Arnaud Clement. A la final, també ajudaria a Espanya a acostar-se més encara al trofeu amb una victòria sobre Andy Roddick, número 2 del rànquing individual masculí. Aquesta final, disputada l'octubre a Sevilla, l'acabaria guanyant un punt de Carles Moyà aconseguint el títol per segona ocasió.

[modifica] 2005

L'any 2005 va ser el gran any de Rafael Nadal. Tennista revelació del circuit guanyà 11 títols, incloent 4 ATP Masters Series i el seu primer Grand Slam, concretament el Roland Garros.

Nadal començà la temporada com número 56 del món, disputà els torneigs de Doha, Auckland i Buenos Aires on no va passar de les primeres rondes a més de l'Open d'Austràlia on l'eliminà Lleyton Hewitt a quarta ronda. A partir d'aquí començaria el seu ascens dominant tots els torneigs sobre terra batuda que va disputar durant la primavera amb un total de 24 victòries consecutives. Va guanyar els títols de Costa Do Sauipe, Acapulco, Masters de Montecarlo, el Comte de Godó i Masters de Roma, imposant-se respectivament a Alberto Martín, Albert Montañés, Guillermo Coria, Juan Carlos Ferrero i novament a Coria. Entremig va participar al Masters de Miami i va arribar a la final, però després d'estar a dos punts de guanyar en tres sets, finalment Federer el va superar en cinc sets. Imparable sobre terra batuda, va arribar al seu primer Roland Garros com cinquè en el rànquing mundial. El dia del seu dinovè aniversari va vèncer a Federer en les semifinals i posteriorment va superar a Mariano Puerta en la final, esdevenint així en el segon tennista masculí que guanyava el Roland Garros en el primer intent, seguint a Mats Wilander (1982).[7] Sobre gespa, els resultats van ser molt negatius ja que en el primer partit va caure davant Alexander Waske a Halle, i a Wimbledon només va arribar a segona ronda, superat per Gilles Müller. Es va refer ràpidament amb tres títols consecutius, superant a Tomáš Berdych a Bastad, a Gastón Gaudio a Stuttgart i a Andre Agassi al Masters de Canadà, en els dos primers no va cedir cap set. Amb aquests resultats va escalar a la segona posició del rànquing individual. Va perdre en primera ronda al Masters de Cincinnati i va arribar a tercera ronda en el US Open en caure contra James Blake. Seguidament va formar part de l'equip espanyol de Copa Davis, i gràcies a les seves victòries contra Itàlia, Espanya es va mantenir en el Grup Mundial. Abans d'acabar la temporada, també es va guanyar els títols de Pequín i Masters de Madrid superant a Coria i Ivan Ljubičić respectivament. A causa de la fatiga i d'haver forçat els genolls en el darrer torneig, va patir una lesió en un peu que li va impedir participar en la Copa Masters.[8]

Tan Nadal com Federer van tancar l'any amb onze títols individuals, quatre dels quals de categoria Masters. Dels títols aconseguits per Nadal, vuit foren sobre terra batuda i la resta sobre pista dura, i també va guanyar 79 partits, just després de Federer amb 81. Tot i no ser número 1, ja va esdevenir el tennista espanyol amb el rànquing més alt a final d'any i fou guardonat amb el premi al tennista revelació de l'any.

[modifica] 2006

Nadal amb el seu segon trofeu de Roland Garros (2006).

Aquest fou l'any de la seva consagració com el segon millor tennista del moment només superat per Roger Federer. A causa de la lesió que va patir a final de la temporada passada, es va perdre l'inici d'aquesta i entre ells l'Open d'Austràlia, aquests problemes físics l'acompanyarien durant tota l'any, obligant-lo a retirar-se al torneig de Queen's i renunciant a la participació d'altres com el de Stuttgart. Va reaparèixer al febrer a Marsella on va arribar a semifinals i dues setmanes després va aconseguir derrotar a Federer en la final de Dubai, guanyant així el seu primer títol de l'any. Ell i Andy Murray foren els únics tennistes que van aconseguir superar a Federer durant aquesta temporada. A Indian Wells fou semifinalista en caure davant Blake i a Miami només va arribar a segona ronda. Sobre terra batuda, Nadal va encadenar 24 victòries consecutives imposant-se en els quatre torneigs que va disputar. Va superar a Federer a Montecarlo, a Tommy Robredo al Comte de Godó, novament a Federer a Roma. Aquesta ratxa li va permetre superar la marca de l'argentí Guillermo Vilas de 53 victòries consecutives sobre terra batuda. El propi Vilas li va atorgar un trofeu en reconeixement però posteriorment va declarar que la marca de Nadal era menys impressionant que la seva, ja que només ho havia fet en dos anys i a ell li va costar més anys aconseguir-la.[9] Seguidament va disputar el Roland Garros i va imposar-se novament a Federer, esdevenint el primer tennista que el superava en una final de Grand Slam. Amb el segon títol de Roland Garros consecutiu va ampliar el seu registre a 60 victòries consecutives sobre terra batuda.

Seguidament participà al torneig de Queen's però es va retirar a quarts de final davant Hewitt per molèsties a l'espatlla, trencant així una registre de 26 victòries consecutives. Al mes de juny arribà el moment àlgid de la temporada amb el Grand Slam de Wimbledon, on es va plantar a la final per sorpresa de tots, primer espanyol que arribava a la final de Wimbledon des de Manuel Santana l'any 1966. Pel camí va superar a Andre Agassi en l'any de la seva retirada però malauradament va caure en quatre sets davant Federer, especialista sobre la gespa de Wimbledon. En els Masters previs al US Open, va perdre a Toronto en tercera ronda i a Cincinnati a quarts de final. En el US Open es preveia una nova final contra Federer però fou derrotat inesperadament a quarts de final per Mikhail Youzhny. Fins a final de temporada només va disputar tres torneigs més, va caure a segona ronda a Estocolm contra Joachim Johansson (núm. 690 del rànquing), fou derrotat per Berdych a quarts de final a Madrid. En la Copa Masters, va perdre davant Blake i va guanyar a Nikolay Davydenko i Robredo en la fase inicial. No obstant, a semifinals el va superar Federer i va acabar la temporada novament en el segon lloc del rànquing individual.

[modifica] 2007

Va començar l'any a Chennai arribant a les semifinals d'individuals i llavors va caure a quarts de final al primer Grand Slam de l'any, l'Obert d'Austràlia, on va caure davant Fernando González. Va declinar participar en la primera ronda de la Copa Davis. Després d'arribar a quarts de final de Dubai, va aconseguir el primer títol de la temporada al Masters d'Indian Wells. Al Masters de Miami només va arribar a quarts de final, superat per Novak Djokovic. De tornada a Europa per començar la temporada sobre terra batuda, va encadenar quatre títols dels cinc disputats. Primer es va imposar al Masters de Montecarlo, després al Comte de Godó i al Masters de Roma. Al Masters d'Hamburg fou vençut per Federer en la final, derrota que va posar fi a la marca històrica de 81 victòries consecutives sobre terra batuda. Tanmateix, es va venjar superant-lo a la final del Roland Garros, tercer títol consecutiu. Entre els torneigs del Comte de Godó i Roma, Nadal va derrotar a Federer en la "Batalla de les Superfícies", partit d'exhibició celebrat a Mallorca, on una meitat del camp era de terra batuda i l'altra meitat de gespa, ja que representaven els dos millors tennistes de la història sobre cada superfície.[10]

Seguidament va disputar el torneig de Queen's arribant a quarts de final i llavors el Grand Slam de Wimbledon. Aconseguí arribar a la final per enfrontar-se novament a Federer però va caure en cinc sets. Federer es va coronar pentacampió del torneig però era la primera vegada que va haver de jugar cinc sets a Wimbledon des del 2001. Després va guanyar el torneig de Stuttgart imposant-se a Stanislas Wawrinka en la final, i fou el darrer títol de l'any. En la gira americana per preparar l'US Open, fou semifinalista a Mont-real i va caure a primera ronda al Masters de Cincinnati. Al US Open va caure a quarta ronda davant David Ferrer. Va descansar durant unes setmanes i va tornar al circuit per disputar el Masters de Madrid i el Masters de París, però en ambdós fou vençut per David Nalbandian a quarts de final i a la final respectivament. En la Copa Masters va guanyar dos dels tres partits de la primera fase i va accedir a semifinals, però Federer el va derrotar. Va acabar la temporada en el segon lloc del rànquing mundial per tercer any consecutiu.

[modifica] 2008

Nadal i Federer disputant la final de Wimbledon (2008).

La temporada 2008 va començar en el torneig de Chennai i fou finalista en ser vençut per Mikhail Youzhny. Seguidament va disputar l'Open d'Austràlia i va arribar a semifinals per primera vegada en ser derrotat ràpidament per Jo-Wilfried Tsonga. Després de ser novament finalista a Miami, va iniciar la temporada sobre terra batuda amb èxit, quatre títols individuals i superant a Federer en tres finals. A Montecarlo es va endur el quart títol consecutiu, les tres últimes contra Federer. També va guanyar el seu quart Comte de Godó consecutiu. Seguidament es va imposar en la final del Masters d'Hamburg, novament contra Federer però amb més problemes. Aquesta etapa va culminar amb el títol en el Roland Garros, també contra Federer en la final. Va guanyar el seu quart Roland Garros consecutiu, empatant amb Björn Borg, i va esdevenir el cinquè home de l'Era Open en guanyar un títol de Grand Slam sense perdre cap set. Tot i que en la final d'Hamburg, Federer va donar maldecaps a Nadal, en la final del Roland Garros, Federer només a aconseguir guanyar quatre jocs i es va quedar a 0 en un set per primera ocasió des del 1999. Demostrant la seva millora sobre gespa, Nadal va guanyar el seu primer torneig sobre aquesta superfície a Queen's. Això va allargar la seva ratxa de victòries consecutives a 23 i es va plantar en la final de Wimbledon per tercera ocasió consecutiva, novament contra Federer. Aquest venia d'imposar-se a Halle i va arribar a la final de Wimbledon sense cedir cap set. A diferència d'anys anteriors, on Federer era inaccessible per la resta de competidors, alguns analistes creien que Nadal el podia vèncer en la final.[11] Després de disputar la final més llarga en temps a la pista, Nadal es va imposar en cinc sets i 9-7 en el darrer. El públic va lloar aquest enfrontament com una de les més grans finals de Wimbledon, i alguns crítics van indicar que era el partit de tennis més gran de la història. [12][13][14][15] Amb el seu primer títol a Wimbledon, Nadal va esdevenir el tercer home en guanyar els Grand Slams de Roland Garros i Wimbledon el mateix any després de Rod Laver (1969) i Borg (1978-80). També va coincidir amb el trencament de la ratxa de 65 victòries consecutives de Federer sobre gespa. Posteriorment va guanyar el seu segon Masters de Canadà a Toronto però va perdre a Cincinnati a semifinals. Així va tancar una ratxa de 42 victòries consecutives, el registre més llarg de la seva carrera. Federer no va superar anímicament la derrota rebuda a Wimbledon i va caure en les primeres rondes d'ambdós Masters. Aquests resultats negatius van permetre a Nadal escalar per primera vegada al número 1 del rànquing mundial, després de quatre anys i mig dominat per Federer. Als Jocs Olímpics de Pequín, Nadal va superar a Djokovic a semifinals i a Fernando González en la final per obtenir la seva primera medalla d'or olímpica. Malgrat ser per primera vegada el principal cap de sèrie d'un Gran Slam, va caure a semifinals davant Andy Murray. Seguidament ajudar a Espanya a superar els Estats Units en les semifinals de la Copa Davis. Al Masters de Madrid fou derrotat per Gilles Simon a semifinals. Amb aquests resultats es va assegurar finalitzar la temporada com a número 1 del rànquing mundial, primer tennista espanyol en aconseguir-ho. [16] Pel mèrits aconseguit durant la seva carrera, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.[17] Seguidament va disputar el Masters de París però es va retirar a quarts de final a causa d'una lesió de genoll i va renunciar a participar en la Copa Masters de Xangai per recuperar-se de la lesió. Tampoc va poder disputar la final de la Copa Davis a Argentina però Espanya es va imposar igualment sense la seva participació.

[modifica] 2009

Nadal en el Masters de Miami (2009).

El primer torneig que va disputar fou a Doha, on va ser eliminat a quarts de final per Gaël Monfils, però també va participar en dobles junt al seu amic Marc López i es van imposar en la final superant a la parella número 1 del rànquing, Daniel Nestor i Nenad Zimonjić. En l'Open d'Austràlia va guanyar els primers cinc sets sense perdre cap set. A semifinals va superar el seu compatriota Fernando Verdasco en el partit més llarg de la història del torneig, 5 hores i 14 minuts. En la final va coincidir amb Roger Federer, la primera final de Grand Slam que disputaven sobre pista dura en el seu dinovè enfrontament. Nadal es va imposar en el seu primer títol de Grand Slam sobre pista dura, esdevenint el primer espanyol en guanyar aquest torneig i també un dels quatre tennistes en guanyar un Grand Slam en les tres superfícies diferents després de Jimmy Connors, Mats Wilander i Andre Agassi. Després va participar en el torneig de Rotterdam on fou finalista a causa de perdre davant Murray i partir diversos problemes en el genoll dret. A causa d'aquests problemes va renunciar participar a Dubai però va jugar per Espanya en la Copa Davis en la primera ronda. Va guanyar el Masters d'Indian Wells vencent a Murray en la final, però va perdre a quarts de final contra Juan Martín del Potro al Masters de Miami. Prèviament a la disputa del Masters de Montecarlo, fou guardonat amb el trofeu ATP World Tour 2008 per haver acabat la temporada anterior com a número 1 del rànquing individual.[18] Es va imposar per cinquena vegada consecutiva superant a Djokovic en la final, el primer tennista masculí en guanyar un mateix Masters en cinc ocasions consecutives. També va guanyar el seu cinquè títol consecutiu al Comte de Godó derrotant a David Ferrer. Al Masters de Roma també va superar a Djokovic en final guanyant aquest títol per quarta ocasió. No obstant, només fou finalista al Masters de Madrid on va caure contra Roger Federer, que feia més d'un any que no el vencia. Amb els punts aconseguits ja es va classificar per la Copa Masters, tot just al més de maig.

Durant el transcurs del Roland Garros, Nadal va establir el rècord de 31 victòries consecutives en aquest Grand Slam superant les 28 de Björn Borg (1978-81), i també una marca de 32 sets consecutius però no va superar els 41 de Borg. Malauradament no va arribar a la final després de caure a quarta ronda davant Robin Söderling en la seva primera derrota a Roland Garros. Seguidament va cancel·lar la seva participació al torneig de Queen's i es va confirmar que Nadal patia una greu tendinitis en ambdós genolls.[19] També va renunciar participar en Wimbledon on defensava el títol, i Federer, que es va endur el títol i també el Roland Garros, va tornar a recuperar la posició més alta del rànquing després de 46 setmanes. Va tornar al circuit per disputar el Masters de Mont-real, però després de perdre a quarts de final contra Del Potro, Andy Murray el va substituir en la segona posició del rànquing mundial, el primer cop que no ocupava una de les primeres places del rànquing ATP des del 25 de juliol 2005. En el US Open va arribar a semifinals on fou derrotat novament per Del Potro, que en fou el campió. Malgrat la derrota, Nadal va recuperar el segon lloc del rànquing. En la gira asiàtica, Nadal fou semifinalista a Pequín i finalista al Masters de Xangai, superat per Marin Cilic i Nikolai Davidenko respectivament. En el Masters de París fou derrotat per Djokovic a semifinals. Malgrat que en la Copa Masters podia recuperar el número 1 del rànquing, la seva participació en el torneig fou desastrosa perdent els tres partits de la fase prèvia sense guanyar cap set contra Söderling, Davidenko i Djokovic. Finalment va disputar la seva segona final de Copa Davis contra la Repúclica Txeca vencent els seus dos partits individuals contra Tomáš Berdych i Jan Hájek. Amb aquestes victòries va establir una marca de 14 individuals consecutives a la Copa Davis. Va acabar la temporada en la segona posició per quarta ocasió en cinc anys.

[modifica] 2010

Nadal durant el US Open 2010.

Després de jugar un torneig d'exhibició a Abu Dhabi, va començar la temporada oficial a Doha però va perdre en la final davant Davidenko. A l'Open d'Austràlia va arribar a quarta ronda, on va es va retirar quan jugava contra Andy Murray a causa d'una lesió als genolls, i va haver de descansar durant un mes. En el primer Masters de la temporada, Indian Wells, no va defensar amb èxit el títol aconseguit el 2009, ja que Ivan Ljubičić el va superar a semifinals. Tanmateix, junt a Marc López i com a parella invitada, es van endur el títol de dobles. A Miami també va arribar a semifinals en ser derrotat per Andy Roddick. El primer títol de l'any el va aconseguir a Montecarlo, on es va imposar molt fàcilment a Fernando Verdasco per 6-0 i 6-1 aconseguint el seu sisè títol consecutiu, primer tennista que ho aconseguia en l'Era Open. En el transcurs del torneig només va perdre 14 jocs en els cinc partits que va disputar, i també fou la final de Masters 1000 més curta de la història en nombre de jocs.[20] Aquest any va renunciar participar al Comte de Godó per primera vegada i on era actual campió de les darreres cinc ocasions. A Roma va superar a David Ferrer en la final, aconseguint el seu cinquè títol d'aquest torneig i igualant la marca de 17 títols de categoria Masters que tenia Andre Agassi. A Madrid també va arribar a la final i es va proclamar campió en superar a Roger Federer. Apart de superar la marca d'Agassi, també va esdevenir el primer tennista en guanyar els tres torneigs Masters 1000 sobre terra batuda (Montecarlo, Roma, Madrid) en una mateixa temporada, i també el primer en guanyar tres Masters 1000 consecutius. De nou al número 2 del rànquing individual, va encarar el Roland Garros amb la intenció de retallar la diferència de punts amb Federer. Nadal va derrotar a Soderling en la final guanyant el seu cinquè Roland Garros en sis anys i el setè títol de Grand Slam, igualant els registres de John McEnroe, John Newcombe i Mats Wilander. No va perdre cap set en tot el torneig i també va esdevenir el primer tennista en guanyar els tres Masters 1000 sobre terra batuda i el Roland Garros, anomenat pels mitjans de comunicació "Clay Slam". Amb la derrota prematura de Federer a quarts de final, Nadal va retornar al lloc més alt del rànquing mundial i va impedir que aquest superés el rècord de més setmanes com a número 1.

Per preparar el torneig de Wimbledon, Nadal va disputar el torneig Queen's, però va caure a quarts de final contra Feliciano López. A Wimbledon va tenir molts problemes per avançar disputant diversos partits a cinc sets. A més, fou sancionat amb una multa de 2000$ per rebre consells del seu entrenador durant el transcurs d'un partit.[21] Després de superar l'ídol local Andy Murray a semifinals, Nadal va derrotar a Tomáš Berdych en la seva quarta final guanyant el segon títol de Wimbledon. A Canadà va arribar a semifinals on fou vençut per Andy Murray, l'únic tennista que el va guanyar en dos ocasions durant la temporada 2010. En dobles, Nadal va fer parella amb Novak Djokovic, la primera ocasió on els números 1 i 2 del rànquing individual feien parella des del 1976 amb Jimmy Connors i Arthur Ashe. Tanmateix, l'expectativa d'èxit no es va complir i van perdre a primera ronda.[22] A Cincinnati va caure a quarts de final contra Marcos Baghdatis. Al US Open es va plantar a la final per primera vegada i sense perdre cap set, el segon tennista més jove en disputar les finals dels quatre Grand Slams darrera Jim Courier. En la final va superar a Novak Djokovic en quatre sets i va completar el Gran Slam durant la carrera, que unit a la medalla d'or guanyada als Jocs Olímpics de Pequín de 2008, va igualar a Andre Agassi per completar el "Golden Slam".[23] Paral·lelament, també va esdevenir en el primer tennista en guanyar els Grand Slams sobre terra batuda, pista dura i gespa en un mateix any, ja que quan Rod Laver va completar el Grand Slam pur, l'Open d'Austràlia i l'US Open encara es disputaven sobre gespa. També fou el primer tennista esquerrà en guanyar el US Open des de John McEnroe el 1984, i amb els punts aconseguits, es va assegurar el número 1 a final de temporada. En la gira asiàtica va perdre a semifinals de Bangkok contra Guillermo García López, però es va endur el setè títol de l'any a Tòquio derrotant a Gaël Monfils en la final. Al Masters de Xangai va caure a tercera ronda contra Jürgen Melzer i va renunciar a participar en el Masters de París a causa d'uns problemes a l'espatlla. El darrer torneig de la temporada que va disputar fou la Copa Masters, on va guanyar els tres partits de la fase prèvia contra Roddick, Djokovic i Berdych. Va derrotar a Murray a semifinals avançant per primera ocasió a la final d'aquest torneig, on va coincidir amb Federer en tot just el segon enfrontament de la temporada, però va perdre en tres sets. Va finalitzar la temporada amb set títols, dels quals destaquen els tres Grand Slam i tres Masters 1000, i també va recuperar el número 1 del rànquing individual.

[modifica] 2011

Nadal al torneig de Tòquio 2011.

La temporada 2011 va començar participant en el torneig d'exhibició Mubadala World Tennis Championship d'Abu Dhabi, on va disputar la seva tercera final i va superar a Roger Federer. En el torneig de Doha va arribar a semifinals on va caure davant Nikolai Davidenko però junt a Marc López es van endur el torneig de dobles. En el primer Grand Slam, Open d'Austràlia, va arribar a quarts de final en ser derrotat per David Ferrer evidenciant problemes per una tendinitis. En una cerimònia celebrada a Abu Dhabi, fou guardonat amb el premi Award for Sportsman of the Year concedit pels Premis Laureus World Sports al millor esportista de l'any.[24][25][26] Al març va disputar la primera ronda de la Copa Davis amb l'equip espanyol contra Bèlgica i va guanyar els dos partits individuals que va disputar facilitant la victòria del seu país. En el primer Masters de l'any a Indian Wells, es va plantar a la final no sense dificultats, però fou superat per Novak Djokovic. Al Masters de Miami es va repetir la mateixa situació després de superar a Federer a semifinals. Nadal també va guanyar el primer set però Djokovic es va imposar en la final. Malgrat ser la primera vegada que disputava ambdues finals en un mateix any, no va poder guanyar cap dels dos títols. Sobre terra batuda, el seu nivell va seguir intacte després de guanyar a Montecarlo només perdent un sol set. En la final va superar a David Ferrer i es va coronar amb el setè títol consecutiu a Montecarlo, el primer tennista en aconseguir-ho en l'Era Open. Una setmana després es va imposar al Comte de Godó novament contra Ferrer, guanyant aquest títol per sisena vegada. Al Masters de Madrid va arribar a la final superant a Federer a semifinals, però novament va perdre contra Djokovic i en dos sets. Al Masters de Roma es va repetir la mateixa situació, Djokovic el va derrotar en la final en dos sets. Tanmateix, Nadal va retenir el número 1 després de coronar-se per sisena ocasió en el Roland Garros, vencent a Federer en la final.

En el Grand Slam de Wimbledon també va arribar en la final després de guanyar a Andy Murray a semifinals. Novament va coincidir amb Djokovic en la final, i com totes finals que havien disputat durant l'any 2011, el tennista serbi es va imposar, en aquesta ocasió en quatre sets. Fou la primera final de Grand Slam que Nadal perdia contra un tennista diferent de Federer. Paral·lelament, Djokovic va escalar fins al capdamunt del rànquing individual per primera vegada en la seva carrera, trencant el domini que havien establert Federer i Nadal en el número 1 des de l'any 2004. Després d'unes setmanes de descans, va retornar al circuit disputant el Masters de Masters de Canadà, però va perdre en el primer partit contra Ivan Dodig, i en el Masters de Cincinnati va perdre a quarts de final contra Mardy Fish. En el US Open va arribar també en la final i novament es va enfrontar a Djokovic. Per sisena final consecutiva entre ells, el serbi es va imposar novament en quartre sets. D'aquesta manera, Djokovic guanyava el tercer Grand Slam de l'any, dos derrotant a Nadal en la final, mentre el manacorí s'emportava el Grand Slam restant. Com a anècdota, en la roda de premsa posterior a la victòria en tercera ronda contra Nalbandian, Nadal va patir diverses rampes que li van impedir contestar les preguntes amb normalitat i va necessitar l'assistència d'un fisioterapeuta.[27] En la gira asiàtica, Nadal fou finalista a Tòquio en ser superat per Andy Murray. En el Masters de Xangai va caure a tercera ronda contra Florian Mayer. Finalment, en la Copa Masters, Federer el va derrotar molt fàcilment en el primer partit, en menys d'una hora i en un dels partits més curts entre ells dos, i llavors també va perdre el segon contra Jo-Wilfried Tsonga, de manera que va quedar eliminat en la fase prèvia. Va tancar la temporada participant la final de la Copa Davis, on va guanyar els dos partits individuals que va disputar contra Juan Monaco i Juan Martín del Potro, i Espanya es va endur el títol.

[modifica] Estil de joc

Nadal fonamenta el seu joc en la seva gran fortalesa física comparada amb altres jugadors del circuit, aprofita aquest fet per córrer darrera la pilota, amb especial facilitat per pegar grans cops quan arriba forçat a la pilota. El mallorquí se cenyeix al típic estil de jugador especialitzat en terra batuda, on la pilota va més lenta i hi ha més temps per arribar-hi, on no és tan important donar cops guanyadors. Dèbil al servei com ell mateix ha reconegut, li falta potència tan al propi servei com a l'hora de pegar cops definitius. Tendeix a jugar boles extremadament liftades cosa que dificulta el control del cop al rival. El fet de ser esquerrà descentra els rivals a l'hora de restar, ja que la pilota es va obrint a mesura que avança quan es treu al costat dret, al contrari que quan es juga contra dretans (majoria al circuit).

[modifica] Transició

A partir de la temporada 2005, quan Nadal aconseguí tants èxits, sobretot a terra batuda, ell i el seu entrenador Toni Nadal decidiren començar una reconversió a l'estil de joc del jugador balear, conscients de què Nadal estava madurant com a jugador i no sempre tendria la potència física de la que gaudia al principi de la seva carrera. A part del servei, imprescindible si es vol aspirar a guanyar grans títols en altres superfícies, Nadal ha obert més l'empunyadura, fet que li fa guanyar més potència en detriment de la precisió, i ha experimentat un canvi en la manera com ataca la pilota llançant-s'hi més a damunt, fet que també ajuda a imprimir-li més velocitat.

Aquests canvis es van notar des de finals de la temporada 2005 quan va començar a guanyar títols en pista dura i arribarien al seu punt àlgid amb la final del Torneig de Wimbledon després d'una trajectòria gairebé impecable durant tot el torneig, com el seu entrenador comentaria: "Nadal ha jugat a Londres el tennis més complet de la temporada".

[modifica] Palmarès: 53 (46−7)

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Or Pequín 2008 Individual masculí

[modifica] Individual (46)

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (10)
Jocs Olímpics Or (1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (19)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (11)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (5)


Núm. Data Torneig Superfície Finalista Resultat
1. 9 d'agost de 2004 Sopot, Polònia Terra batuda ARG José Acasuso 6−3, 6−4
2. 14 de febrer de 2005 Costa do Sauipe, Brasil Terra batuda ESP Alberto Martín 6−0, 6−7(2), 6−1
3. 21 de febrer de 2005 Acapulco, Mèxic Terra batuda CAT Albert Montañés 6−1, 6−0
4. 17 d'abril de 2005 Montecarlo, Mònaco Terra batuda ARG Guillermo Coria 6−3, 6−1, 0−6, 7−5
5. 24 d'abril de 2005 Barcelona, Espanya Terra batuda País Valencià Juan Carlos Ferrero 6−1, 7−6(4), 6−3
6. 2 de maig 2005 Roma, Itàlia Terra batuda ARG Guillermo Coria 6−4, 3−6, 6−3, 4−6, 7−6(6)
7. 23 de maig de 2005 Roland Garros, França Terra batuda ARG Mariano Puerta 6−7(6), 6−3, 6−1, 7−5
8. 4 de juliol de 2005 Bastad, Suècia Terra batuda CZE Tomáš Berdych 2−6, 6−2, 6−4
9. 18 de juliol de 2005 Stuttgart, Alemanya Terra batuda ARG Gastón Gaudio 6−3, 6−3, 6−4
10. 8 d'agost de 2005 Mont-real, Canadà Dura EUA Andre Agassi 6−3, 4−6, 6−2
11. 12 de setembre de 2005 Pequín, Xina Dura ARG Guillermo Coria 5−7, 6−1, 6−2
12. 17 d'octubre de 2005 Madrid, Espanya Dura CRO Ivan Ljubicic 3−6, 2−6, 6−3, 6−4, 7−6(3)
13. 27 de febrer de 2006 Dubai, Emirats Àrabs Units Dura SUI Roger Federer 2−6, 6−4, 6−4
14. 17 d'abril de 2006 Montecarlo (2) Terra batuda SUI Roger Federer 6−2, 6−7(2), 6−3, 7−6(5)
15. 24 d'abril de 2006 Barcelona (2) Terra batuda CAT Tommy Robredo 6−4, 6−4, 6−0
16. 8 de maig de 2006 Roma (2) Terra batuda SUI Roger Federer 6−7(0), 7−6(5), 6−4, 2−6, 7−6(5)
17. 28 de maig de 2006 Roland Garros (2) Terra batuda SUI Roger Federer 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4)
18. 18 de març de 2007 Indian Wells, Estats Units Dura SRB Novak Djokovic 6−2, 7−5
19. 22 d'abril de 2007 Montecarlo (3) Terra batuda SUI Roger Federer 6−4, 6−4
20. 29 d'abril de 2007 Barcelona (3) Terra batuda ARG Guillermo Cañas 6−3, 6−4
21. 13 de maig de 2007 Roma (3) Terra batuda CHI Fernando González 6−2, 6−2
22. 27 de maig de 2007 Roland Garros (3) Terra batuda SUI Roger Federer 6−3, 4−6, 6−3, 6−4
23. 29 d'abril de 2007 Stuttgart (2) Terra batuda SUI Stanislas Wawrinka 6−2, 7−5
24. 27 de abril de 2008 Montecarlo (4) Terra batuda SUI Roger Federer 7−5, 7−5
25. 4 de maig de 2008 Barcelona (4) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−1, 4−6, 6−1
26. 18 de maig de 2008 Hamburg, Alemanya Terra batuda SUI Roger Federer 7−5, 6−7(3), 6−3
27. 8 de juny de 2008 Roland Garros (4) Terra batuda SUI Roger Federer 6−1, 6−3, 6−0
28. 15 de juny de 2008 Queen's, Regne Unit Gespa SRB Novak Djokovic 7−6(6), 7−5
29. 6 de juliol de 2008 Wimbledon, Regne Unit Gespa SUI Roger Federer 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7
30. 27 de juliol de 2008 Toronto (2) Dura GER Nicolas Kiefer 6−3, 6−2
31. 17 d'agost de 2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina Dura CHI Fernando González 6−3, 7−6(2), 6−3
32. 1 de febrer de 2009 Open d'Austràlia, Austràlia Dura SUI Roger Federer 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2
33. 22 de març de 2009 Indian Wells (2) Dura UK Andy Murray 6−1, 6−2
34. 19 d'abril de 2009 Montecarlo (5) Terra batuda SRB Novak Djokovic 6−3, 2−6, 6−1
35. 26 d'abril de 2009 Barcelona (5) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−2, 7−5
36. 3 de maig de 2009 Roma (4) Terra batuda SRB Novak Djokovic 7−6(2), 6−2
37. 18 d'abril de 2010 Montecarlo (6) Terra batuda ESP Fernando Verdasco 6−0, 6−1
38. 2 de maig de 2010 Roma (5) Terra batuda País Valencià David Ferrer 7−5, 6−2
39. 16 de maig de 2010 Madrid (2) Terra batuda SUI Roger Federer 6−4, 7−6(5)
40. 6 de juny de 2010 Roland Garros (5) Terra batuda SWE Robin Söderling 6−4, 6−2, 6−4
41. 4 de juliol de 2010 Wimbledon (2) Gespa CZE Tomáš Berdych 6−3, 7−5, 6−4
42. 13 de setembre de 2010 US Open, Estats Units Dura SRB Novak Djokovic 6−4, 5−7, 6−4, 6−2
43. 10 d'octubre de 2010 Tòquio, Japó Dura FRA Gael Monfils 6−1, 7−5
44. 17 d'abril de 2011 Montecarlo (7) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−4, 7−5
45. 24 d'abril de 2011 Barcelona (6) Terra batuda País Valencià David Ferrer 6−2, 6−4
46. 5 de juny de 2011 Roland Garros (6) Terra batuda SUI Roger Federer 7−5, 7−6(3), 5−7, 6−1

[modifica] Finalista (21)

[modifica] Dobles (7)

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (2)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (5)


Núm. Data Torneig Superfície Parella Finalistes Resultat
1. 21 d'agost, 2003 Umag, Croàcia Terra batuda CAT Álex López Morón AUS Todd Perry
JPN Thomas Shimada		 6−1, 6−-3
2. 5 de gener, 2004 Chennai, Índia Dura CAT Tommy Robredo ISR Jonathan Erlich
ISR Andy Ram		 7−6, 4−6, 6−3
3. 3 de gener de 2005 Doha, Qatar Dura CAT Albert Costa CZE Andrei Pavel
RUS Mikhail Youzhny		 6−3, 4−6, 6−3
4. 27 d'abril de 2008 Montecarlo, Mònaco Terra batuda CAT Tommy Robredo IND Mahesh Bhupathi
BAH Mark Knowles		 6−3, 6−3
5. 9 de gener de 2009 Doha (2) Dura CAT Marc López CAN Daniel Nestor
SRB Nenad Zimonjić		 4−6, 6−4, [10−8]
6. 20 de març de 2010 Indian Wells, Estats Units Dura CAT Marc López CAN Daniel Nestor
SRB Nenad Zimonjić		 7−6(8), 6−3
7. 7 de gener de 2011 Doha (3) Dura CAT Marc López ITA Daniele Bracciali
ITA Andreas Seppi		 6−3, 7−6(4)

[modifica] Finalista (3)

[modifica] Períodes com a número 1

Núm. Precedit per Dates Succeït per Setmanes Acumulat
1. SUI Roger Federer 18/08/2008 − 05/07/2009 SUI Roger Federer 46 46
2. SUI Roger Federer 07/06/2010 − 03/07/2011 SRB Novak Djokovic 56 102

[modifica] Copa Davis

Nadal va entrar a l'equip espanyol de Copa Davis l'any 2004, i des de llavors ha disputat totes les edicions excepte els anys 2007, 2010 i 2012. És un dels principals artífex del fet que Espanya hagi guanyat la majoria de les seves Copes Davis, deixant a banda el títol aconseguit l'any 2000, Nadal va participar activament en els títols aconseguits en les edicions de 2004, 2008, 2009 i 2011. En categoria individual, només va perdre el primer partit contra Jiří Novák i fins a l'actualitat ha encadenat 20 victòries consecutives. Inicialment també va disputar partits de dobles però com que els resultats no foren del tot positius (2 victòries i 4 derrotes), en les següents edicions es va centrar en els partits individuals. En l'edició de 2008 no va poder disputar la final a causa d'una lesió al genoll.

[modifica] Individual (21)

Núm. Edició Ronda Data País Superfície Oponent V / D Resultat
1. 2004 1R 6−8 de febrer de 2004 República Txeca República Txeca Dura (i) CZE Jiří Novák Derrota 7−6(3), 6−3, 7−6(2)
2. CZE Radek Štěpánek Victòria 7−6(2), 7−6(4), 6−3
3. SF 24−26 de setembre de 2004 França França Terra batuda FRA Arnaud Clément Victòria 6−4, 6−1, 6−2
4. F 3−5 de desembre de 2004 Estats Units Estats Units Terra batuda EUA Andy Roddick Victòria 6−7(8), 6−2, 7−6(6), 6−2
5. 2005 Play-off GM 23−25 de setembre de 2005 Itàlia Itàlia Terra batuda ITA Daniele Bracciali Victòria 6−3, 6−2, 6−1
6. ITA Andreas Seppi Victòria 6−1, 6−2, 5−7, 6−4
7. 2006 Play-off GM 22−24 de setembre de 2006 Itàlia Itàlia Terra batuda ITA Andreas Seppi Victòria 6−0, 6−4, 6−3
8. ITA Filippo Volandri Victòria 6−3, 7−5, 6−3, 6−3
9. 2008 QF 11−13 d'abril de 2008 Alemanya Alemanya Dura (i) GER Nicolas Kiefer Victòria 7−6(5), 6−0, 6−3
10. SF 19−21 de setembre de 2008 Estats Units Estats Units Terra batuda EUA Sam Querrey Victòria 6−7(5), 6−4, 6−3, 6−4
11. EUA Andy Roddick Victòria 6−4, 6−0, 6−4
12. 2009 1R 7−8 de març de 2009 Sèrbia Sèrbia Terra batuda SRB Janko Tipsarević Victòria 6−1, 6−0, 6−2
13. SRB Novak Djokovic Victòria 6−4, 6−4, 6−1
14. F 4−6 de desembre de 2009 República Txeca República Txeca Terra batuda (i) CZE Tomáš Berdych Victòria 7−5, 6−0, 6−2
15. CZE Jan Hájek Victòria 6−3, 6−4
16. 2011 1R 4−6 de març de 2011 Bèlgica Bèlgica Dura (i) BEL Ruben Bemelmans Victòria 6−2, 6−4, 6−2
17. BEL Olivier Rochus Victòria 6−4, 6−2
18. SF 16−18 de setembre de 2011 França França Terra batuda FRA Richard Gasquet Victòria 6−3, 6−0, 6−1
19. FRA Jo-Wilfried Tsonga Victòria 6−0, 6−2, 6−4
20. F 2−4 de desembre de 2011 Argentina Argentina Terra batuda (i) ARG Juan Mónaco Victòria 6−1, 6−1, 6−2
21. ARG Juan Martín del Potro Victòria 1−6, 6−4, 6−1, 7−6(0)

[modifica] Dobles (6)

Núm. Edició Ronda Data País Superfície Parella Oponent V / D Resultat
1. 2004 1R 6−8 de febrer de 2004 República Txeca República Txeca Dura (i) CAT Tommy Robredo CZE Jiří Novák
CZE Radek Štěpánek		 Derrota 6−4, 7−6(6), 6−3
2. QF 8−11 d'abril de 2004 Països Baixos Països Baixos Terra batuda CAT Tommy Robredo NED John Van Lottum
NED Martin Verkerk		 Derrota 3−6, 2−6, 6−3, 6−3, 6−2
3. SF 24−26 de setembre de 2004 França França Terra batuda CAT Tommy Robredo FRA Arnaud Clément
FRA Michaël Llodra		 Victòria 7−6(4), 4−6, 6−2, 2−6, 6−3
4. 2005 1R 4−6 de març de 2005 Eslovàquia Eslovàquia Terra batuda CAT Albert Costa SVK Karol Beck
SVK Michal Mertiňák		 Derrota 7−6(3), 6−4, 7−6(8)
5. Play-off GM 23−25 de setembre de 2005 Itàlia Itàlia Terra batuda ESP Feliciano López ITA Daniele Bracciali
ITA Giorgio Galimberti		 Derrota 4−6, 6−4, 6−3, 4−6, 9−7
6. 2006 Play-off GM 22−24 de setembre de 2006 Itàlia Itàlia Terra batuda ESP Fernando Verdasco ITA Daniele Bracciali
ITA Giorgio Galimberti		 Victòria 6−2, 3−6, 6−3, 7−6(4)

[modifica] Rivalitats

[modifica] Nadal−Federer

Durant la segona meitat de la dècada del 2000, Roger Federer i Nadal van mantenir un domini aclaparador del circuit de tennis professional masculí, ja que durant aquests anys van ocupar les dues primeres posicions del rànquing. Aquesta hegemonia es va trencar amb la irrupció de Novak Djokovic al número 1 l'any 2011, i també amb Andy Murray puntualment. Aquest fet va produir que durant molts anys van mantinguessin una gran rivalitat. Malgrat que Federer va ocupar durant molt més temps el lloc més alt del rànquing, Nadal domina amb clarament els enfrontaments directes.

Deixant a banda el primer enfrontament que es va produir a segona ronda del Masters de Miami l'any 2004, quan Nadal feia poc que havia entrat al circuit i Federer estrenava regnat al número 1 del rànquing, la resta d'enfrontaments s'han produït sempre en semifinals o finals dels torneigs. Nadal, cinc anys més jove que Federer, va ascendir al número 2 del rànquing l'any 2005 i es va mantenir en aquesta posició fins que el va superar el 2008.

A dia d'avui, s'han enfrontat un total de 27 ocasions amb 18 victòries de Nadal i 9 de Federer. La majoria d'aquests partits són sobre terra batuda, superfície on Nadal és clarament superior ja que es considera un dels millors de la història mentre que pel suís és la pitjor, el registre és de 12-2, i a més, ha guanyat tots els partits a cinc sets. Sobre gespa, la superfície preferida de Federer, el suís guanya per 2-1, tots tres partits en la final de Wimbledon. Sobre pista dura, el resultat és també molt igualat amb empat a 5, però amb el detall que el manacorí ha perdut els quatre enfrontaments en pista interior. En aquesta superfície destaca el fet que Federer sempre l'ha superat en els quatre enfrontaments de Copa Masters i, curiosament, mai han coincidit en el US Open malgrat que ambdós l'han guanyat. Pel que fa exclusivament a les finals Nadal també domina per 13–6 victòries.

Ambdós tennistes posseeixen rècords de victòries consecutives sobre una mateixa superfície, Federer sobre gespa (65) i pista dura (56) mentre que Nadal sobre terra batuda (81), però entre ells no es van trencar aquestes marques.

Núm. Any Torneig Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Nadal Federer
1. 2004 Miami Dura 2R Nadal 6−3, 6−3 1:10 1 0
2. 2005 Miami Dura F Federer 2−6, 6−7(4), 7−6(5), 6−3, 6−1 3:43 1 1
3. 2005 Roland Garros Terra batuda SF Nadal 6−3, 4−6, 6−4, 6−3 2:47 2 1
4. 2006 Dubai Dura F Nadal 2−6, 6−4, 6−4 1:53 3 1
5. 2006 Montecarlo Terra batuda F Nadal 6−2, 6−7(2), 6−3, 7−6(5) 3:50 4 1
6. 2006 Rome Masters Terra Batuda F Rafael Nadal 6-7(0) 7-6(5) 6-4 2-6 7-6(5)
7. 2006 Roland Garros Terra Batuda F Rafael Nadal 1-6 6-1 6-4 7-6(4)
8. 2006 Wimbledon Gespa F Roger Federer 6-0 7-6(5) 6-7(2) 6-3
9. 2006 Tennis Masters Cup Dura SF Roger Federer 6-4 7-5
10. 2007 Montecarlo Masters Terra Batuda F Rafael Nadal 6-4 6-4
11. 2007 Masters d'Hamburg Terra Batuda F Roger Federer 2-6, 6-2, 6-0
12. 2007 Roland Garros Terra Batuda F Rafael Nadal 6-3, 4-6, 6-3, 6-4
13. 2007 Wimbledon Gespa F Roger Federer 7-6(7) 4-6 7-6(3) 2-6 6-2
14. 2007 Tennis Masters Cup Dura SF Roger Federer 6-4 6-1
15. 2008 Montecarlo Masters Terra batuda F Rafael Nadal 7-5 7-5
16. 2008 Masters d'Hamburg Terra batuda F Rafael Nadal 7–5 6–7(3) 6–3
17. 2008 Roland Garros Terra batuda F Rafael Nadal 6-1 6-3 6-0
18. 2008 Wimbledon Gespa F Rafael Nadal 6-4 6-4 6-7(5) 6-7(8) 9-7
19. 2009 Open d'Austràlia Dura F Rafael Nadal 7-5 3-6 7-6(3) 3-6 6-2
20. 2009 Masters de Madrid Terra batuda F Roger Federer 6-4 6-4
21. 2010 Masters de Madrid Terra batuda F Rafael Nadal 6-4 7-6(5)
22. 2010 ATP World Tour Finals Dura F Roger Federer 6–3 3–6 6–1
23. 2011 Roland Garros Terra batuda F Rafael Nadal 7-5 6(3)-7 7-5 6-1

[modifica] Nadal−Djokovic

[modifica] Trajectòria a Grand Slam i ATP Masters Series

[modifica] Individual

Torneig 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Torneigs G/P Partits G/P
Grand Slams
Open d'Austràlia A A 3R 4R A QF SF G QF QF F 1 / 8 35 − 7
Roland Garros A A A G G G G 4R G G 6 / 7 45 − 1
Wimbledon A 3R A 2R F F G A G F 2 / 7 35 − 5
US Open A 2R 2R 3R QF 4R SF SF G F 1 / 9 34 − 8
Partits G/P 0−0 3−2 3−2 13−3 17−2 20−3 24−2 15−2 25−1 23−3 6−1 10 / 30 149−21
Altres
ATP World Tour Finals A A A A SF SF A RR F RR 0 / 5 9 − 10
Jocs Olímpics NC A No celebrat G No celebrat 1 / 1 6 – 0
ATP Masters Series
Masters d'Indian Wells A A 3R A SF G SF G SF F 2 / 7 31 – 5
Masters de Miami A A 4R F 2R QF F QF SF F 0 / 8 26 – 8
Masters de Montecarlo A 3R A G G G G G G G 7 / 8 39 – 1
Masters de Roma A A A G G G 2R G G F 5 / 7 31 – 2
Masters d'Hamburg A 3R A A A F G Madrid (TB) 2 / 6 22 – 4
Masters de Madrid (terra batuda) Masters d'Hamburg F G F
Masters del Canadà A A 1R G 3R SF G QF SF 2R 2 / 8 21 – 6
Masters de Cincinnati A A 1R 1R QF 1R SF SF QF QF 0 / 8 13 – 8
Masters de Madrid (dura) A 1R 2R G QF QF SF Xangai 1 / 9 19 – 8
Masters de Xangai Masters de Madrid (dura) F 3R 3R
Masters de París A A A A A F QF SF A A 0 / 3 9 – 3
Estadístiques
Torneigs jugats 1 11 18 21 16 20 19 17 17 17 2 159
Finals disputades 0 0 2 12 6 9 10 8 9 10 1 67
Títols 0 0 1 11 5 6 8 5 7 3 0 46
Estadístiques per superfície
Pista dura G/P 0−0 1−2 14−10 28−6 23−8 31−12 46−10 42−12 40−9 33−11 0−0 11 / 18 260 − 82
Terra batuda G/P 1−1 11−6 14−3 50−2 26−0 31−1 24−1 24−2 22−0 28−2 0−0 32 / 52 231 − 18
Gespa G/P 0−0 2−1 0−0 1−2 8−2 8−2 12−0 0−0 9−1 8−2 0−0 3 / 12 48 − 10
Moqueta G/P 0−0 0−2 2−4 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0−0 0 / 5 2 − 6
Total G/P 1−1 14−11 30−17 79−10 59−12 70−15 82−11 66−14 71−10 69−15 0−0 46 / 157 514 − 116
Rànquing a final d'any 200 49 51 2 2 2 1 2 1 2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

[modifica] Referències

  1. ↑ (castellà) Rafael Nadal, Premio Príncipe de Asturias de los Deportes
  2. ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  3. ↑ 3,0 3,1 Rajaraman, Aarthi. «At Home with Humble yet Ambitious Nadal» (en anglès). Inside Tennis, 01/06/2008. [Consulta: 14/12/2011].
  4. ↑ Tandon, Kamakshi. «More to Rafa than meets the eye» (en anglès). ESPN, 26/08/2011. [Consulta: 24/12/2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Kervin, Alison. «The Big Interview: Rafael Nadal» (en anglès). The Sunday Times, 23/04/ 2006. [Consulta: 14/12/2011].
  6. ↑ Historial complet dels torneigs disputats per Nadal com a júnior
  7. ↑ Clarey, Christopher. «Rafael Nadal, Barely 19, He's Got Game, Looks and Remarkably Good Manners» (en anglès). The New York Times, 06/06/2005. [Consulta: 30/12/2011].
  8. ↑ Linden, Julian. «Foot injury delays Rafael Nadal's comeback» (en anglès), 05/01/2006. [Consulta: 30/12/2011].
  9. ↑ Garber, Greg. «With Vilas in stands, Nadal makes history» (en anglès). ESPN, 31/05/2006. [Consulta: 07/01/2012].
  10. ↑ Battle Of Surfaces (anglès) [Consulta: 19/01/2012]
  11. ↑ Ubha, Ravi. «Nadal enters Wimbledon final with clear mental edge» (en anglès). ESPN, 18/06/2008. [Consulta: 24/01/2012].
  12. ↑ Alleyne, Richard. «Wimbledon 2008: John McEnroe hails Rafael Nadal victory as greatest final ever» (en anglès). The Telegraph, 07/07/2008. [Consulta: 24/01/2012].
  13. ↑ Wertheim, Jon. «Without a doubt, it's the greatest» (en anglès). Sports Illustrated, 09/07/2008. [Consulta: 24/01/2012].
  14. ↑ Magowan, Alistair. «Roger v Rafa - the best final ever?» (en anglès). BBC, 07/07/2008. [Consulta: 24/01/2012].
  15. ↑ Jenkins, Bruce. «[http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2008/07/06/SPP711KSLR.DTL WIMBLEDON GREATEST MATCH EVER]» (en anglès). San Francisco Chronicle, 07/07/2008. [Consulta: 24/01/2012].
  16. ↑ Larson, Bob. «Nadal Clinches Year-End No. 1 For First Time» (en anglès). tennisnews.com. [Consulta: 24/01/2012].
  17. ↑ «Rafael Nadal» (en anglès). Fundación Príncipe de Asturias. [Consulta: 24/01/2012].
  18. ↑ «Nadal presented with 2008 ATP Player of the Year Award» (en anglès). ATP, 18/04/2009. [Consulta: 26/01/2012].
  19. ↑ «Rafael Nadal has problems in both knees, will try to rehab in time for Wimbledon – ESPN» (en anglès). ESPN, 09/06/2009. [Consulta: 26/01/2012].
  20. ↑ Buddell, James. «Unstoppable Nadal captures sixth straight title» (en anglès). monte-carlorolexmasters.com, 18/04/2010. [Consulta: 31/01/2012].
  21. ↑ «Nadal fined for receiving coaching» (en anglès). ESPN, 28/06/2010. [Consulta: 01/02/2012].
  22. ↑ «Nadal, Djokovic flop on doubles debut» (en anglès). CNN, 10/08/2010. [Consulta: 01/02/2012].
  23. ↑ Lin, Thomas. «Nadal Completes Career Grand Slam» (en anglès). The New York Times, 13/09/2010. [Consulta: 01/02/2012].
  24. ↑ «Winners Archive > Rafael Nadal» (en anglès). laureus.com. [Consulta: 16/02/2012].
  25. ↑ «Nadal named Laureus World Sportsman of the year» (en anglès). ATP, 07/02/2011. [Consulta: 16/02/2012].
  26. ↑ Roura, C.. «Óscar para Rafa Nadal en los Laureus 2010» (en castella). Mundo Deportivo, 08/02/2011. [Consulta: 16/02/2012].
  27. ↑ «Rafel Nadal pateix una rampa durant una roda de premsa». IB3, 05/09/2011. [Consulta: 16/02/2012].

[modifica] Vegeu també

[modifica] Enllaços externs

Commons
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Rafael Nadal Parera
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Rafel Nadal guanya el seu primer torneig sobre herba, una setmana abans de Wimbledon


Vegeu aquesta plantilla
Campions d'individual masculí de l'Open d'Austràlia
(1969) Rod Laver  · (1970) Arthur Ashe  · (1971) Ken Rosewall  · (1972) Ken Rosewall  · (1973) John Newcombe  · (1974) Jimmy Connors  · (1975) John Newcombe  · (1976) Mark Edmondson  · (1977 (gen)) Roscoe Tanner  · (1977 (des)) Vitas Gerulaitis  · (1978) Guillermo Vilas  · (1979) Guillermo Vilas  · (1980) Brian Teacher  · (1981) Johan Kriek  · (1982) Johan Kriek  · (1983) Mats Wilander  · (1984) Mats Wilander  · (1985) Stefan Edberg  · (1987) Stefan Edberg  · (1988) Mats Wilander  · (1989) Ivan Lendl  · (1990) Ivan Lendl  · (1991) Boris Becker  · (1992) Jim Courier  · (1993) Jim Courier  · (1994) Pete Sampras  · (1995) Andre Agassi  · (1996) Boris Becker  · (1997) Pete Sampras  · (1998) Petr Korda  · (1999) Yevgeny Kafelnikov  · (2000) Andre Agassi  · (2001) Andre Agassi  · (2002) Thomas Johansson  · (2003) Andre Agassi  · (2004) Roger Federer  · (2005) Marat Safin  · (2006) Roger Federer  · (2007) Roger Federer  · (2008) Novak Djokovic  · (2009) Rafael Nadal  · (2010) Roger Federer  · (2011) Novak Djokovic  · (2012) Novak Djokovic
Vegeu aquesta plantilla
Campions d'individual masculí de Roland Garros
(1968) Ken Rosewall · (1969) Rod Laver · (1970) Jan Kodes · (1971) Jan Kodes · (1972) Andrés Gimeno · (1973) Ilie Năstase · (1974) Björn Borg · (1975) Björn Borg · (1976) Adriano Panatta · (1977) Guillermo Vilas · (1978) Björn Borg · (1979) Björn Borg · (1980) Björn Borg · (1981) Björn Borg · (1982) Mats Wilander · (1983) Yannick Noah · (1984) Ivan Lendl · (1985) Mats Wilander · (1986) Ivan Lendl · (1987) Ivan Lendl · (1988) Mats Wilander · (1989) Michael Chang · (1990) Andrés Gómez · (1991) Jim Courier · (1992) Jim Courier · (1993) Sergi Bruguera · (1994) Sergi Bruguera · (1995) Thomas Muster · (1996) Yevgeny Kafelnikov · (1997) Gustavo Kuerten · (1998) Carles Moyà · (1999) Andre Agassi · (2000) Gustavo Kuerten · (2001) Gustavo Kuerten · (2002) Albert Costa · (2003) Juan Carlos Ferrero · (2004) Gastón Gaudio · (2005) Rafael Nadal · (2006) Rafael Nadal · (2007) Rafael Nadal · (2008) Rafael Nadal · (2009) Roger Federer · (2010) Rafael Nadal · (2011) Rafael Nadal
Vegeu aquesta plantilla
Campions d'individual masculí de Wimbledon
(1968) Rod Laver · (1969) Rod Laver · (1970) John Newcombe · (1971) John Newcombe · (1972) Stan Smith · (1973) Jan Kodes · (1974) Jimmy Connors · (1975) Arthur Ashe · (1976) Bjorn Borg · (1977) Bjorn Borg · (1978) Bjorn Borg · (1979) Bjorn Borg · (19780) Bjorn Borg · (1981) John McEnroe · (1982) Jimmy Connors · (1983) John McEnroe · (1984) John McEnroe · (1985) Boris Becker · (1986) Boris Becker · (1987) Pat Cash · (1988) Stefan Edberg · (1989) Boris Becker · (1990) Stefan Edberg · (1991) Michael Stich · (1992) Andre Agassi · (1993) Pete Sampras · (1994) Pete Sampras · (1995) Pete Sampras · (1996) Richard Krajicek · (1997) Pete Sampras · (1998) Pete Sampras · (1999) Pete Sampras · (2000) Pete Sampras · (2001) Goran Ivanisevic · (2002) Lleyton Hewitt · (2003) Roger Federer · (2004) Roger Federer · (2005) Roger Federer · (2006) Roger Federer · (2007) Roger Federer · (2008) Rafael Nadal · (2009) Roger Federer  · (2010) Rafael Nadal  · (2011) Novak Djokovic
Vegeu aquesta plantilla
Campions d'individual masculí de l'Open dels Estats Units
(1968) Arthur Ashe · (1969) Rod Laver · (1970) Ken Rosewall · (1971) Stan Smith · (1972) Ilie Năstase · (1973) John Newcombe · (1974) Jimmy Connors · (1975) Manuel Orantes · (1976) Jimmy Connors · (1977) Guillermo Vilas · (1978) Jimmy Connors · (1979) John McEnroe · (1980) John McEnroe · (1981) John McEnroe · (1982) Jimmy Connors · (1983) Jimmy Connors · (1984) John McEnroe · (1985) Ivan Lendl · (1986) Ivan Lendl · (1987) Ivan Lendl · (1988) Mats Wilander · (1989) Boris Becker · (1990) Pete Sampras · (1991) Stefan Edberg · (1992) Stefan Edberg · (1993) Pete Sampras · (1994) Andre Agassi · (1995) Pete Sampras · (1996) Pete Sampras · (1997) Patrick Rafter · (1998) Patrick Rafter · (1999) Andre Agassi · (2000) Marat Safin · (2001) Lleyton Hewitt · (2002) Pete Sampras · (2003) Andy Roddick · (2004) Roger Federer · (2005) Roger Federer · (2006) Roger Federer · (2007) Roger Federer · (2008) Roger Federer · (2009) Juan Martín del Potro · (2010) Rafael Nadal · (2011) Novak Djokovic
Vegeu aquesta plantilla
Números 1 del rànquing ATP (individual)
ROM Ilie Năstase (1973/1974 - 40 s) · AUS John Newcombe (1974 - 8 s) · USA Jimmy Connors (1974/1983 - 268 s) · SWE Björn Borg (1977/1981 - 109 s) · USA John McEnroe (1980/1985 - 170 s) · TCH Ivan Lendl (1983/1990 - 270 s) · SWE Mats Wilander (1988/1989 - 20 s) · SWE Stefan Edberg (1990/1992 - 72 s) · GER Boris Becker (1991 - 12 s) · USA Jim Courier (1992/1993 - 58 s) · USA Pete Sampras (1993/2000 - 286 s) · USA Andre Agassi (1995/2003 - 101 s) · AUT Thomas Muster (1996 - 6 s) · CHI Marcelo Ríos (1998 - 6 s) · Balears Carles Moyà (1999 - 2 s) · RUS Yevgeny Kafelnikov (1999 - 6 s)  · AUS Patrick Rafter (1999 - 1 s) · RUS Marat Safin (2000/2001 - 9 s) · BRA Gustavo Kuerten (2000/2001 - 43 s) · AUS Lleyton Hewitt (2001/2003 - 80 s) · País Valencià Juan Carlos Ferrero (2003 - 8 s) · USA Andy Roddick (2003/2004 - 13 s) · SUI Roger Federer (2004/2010 - 285 s) · Balears Rafael Nadal (2008/2011 - 102 s) · SRB Novak Djokovic (2011 - 20 s)
El rànquing ATP s'inicia el 23 d'agost de 1973 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta
Vegeu aquesta plantilla
Tennis als Jocs Olímpics  · Campions d'individual masculí de tennis als Jocs Olímpics
Vegeu aquesta plantilla
Premis Príncep d'Astúries dels Esports
1987: Sebastian Coe  · 1988: Joan Antoni Samaranch  · 1989: Severiano Ballesteros  · 1990: Sito Pons  · 1991: Serguei Bubka  · 1992: Miguel Indurain  · 1993: Javier Sotomayor  · 1994: Martina Navrátilová  · 1995: Hassiba Boulmerka  · 1996: Carl Lewis  · 1997: Equip espanyol de marató: Abel Antón, Martín Fiz, Diego García, José Manuel García, Alberto Juzdado i Fabián Roncero  · 1998: Arantxa Sánchez Vicario  · 1999: Steffi Graf  · 2000: Lance Armstrong  · 2001: Manel Estiarte  · 2002: Selecció de futbol del Brasil  · 2003: Tour de França  · 2004: Hixam el Guerrouj  · 2005: Fernando Alonso  · 2006: Selecció de bàsquet d'Espanya  · 2007: Michael Schumacher  · 2008: Rafel Nadal  · 2009: Ielena Isinbàieva  · 2010: Selecció de futbol d'Espanya  · 2011: Haile Gebrselassie
Vegeu aquesta plantilla
Premis Laureus World a l'esportista masculí de l'any
2000: USA Tiger Woods · 2001: USA Tiger Woods · 2002: GER Michael Schumacher · 2003: USA Lance Armstrong · 2004: GER Michael Schumacher ·
2005: SUI Roger Federer · 2006: SUI Roger Federer · 2007: SUI Roger Federer · 2008: SUI Roger Federer · 2009: Jamaica Usain Bolt ·
2010: Jamaica Usain Bolt · 2011: Illes Balears Rafael Nadal

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Nadal_Parera&oldid=8999197»
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües