Rafelbunyol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rafelbunyol
Escut de Rafelbunyol
(En detall)
Localització

Localització de Rafelbunyol respecte del País Valencià Localització de Rafelbunyol respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Nord
Mancomunitat l'Horta Nord
Massamagrell
Gentilici Rafelbunyoler, rafelbunyolera
Predom. ling. Valencià
Superfície 4,2 km²
Altitud 32 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
8.855 hab.
2.108,33 hab/km²
Coordenades 39° 35′ 32″ N, 0° 20′ 03″ O / 39.59222°N,0.33417°O / 39.59222; -0.33417Coord.: 39° 35′ 32″ N, 0° 20′ 03″ O / 39.59222°N,0.33417°O / 39.59222; -0.33417
Distàncies 14,8 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
8 PP, 3 PSPV i 2 BLOC
Jaime García García (PP) (2007)
Codi postal 46138
Codi territorial 46207
Festes majors Primera quinzena de setembre
Patró/Patrons Sants de la Pedra i Mare de Déu del Miracle
Web

Rafelbunyol[2] és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en la part septentrional de l'Horta de València, el seu terme té forma d'un rectangle molt allargat, de direcció nord-oest sud-est i acabant en la seva part nordoccidental en un triangle.

La séquia de Montcada divideix el terme en dues parts i que creua transversalment pel nucli urbà. A la seva dreta, "l'horta" pròpiament dita; a la seva esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana, elevant suaument la seva altitud des dels vint metres a la vora de la séquia de Montcada, fins als seixanta, en els vessants dels Germanells.

Té un clima típicament mediterrani, caracteritzat per una marcada estacionalitat, amb estius secs i calorosos, hiverns temperats i plujosos i estacions intermèdies amb humitat constant.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

  • Rafelbunyol
  • Urbanització Lladró

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Limita amb Massamagrell, Museros, la Pobla de Farnals i el Puig (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (a la comarca del Camp de Túria).

Història[modifica | modifica el codi]

Va pertànyer al Reial Patrimoni fins al 25 de maig de 1465, en què fou venut a Mossèn Jaume Dartés. El 1609 era propietat d'Antonio Belvís. El 1665 es reuniren Manel Exarch de Belvís, marqués de Benavites, i els oficials municipals per a pactar uns capítols amb què governar la població: fan referència als perjuis que causen els animals en el camp, a la vigilància del terme, prohibició de jocs, danys de les collites, cura de les séquies, administració de l'Ajuntament i d'alguns comerços (forn, carnisseria, taverna). El 1676 Carles II concedí la suprema jurisdicció (civil i criminal) a canvi de 27.820 quinzets de velló. El 1775 els diputats del comú i el síndic presoner estaven en plet amb el marqués de Bèlgida per la llibertat de vendre alguns queviures independentment de les botigues que eren propietat o regalia del senyor.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
4.918 4.967 5.015 5.260 5.273 5.553 5.811 6.349 6.874 7.103

Economia[modifica | modifica el codi]

Emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament, la major part del terme municipal, era terra de secà, llevat de una zona situada al sud-est de la població, regada per les aigües de la Séquia Reial de Montcada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànies mitjançant els tretze pous de reg existents i l'aplicació de les tècniques de reg heretades dels àrabs, ha fet que canviï la fisonomia agrària del municipi. Del cultiu de la vinya, el garrofer o l'olivera s'ha anat passant a un cultiu de cítrics, principalment taronger, i, en menor proporció, hortalisses, guanyant així terrè al secà fins a quedar reduït a una porció de terreny pràcticament insignificant, situada al nord del terme municipal.

A partir de 1986 s'establix en el terme municipal un nucli relativament important d'indústries. Es tracta d'una activitat industrial molt diversificada, enquadrada majoritàriament dintre de la tipologia de la indústria lleugera que produïx alimentació, prefabricats de formigó, tèxtils, productes de bellesa.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de sant Antoni

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Antoni.
  • Casa del Canonge.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • El Sindicat.
  • Jaciments Arqueològics. El dels Germanells és el de major importància. La seva adscripció cultural és la del poblat de l'Edat del Bronze. Els materials trobats són: dent de falç i diversos milers de comptes plans discoidals de pedra negra. Fragments de ceràmica. Dos ganivets, un destral plana, quatre puntes de fletxa, un punxó de desecció quadrada, un pinzell, punxons d'ossos i escasses restes constructius.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni abat. Aquesta festa se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb els actes tradicionals: "plantà" de la foguera, "cremà" de la foguera, "coetà" i el sopar popular. L'endemà es procedeix a la benedicció dels animals.
  • Sants de la Pedra. El 30 de juliol se celebra la festivitat en honor als patrons del poble: els Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent
  • Festes patronals. Se celebren en honor dels Sants de la Pedra i Verge del Miracle iniciant-se el primer diumenge de setembre.

Esports[modifica | modifica el codi]

Rafelbunyol és l'únic poble de l'Horta Nord que juga a raspall, i amb èxit, com es demostra a l'Autonòmic al carrer.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafelbunyol Modifica l'enllaç a Wikidata