Rafelguaraf
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de l'Ènova Manc. de la Ribera Alta Alzira |
||
| Gentilici | Rafelguarafí, rafelguarafina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 16,3 km² | ||
| Altitud | 38 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
2.527 hab. 155,03 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 03′ 05″ N, 0° 27′ 26″ O / 39.05139,-0.45722Coord.: 39° 03′ 05″ N, 0° 27′ 26″ O / 39.05139,-0.45722 | ||
| Distàncies | 50 km de València 14 km de Alzira |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
4 6 PSPV, 4 PP i 1 GIRATORI Edelmiro Navarro Forgués (PSPV) |
||
| Codi postal | 46666 |
||
| Festes majors | Del 4 al 7 d'agost | ||
| Web | |||
Rafelguaraf és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Carcaixent, l'Ènova i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Barxeta i Xàtiva (a la Costera); i amb Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat entre el riu Albaida i la serra de Serratilla. El relleu està accidentat per les seves parts sud i aquest, on s'aixequen els alts de Pérez, els turons de la Penya Roja i Barxilla i altres de menor importància com els de Benigame i el Serral.
Els principals accidents hidrogràfics són el barranc del Poble i el de Matilde, així com altres menors anoments de la Mina i Cabol.
Les zones nord i oest, més pròximes al riu Albaida, les aigües del qual s'aprofiten per al reg, presenten poques elevacions i són les dedicades a cultius.
Nuclis de població [modifica]
- Berfull
- Rafelguaraf
- Riu-Rau
- Tossalnou
Història [modifica]
S'han trobat algunes deixalles de l'Eneolític però Rafelguaraf era una alqueria islàmica que després de la conquesta mantingué tota la població morisca; fou senyoriu del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l'Hospital General de València; durant la revolta de les Germanies, el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí de Xàtiva; l'expulsió morisca deixà Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels seus pobladors embarcaren a Dénia cap a l'exili; el 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla; durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va donar suport als botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, donava suport als maulets; el 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de 1870 el Tossalet; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses; a mitjan segle XIX es comença a conrear el taronger; en 1871 es van desamortitzar els bens comunals del municipi que passaren a les mans dels Reig Bigné.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.432 | 2.440 | 2.455 | 2.478 | 2.453 | 2.406 | 2.359 | 2.398 | 2.390 | 2.453 | 2.532 |
Economia [modifica]
En la zona conreada predomina el regadiu amb taronges, blat de moro, hortalisses i fins a dates recents l'arròs. En secà només mereix destacar les oliveres. La ramaderia és poc important.
El sector industrial es limita a la confecció d'objectes de vímet i filats, però en tan petites proporcions que resulten insuficients per a acaparar tota la mà d'obra disponible, registrat certa emigració cap a altres zones industrials.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Federico Merín Fayos | UCD |
| 1983 - 1987 |
Julio Fuster Navarro |
PSPV |
| 1987 - 1991 | Carlos Merín Garcia | CDS |
| 1991 - 1995 | Rafael Copovi Catalá | PSPV |
| 1995 - 1999 | Emilio Domenech Copovi Federico Tormo Vidal |
UV PP (Pacte) |
| 1999 - 2003 | Federico Tormo Vidal | PP |
| 2003 - 2007 | Federico Tormo Vidal | PP |
| 2007 - 2011 | Federico Tormo Vidal | PP |
| Des del 2011 | Edelmiro Navarro Forgués | PSPV |
Monuments [modifica]
- Ajuntament. Neoclàssic, de 1896.
- Església del Naixement del Senyor. Edificada en 1948 sobre l'anterior, cremada en la guerra de 1936-1939.
- Església del Tossalet.
Festes [modifica]
Del 4 al 7 d'agost són les Festes patronals.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafelguaraf  |
- Ajuntament de Rafelguaraf
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
