Ragenold de Nantes
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | c. 930 (Gregorià)  Nantes |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Duc |
Ragenold de Nantes (mort vers 930). (nòrdic antic: Rögnvaldr), Ragnald o Ragenold fou un cap viking que va constituir un petit principat escandinau a Nantes (Namsborg) i a la seva regió. Va ser rei viking de Nantes entre 919 i 930.
El 919, un cap viking d'origen noruec, Rögnvaldr, que l'annalista franc Flodoard anomena Ragenold, va remuntar el Loira prengué el control de l'estuari i es va apoderar de Nantes. El comte Folc I el Roig que reivindicava el títol de comte de Nantes fou incapaç de defensar la regió.[1]
El comte Robert I de França va haver d'intervenir el 921. Va assetjar als vikings durant 5 mesos, en rebé ostatges i els concedí Nantes i Bretanya que havien devastat contra una vaga promesa de conversió al cristianisme.[2]
El rei Carles el Simple deposat pels grans del regne el 922, va invocar el suport dels caps escandinaus, Rol·ló i Ragenold, que van devastar França més enllà de l'Oise el 923.[3] El nou rei Raül I de França els va aturar i després els va perseguir fins a Normandia. Les negociacions que es van establir van girar a l'avantatge de Rol·ló que va rebre a més de Rouen, que ja controlava, el Hiémois i el Bessin.
Per contra Ragenold que «no havia rebut encara terres a les Gàl·lies» va destrossar les possessions entre el Sena i el Loira del duc Hug el Gran que com Guillem el Jove Duc d'Aquitània va haver de tractar amb Ragenold que va retornar a Bretanya.[4] L'any següent Ragenold i els seus destrossaren Borgonya.[5] Però els comtes Garnier de Sens, Manassès II de Dijon i els bisbes Josselí de Langres i Ansegisi de Troyes li infligiren una severa derrota, el 6 de desembre del 924 a Calaus Mons que podria ser Chalmont, entre Milly-la-Forêt i Barbizon, o més probablement, Chalaux, sobre el riu del mateix nom, al departament del Nièvre.[6]
El 927 els francs ara en pau amb Guillem I de Normandia el fill i successor de Rol·ló emprengueren una nova campanya contra Nantes. Hug el Gran el fill de Robert I de França i el comte Heribert II de Vermandois assetjaren la ciutat durant 5 setmanes, donant i rebent ostatges. Els escandinaus van conservar el Nantès en tota propietat.[7]
Ragenold hi va regnar fins a la seva desaparició. s'ignora les relacions que mantenia amb les altres comunitats vikings que s'havien establert al sud de Bretanya al Morbihan i a Cornualla així com al nord, en el Bro Leon (país de Léon), al Bro Dreger (Trégor) i a la regió de Dol.
Aimon el redactor del segon llibre dels «Miracles de St. Benoit» indica que hauria mort després d'una temptativa de pillatge de l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire de resultes d'una intervenció del sant que li hauria retret els seus pillatges i li hauria ordenat abandonar els llocs!
Ragenold va morir, sens dubte de malaltia; a Nantes cap a 930 i Incon (Håkon o Inge) el va succeir al capdavant del petit principat viking que havia constituït.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Cròniques de Flodoard any 919
- ↑ Cròniques de Flodoard any 921
- ↑ Cròniques de Flodoard any 923
- ↑ Cròniques de Flodoard any 924
- ↑ Cròniques de Flodoard any 925
- ↑ Philippe Lauer Robert I i Raül de Borgonya reis de França (923-936) 1910 Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens, Manasses II de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Ansegisi de Troyes, previnguts potser de sota ma pel marquès Hug, van reunir als seus vassalls. Aquests senyors marxaren a la trobada dels Normands que es retiraven cap a França del nord, càrregues de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons etaient decides a fer expiar els estralls que havien fet a casa seva. Vuit-cents Normands van quedar, es diu, sobre el camp de batalla. Del costat borgonyó, el comte Garnier havent perdut el seu cavall, fou pres i mort.
- ↑ Cròniques de Flodoard any 927
Fonts[modifica]
- Jean Renaud, Les Vikings et les Celtes Éditions Ouest-France Université Rennes 1992 ISBN 2737309018.
- Flodoard Chroniques féodales 918-978 "Sources de l'Histoire de France" Paleo Clermont-Ferrand (2002) ISBN 2913944655
- Bruno Renoult Els Víkings a Bretagne Bretland, Barcelona (1985) ISBN 8476330057
- Noël-Yves Tonnerre Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du VIIIe à la fin du XIIe siècle pages 273-281, Presses de l'Université d'Angers Angers (1994) ISBN 2903075589 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.