Raggamuffin
| Orígens estilístics | Rocksteady, ska, reggae, dancehall, electrònica |
|---|---|
| Orígens culturals | Mitjans dels anys 80 a Jamaica |
| Instruments típics | Caixa de ritmes, sampler, sintetitzador, orgue electrònic |
| Origen | Jamaica  |
| Creació | 1985 |
| Part de | dancehall i reggae |
| Gèneres de fusió | |
| Ragga hip hop, drum and bass, reggae fusion, ragga jungle, dubstep, drumstep | |
El raggamuffin o ragga és un subgènere de la música dancehall i reggae d'origen jamaicà on l'instrumentació és principalment electrònica i de la mateixa manera que passa amb el rap, se sol emprar la tècnica del sampleig. L'artista canta sobre la base instrumental i -a diferència del rap- la lletra s'interpreta amb entonaments melòdics heretats del reggae. El raggamuffin és fruit de la fusió del reggae jamaicà i el rap.[1]
El raggamuffin va néixer i emergir la segona meitat de la dècada dels 80. El 1985 l'artista Wayne Smith va crear (emprant un sintetitzador Casio MT-40) Under me sleng teng, considerat el tema inicial i germinal del gènere.[1]
Origen[modifica]
El terme raggamuffin deriva de la paraula Ragamuffyn de l'anglès mitjà, que s'utilitzava als anys 80 d'una manera insultant i denigrant per anomenar als nens del carrer. Al llarg dels anys la paraula va evolucionar prenent el significat de persona bruta, descuidada i mal vestida, que sovint era aplicada per referir-se als nens i nenes orfes. Com que va ser àmpliament emprada per descriure la població jove del ghetto de Kingston (Jamaica), els propis joves van apropiar-se de la paraula per a descriure el subgènere musical que havien creat.[1][2]
Raggamuffin i rap[modifica]
A finals de 1980, els esforços dels pioners d'influència jamaicana com és el cas del rapper Daddy Freddy de mesclar el ragga amb la música hip hop li varen valer per aconseguir el reconeixement internacional i així popularitzar el ragga.
El 1987, Ragamuffin Hip-Hop de Daddy Freddy i Asher D's es va convertir en el primer single internacional amb la paraula "ragga" al seu títol. El 1992, el grup de rap canadenc Rascalz va llançar el seu àlbum debut sota el nom de Ragga Muffin Rascals.
A mesura que el ragga va anar madurant, un nombre creixent d'artistes de dancehall van començar a apropiar-se d'elements estilístics del rap, mentre que la música reggae, al seu torn, va influir alguns artistes de hip hop, com KRS-One, Boot Camp Clik, Das EFX o Busta Rhymes, així com alguns artistes amb estils d'influència ragga, com Fu-Schnickens, i Redman.
Artistes com Mad Lion van augmentar la seva popularitat durant els inicis de la dècada dels 90 degut al pas del reggae al hip-hop. Alguns artistes de ragga creuen que la influència hip hop és crucial per a la comercialització internacional de la música ragga.
Artistes[modifica]
Jamaica
- Lee Perry
- Jah cure
- Mavado
- U-Roy
- I-Roy
- Eek A Mouse
- Tenor Saw
- Wayne Smith
- Capleton
- Sizzla
- Bounty Killer
- Elephant Man
- Beenie Man
- Skarra Mucci
Alemanya
Espanya
- Swan Fyahbwoy
- El Hermano Ele
- Mr. Rango
- Little pepe
- Ras boti
- Jahsta
- Rapsusklei
- Pinnacle rockers
- Ijah
- Shabu one shant
- Ras-Kuko
- Morodo
Xile
Argentina
França
Estats Units
Veneçuela
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The Strange History of 'Ragamuffin'» (en anglès). Merriam. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ «Origin and meaning of ragamuffin» (en anglès). Online Etymology Dictionary. [Consulta: 23 novembre 2019].