Raimon Carrasco i Azemar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Raimon Carrasco i Azemar (Barcelona, 1924) és un empresari català, fill de Manuel Carrasco i Formiguera i Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa. Es graduà a l'IESE i s'inicià en el món empresarial com a director de Compañía de Industrias Agrícolas, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya (BIC) i de la companyia química Sinorgan, alhora que fou conseller de Liga Financiera, de FECSA, de la Constructura Ribas y Pradell i de l'asseguradora Chasyr.

Fou un dels artífex de la modernització de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació el 1966. Fou directiu del FC Barcelona del 1969 al 1977 sota la presidència d'Agustí Montal i Costa, i president accidental del club de 18 de desembre de 1977 a l'1 de juliol de 1978, quan se celebraren les primeres eleccions democràtiques del club després del franquisme on va guanyar Josep Lluís Núñez.

Alhora, milità a UDC (tot i que no ocupà cap càrrec destacat) i fou un dels directius i darrer president de Banca Catalana. El 17 de novembre de 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya al monestir de Montserrat.[1] Ha estat president de la Fundació Enciclopèdia Catalana de 1996 a 2006, membre de la Fundació de la UPC i membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural. Actualment és secretari de la Fundació Institut Guttmann i continua vinculat al FC Barcelona com a membre del Consell Assessor de la Junta Directiva i a Òmnium Cultural com a membre del Consell de Fundadors i Antics Directius de l'entitat.

L'any 2013 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Agustí Montal i Costa
President del FC Barcelona
Bandera de fantasia amb els elements de l'escut del F.C. Barcelona

1977–- 1978
Succeït per:
Josep Lluís Núñez i Clemente