Raimon Panikkar i Alemany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Raimon Panikkar i Alemany
Naixement 2 de novembre de 1918
Barcelona
Defunció 26 d'agost de 2010 (als 91 anys)
Tavertet
Ocupació Filòsof i teòleg

Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 2 de novembre de 1918 - Tavertet, 26 d'agost de 2010) fou un filòsof i teòleg català que desenvolupà una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb les tradicions no occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització determinada per un sistema occidental imposat com una única alternativa.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sepultura de Raimon Panikkar al cementiri de Tavertet

Raimon Panikkar va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1918, fill de mare catalana i pare hindú, que va arribar el 1916 com a representant d'una empresa alemanya. És germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker i Alemany. Estudià Batxillerat al col·legi dels jesuïtes. Comença els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona i esquivà la guerra civil espanyola a causa de la seva condició de ser fill d'estranger. Se'n va anar a Alemanya on va continuar els estudis a la Universitat de Bonn.

La II Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on conegué Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, institució de la qual seria membre fins a la dècada de 1960. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma. Va romandre a Europa fins al 1955, quan per primera vegada va anar a l'Índia, on començà la difusió de doctrines ecumèniques. Allà també va ser investigador a les universitats de Mysore i Benarés. El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat Harvard i durant vint anys va repartir el temps entre l'Índia i els Estats Units. El 1971-1978 va ser professor d'estudis religiosos de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara.

Els seus estudis han estat enfocats a la cultura índia, la història i la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el món de la ciència i el domini de les lletres; l'àmbit dels estudis i de les vivències religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. Domiciliat a Tavertet (Osona), continuà fent la seva obra intercultural. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva Opera Omnia (Obra Completa) està sent publicada en català per l'editorial Fragmenta (el primer volum va sortir el 2009). Panikkar traspassà a Tavertet el 26 d'agost del 2010.[2]

Estudis[modifica | modifica el codi]

Ha sigut un destacat intel·lectual i comptava amb el següent currículum:

  • Llicenciatura en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i en Filosofia per la Universitat de Madrid, on el 1946 va obtenir el seu grau de doctor en Filosofia, amb la tesi: "El concepto de Naturaleza. Análisis histórico y metafísico de un concepto".
  • El 1958 va obtenir el doctorat en Química per la Universitat de Madrid, amb la tesi titulada: "Ontonomía de la ciencia. Sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la Filosofía", que fou publicada en 1961.
  • Finalment, la seva tesi doctoral en teologia va ser defensada a la Universitat Lateranense de Roma el 1961, amb el títol: "The Unknown Christ of Hinduism".

Pensament[modifica | modifica el codi]

El seu pensament és un punt de trobada entre Orient i Occident. A la seva obra convergeixen múltiples realitats: la realitat humana amb el seu múltiple origen hindú-cristià, la realitat acadèmica i intel·lectual interdisciplinària, però també intercultural i interreligiosa. D'aquí ve la importància que al seu pensament té el diàleg. Una de les exigències fonamentals és la coincidència en un mateix llenguatge. Té un llenguatge ric, plural i obert, on les paraules no són mers termes conceptuals, objectius i unívocs, sinó veritables símbols. Entenent al símbol com a l'expressió de la realitat, i així, la paraula (simbòlica) expressa l'arquetip mateix de la realitat simbolitzada. No és cap vocable objectiu i intemporal; sinó temporal, compromès i que expressa el seu propi significat.

Per a Panikkar la realitat és sempre més rica que qualsevol teorització o conceptualització seva. Tot concepte és una parcialització, i aquesta és inevitable a l'evolució dels múltiples universos culturals.

Filosofia i teologia[modifica | modifica el codi]

La filosofia no és només "l'amor a la saviesa", sinó també "la saviesa de l'amor". Al seu pensament no hi ha cap contraposició entre filosofia i teologia, sinó que per contra cal superar aquesta possibilitat, perquè per a ell, pensament i religió estan íntimament units. Dintre de les diverses experiències de les diferents religions, el que es pretén, és que cada part té l'exigència d'ajudar a descobrir el tot, és a dir a la salvació, l'alliberament, etc. No es tracta que tothom sigui cristià o hindú, o de qualsevol altra religió, sinó de buscar un diàleg obert que ens vagi duent a una fecundació mútua: l'un aprèn de l'altre.

Pluralisme[modifica | modifica el codi]

El problema del pluralisme sorgeix quan hi ha una incompatibilitat de visions del món molt diverses i alhora es veuen forçades a coexistir i a vetllar per la mútua supervivència. Aquest pluralisme comença amb el reconeixement d'e l'altre; això implica la pròpia identitat. L'ésser humà és un ésser de relació; per tant l'autèntic pluralisme es manifesta quan és descobert l'altre. És a dir l'altre, com a font de comprensió i no només com a terme d'intel·ligibilitat. El pluralisme no pot ser resolt pel manteniment d'una postura unitària. Cada grup humà té el seu propi sistema de coherència, uniformitat i harmonia. El pluralisme no significa que reconeixem moltes maneres (pluralitat) sinó que detectem moltes formes, que no podem reconèixer com les úniques maneres d'obtenir un objectiu.

Diàleg[modifica | modifica el codi]

És important considerar que hi ha o pot haver més entitats a més d'aquelles que tractem. El "jo" no és el centre. És per això que tota societat ha d'estar oberta i no tancar-se a la seva pròpia autointerpretació. S'ha de ser capaç d'acceptar un punt transcendent incomprensible, per a així poder superar l'esquema hegemònic del "jo" com el posseïdor d'una raó unitària. Quan es presenta el conflicte pluralista la manera de solucionar-lo no és que alguna de les parts tracti de convèncer a l'altra, sinó mitjançant el diàleg, és a dir que l'altre no és només un, mer objecte del meu coneixement, sinó un altre per ell mateix, que és una font de comprensió i no necessàriament comprensió reduïble a la meva. És tractar de trobar un valor superior, que les dues parts reconeguin i que cap no controli. Per això l'actitud pluralista no assumeix, per endavant, situacions no negociables. Cada cas implica una nova creació. No es pot oblidar que l'altre pot veure les coses sota perspectives diferents i, per tant, necessita tractar-lo de manera diferent.

Filosofia comparativa[modifica | modifica el codi]

El terme comparar s'entén com aquella activitat de la ment humana que pren una postura neutral pel que fa a les coses comparables. Tota filosofia es considera una filosofia comparativa quan aquesta es compara ella mateixa amb unes altres visions filosòfiques. És l'estudi filosòfic d'un o alguns problemes a la llum de més d'una tradició. És una mena d'anàlisi formalitzada dels models comuns presents als sistemes filosòfics.

Per a comparar les filosofies en cal una comprensió; és a dir, cal una activitat hermenèutica pròpia. Aquesta hermenèutica és un mètode d'interpretació per a superar la comprensió no només de la distància entre una cultura singular, sinó també per a l'entesa entre dues cultures, que s'han desenvolupat independentment, considerant els seus propis mètodes de filosofar i les seves maneres d'arribar a la intel·ligibilitat, a més de les seves pròpies categories.

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ramon Panikkar». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  2. «Es mor Raimon Panikkar als 91 anys» (en català). VilaWeb. [Consulta: 26 d'agost de 2010].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]