Raimundo Fernández Cuesta
Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo (Madrid, 1897 - 1992) fou un polític espanyol. Milità a Falange Española des de la seva fundació. Va arribar a ser nomenat secretari general d'aquest partit per José Antonio Primo de Rivera. En 1936 va ser detingut a Madrid per ordre de les autoritats republicanes, i després de romandre 18 mesos empresonat fou bescanviat pel polític republicà Justino de Azcárate, i passà a la zona nacional. El general Franco li va confiar la secretaria general de Falange Española Tradicionalista i de las JONS i la condició de membre del Consell Nacional. Al febrer de 1938 va ser ministre d'Agricultura.
Acabada la guerra civil espanyola va ocupar diversos càrrecs en l'Administració franquista, entre ells: ambaixador a Brasil (1940-1942) i Itàlia (1942-1945). Des de 1945 va ser president del Consell d'Estat i ministre de Justícia fins a 1951 que va ser nomenat de nou Secretari General del Moviment fins a 1956. En 1973 el seu nom va ser inclòs junts als del reformista Manuel Fraga i el vicepresident Luis Carrero Blanco en la terna que li va ser presentada a Franco perquè designés president del govern. Va ser Conseller Nacional i Procurador en Corts fins a 1977. Va fundar el Frente Nacional Español, nom que va canviar al següent any pel de Falange Española de las JONS, de la qual en fou secretari general fins a 1983.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eufemio Olmedo (Pte. de la Comissió) |
 30 de gener de 1938 - 9 d'agost de 1939 |
Succeït per: Joaquín Benjumea Burín |
| Precedit per: Càrrec inexistent |
 Ministre Secretari General del Moviment 30 de gener de 1938 - 9 d'agost de 1939 |
Succeït per: Agustín Muñoz Grandes |
| Precedit per: Eduard Aunós Pérez |
 18 de juliol de 1945 - 18 de juliol de 1951 |
Succeït per: Antonio Iturmendi Bañales |
| Precedit per: José Luis Arrese |
Ministre Secretari General del Moviment 5 de novembre de 1948 - 15 de febrer de 1956 |
Succeït per: José Luis Arrese |
