Rainer Ludwing Claisen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rainer Ludwing Claisen (14 de gener de 1851, Colònia - 5 de gener de 1930, Godesberg am Rhein) fou un destacat químic orgànic alemany conegut pels seus treballs de condensacions de carbonils i pels reordanaments sigmatròpics.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Claisen era fill d’un jurista i estudià química a la Universitat de Bonn a partir del 1869. Serví a l’exèrcit com a infermer entre 1870 i 1871, i després continuà els seus estudis a la Universitat de Göttingen. El 1872 retornà a la Universitat de Bonn i començà la seva carrera acadèmica el 1874 al laboratori de Kekulé. El 1882 anà a investigar amb Henry Roscoe i Carl Schorlemmer al Owens College de Manchester, fins al 1885. El 1886 anà a la Universitat de Múnic a treballar amb von Baeyer. El 1890 aconseguí una plaça de professor de química orgànica a l’escola Tècnica d’Aachen i el 1897 una de professor de química a la Universitat de Kiel. El 1904 fou nomenat professor honorari de la Universitat de Berlín on col·laborà amb Emil Fischer. El 1907 fou nomenat professor hemèrit i seguí treballant al seu laboratori privat de Godesberg am Rhein.

Obra[modifica | modifica el codi]

Claisen estudià ell 1881 les condensacions dels aldehids aromàtics amb aldehids alifàtics o amb cetones, reacció coneguda com a condensació de Claisen-Schmidt. El 1887 descobrí la condensació de Claisen, reacció que té lloc entre dos èsters o un èster i una cetona en presència d'una base forta, donant lloc a un β-cetoéster o a una β-dicetona. El 1890 descobrí la reacció de Claisen que permet sintetitzar cinamats a partir de la reacció d’aldehids aromàtics i esters. El 1912 descobrí el reordenament de Claisen que consisteix en un reodenament de l’estructura d’un alilfenileter per efecte de la temperatura. El 1879 descriví un procés de síntesi de la isatina. També dissenyà el refrigerant de Claisen.