Raixid-ad-Din

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per altres personatges vegeu: Rashid al-Din (desambiguació) o Raixid-ad-Din (desambiguació)
Soldats mongols al Jami al-Tawarikh de Raixid-ad-Din, 1305–1306

Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com Raixid-ad-Din (en persa i àrab رشيد الدين الهمذانى, Raxīd ad-Dīn Fadl Allāh) (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) fou un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.


Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu avi fou un cortesà de Hulagu, fundador de l'Il-khanat, i el seu pare un farmacèutic de la cort. Es va convertir a l'islam cap als trenta anys. Educat com a metge, va servir primer sota Abaqa, de qui va esdevenir gran visir a la cort de Sultaniyya. També va servir com a visir i metge sota els il-khans Mahmud Ghazan, Oljeitu i Abu Said.

El 1312 la seva situació a la cort va empitjorar; Sa'd al-Dawla va perdre el poder i fou substituït per Ali Shah, que va intrigar per fer caure Rashid. El 1314 va morir Oljeitu i el va succeir el seu fill Abu Said, jove i inexpert que aviat es va alinear amb Ali Shah. El 13 de juliol de 1318, Raixid-ad-Din, a l'edat de 70 anys, fou executat acusat d'haver enverinat Ghazan Khan, tot i que durant el judici va poder provar que la carta que es presentava com a prova era falsa i es va descobrir tot el complot.[1] Les seves propietats van ser confiscades i els seus llibres i manuscrits foren destruïts, només dos van sobreviure. Cent anys després, sota Miran Shah, fill de Tamerlà, les seves restes foren exhumades del cementiri musulmà i enterrades al cementiri jueu.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva gran obra, el Jami at-Tawàrikh ("Compendi de Cròniques"), fou encarregada per Mahmud Ghazan com una història dels mongols i la seva dinastia, però després es va expandir per abastar tota la història del món des dels temps d'Adam. Es creu que es va compilar entre els anys 1307 i 1316 sota Muhàmmad Khodabandeh (Oljeitu) gràcies a un gran equip de cal·lígrafs i il·lustradors. No tota l'obra s'ha conservat (es conserven els volums II i III, el primer sobre Genguis Khan i els seus successors i el segon sobre els il-khànides fins al temps de Mongke, que va regnar del 1251 al 1259). Algunes il·lustracions reproduïdes a altres obres són probablement contemporànies. La font principal fou l'Ata al-Mulk Juvayni, però se'n van utilitzar força d'altres. Un capítol tracta de la història dels Francs i hauria estat compilat seguint fonts occidentals com Isol el Pisà o frares dominics; s'inclouen les cronologies de regnat derivades de la crònica de Martin d'Opava († 1278)[3]

Hulagu amb la seva esposa cristiana Dokuz Khatun, al llibre de Raixid-ad-Din.
Ghazan a cavall al llibre de Raixid-ad-Din

Tota la seva obra va ser reunida en un sol volum anomenat Jami at-Tasanif ar-Raixidi ("La col·lecció de treballs de Raixid"), completada amb mapes i il·lustracions, i que inclou també alguns treballs curts en medicina i govern traduïts al xinès. També es va traduir l'àrab en la part redactada en persa, i al persa en la part redactada en àrab. La impressió fou per un sistema importat de Xina i ja utilitzat allí sota Feng Dao (932-953) que impedia les alteracions.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bernard Lewis, The Jews of Islam, 1984, p. 101.
  2. William Orville Douglas, West of the Indus, 1958, p. 417
  3. Jackson, p.329–330.
  4. Joseph Needham, Science and Civilisation in China. v.5, "Paper and Printing", ed. Tsuen-Hsuin, Tsien. Cambridge University Press, 1985. p. 306–307.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raixid-ad-Din Modifica l'enllaç a Wikidata