Raja Alem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mohammed Achaari i Rajaa Alem el 2011

Raja Alem (en àrab: رجاء عالم) nascuda a Meca a la dècada dels seixanta, és una de les novelistes de l'Aràbia Saudita més aclamades per la crítica dels últims temps. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat Rei Abdulaziz, Jiddah. Va començar escrivint al suplement cultural del diari Riyadh, però no es donà a conèixer realment fins a la publicació de la seva novel·la Tariq al-Harir (Beirut, 1995). Raja ha escrit deu novel·les, cinc obres, una biografia, nombrosos relats curts i contes infantils. Ha col·laborat amb diversos artistes, fotògrafs i, sovint, apareix a l’escena cultural literària per debatre les relacions entre Est i Oest.


L'any 1980 va començar a escriure, a part d’articles, en el camp del teatre i la novel·la. L’escriptora juntament amb la seva germana, la pintora Shadia Alem, van formar una parella senyalada en el món de l’art, la cultura i la literatura, doncs van presentar un llibre sota el títol Jiniyyat Lar (Fades de Lar), una recopilació de dibuixos i paraules fets a través de la serigrafia, procés que es feia per primera vegada a l’Aràbia Saudita. Van causar furor en el públic pel seu talent, el seu atreviment i la seva temeritat en enfrontar-se a temes tabú en el seu país. I van aconseguir confirmar amb resplendor la capacitat de la dona saudita en el món creatiu.


Les obres de Raja Alem, entre les quals destaquen La ruta de la seda, Les meves mil y una nits, Mon senyor Wahdaneh, El collaret de la coloma i Játim, es caracteritzen pels llaços d'unió entre la ficció i la tradició literària arabo-islàmica, on la ciutat de la Meca, centre espiritual d'una cultura mil·lenària, té un paper protagonista en la producció literària. Si més no, en paraules de la seva pròpia autora: "La ciutat de la Meca representa per a mi el centre d'una activitat màgica i creativa que intento reviure com homenatge a una antiga Meca que ja ha desaparegut: la Meca de ma mare i de la meva àvia". La mort també té una forta presència en l'obra de l'autora saudita i els personatges dels seus llibres segons ella: "moren repetides vegades perquè tots morim moltes vegades". 

"Estic enamorada de la vida i de la mort, perquè la mort és un altre tipus de viatge, com la vida, i és un sentiment en el qual em puc moure lliurement".


L'escriptura de Raja Alem es caracteritza per una elegància clàssica que li permet conduir els relats com la revelació progressiva d'un enigma. Raja Alem reviu de manera admirable la societat de la Meca tradicional dels primers anys del segle XX gràcies a la seva cura constant per la precisió a l'hora de descriure l'ésser humà i els elements que l'envolten. El seu llenguatge, poètic i simbòlic, reflecteix una percepció màgica de la realitat que està oberta a moltes lectures i que requereix de la participació activa del lector. Pel que fa a la traducció de l’àrab a altres idiomes, l’autora opina:"El meu estil en prosa àrab és un desert d’on ningú surt viu. No hi ha manera de traduir el meu àrab a l'anglès perquè el que en àrab comença com una frase de dues paraules, amb totes les al·lusions històriques i mitològiques, en anglès podria requerir un llarg paràgraf. Això acabaria matant el flux narratiu. La majoria de les vegades ni tan sols em molesto a jugar amb elements àrabs quan tradueixo, per la qual cosa moltes coses es perden o es descarten: la música oculta, els encanteris màgics…".


Raja Alem està considerada com la precursora de la narrativa experimental a l’Aràbia Saudita, la seva última novel·la, Tawq al-hamām (El collaret de la coloma) ha guanyat l'última edició del International Prize for Arabic Fiction, conegut com el "booker àrab", un dels premis amb major repercussió en l'escena de la novel·la àrab contemporània. En El collaret de la coloma, l'escriptora tracta temes com la prostitució, el fanatisme religiós, i les màfies de la construcció en la Meca. Raja Alem ha estat la primera dona que guanyat aquest premi, el qual comparteix amb l'escriptor marroquí Mohammed Achaari.

Imatges de les ciutats saudites a les novel·les de Raja Alem[modifica | modifica el codi]

Imatges de La Meca en dues novel·les de Raja Alem: Jatim i Sidi Wahdana[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la seva obra, Raja Alem marca una clara separació entre les novel·les que publica abans de l’any 2005, i les dues últimes obres, Sitr (ocultament)(2005) i Tawq al-Hamam (El collar del colom)(2010). Les imatges de la primera època es poden situar temporalment en una ciutat de finals del segle XIX o començaments del segle XX –com fa Naguib Mahfuz al desenvolupar el món de la hara (barri, conjunt de carrerons) en part de la seva obra–, anterior als canvis arquitectònics que ha comportat la introducció de l’automòbil en la vida de les ciutats en general. Es troben, per tant, molt pròximes a les dels viatgers medievals; amb una diferència digna d’esment, i és que els viatgers eren persones alienes al mitjà que visitaven, mentre que Raja Alem que va néixer a la ciutat de la Meca a finals de la dècada dels seixanta, és una persona que coneix la ciutat en profunditat. El seu pare havia estat encarregat de l’administració de l’aigua del pou de Zemzem, càrrec que s’heretava dintre de la mateixa família des de l’Edat Mitjana. El recurs a aquest passat difús, amb poques referències històriques concretes, pot ser degut, com en el cas de Naguib Mahfuz, a un desig conscient de moure’s en un terreny irreal dotat d’una forta càrrega simbòlica que li permeti a l’autora disposar d’un marge major de llibertat per al que lluita al llarg de la seva trajectòria bravament. Així ha esquivat fins al moment la fèrria censura. Per un altre costat, les imatges que ofereix Raja Alem, impregnades d’un profund amor per la ciutat, ofereixen aspectes de la mateixa que han canviat o estan a punt de desaparèixer per sempre, com les característiques arquitectòniques tan específiques de les cases mecanes.

Imatges recents de la Meca a Tawq al-hamām[modifica | modifica el codi]

La vinculació de la ciutat a un dels cinc pilars de l’islam, la peregrinació, l’ha dotat d'unes característiques especials que han desembocat en la radical transformació de la ciutat en el que és actualment, on es dóna un alt grau d’especulació urbanística, enormes quantitats de diners obtingudes de la peregrinació i un afany de destruir i construir enormes edificis de gust dubtós que assetgen per tots costats a la Gran Mesquita. Tot s’enfoca cap a l’allotjament de peregrins, amb el que la construcció d’hotels progressivament més cars és la línia dominant en el desenvolupament de les noves edificacions de la ciutat. A poc a poc han anat desapareixent les edificacions tradicionals que rodejaven l’espai annex a la Gran Mesquita per donar pas a hotels moderns que ofereixen com a màxim valor vistes incomparables al lloc religiós per excel·lència, el pati de la Gran Mesquita. En la seva última novel·la, Tawq al-hamām, Raja Alem es planteja una aposta bastant arriscada: realitzar una valent aproximació a la seva ciutat natal, La Meca, en l’actualitat, a la que defineix, destacant sempre el seu caràcter cosmopolita, amb les següents paraules: “com una coloma envoltada de tots els tipus imaginables de l’espectre humà” (2011: 25). L’autora no evita tractar algunes qüestions específiques de la societat saudita, com són els comportaments paranoics d’alguns personatges, fins als que es veuen abocats per la pressió social del grup i la segregació de sexes, especialment en el carreró en el que viuen.

Imatges d’altres ciutats saudites: Medina, Riad, Jiddah[modifica | modifica el codi]

Medina, també ciutat amb una gran càrrega religiosa, dotada d’un ambient molt tradicional, el centre neuràlgic de la qual és la mesquita en la que està enterrat el Profeta de l’islam, és descrita per l’autora com un conjunt de paradetes de roba, or i rosaris a l’espera de visitants i peregrins. Raja Alem, que està molt lluny de poder ser qualificada com una escriptora realista, descriu el tramat actual de la ciutat de Riad com el cos d’una gasela desmembrada, amb unes extremitats molt llargues i espais urbans ocupats per el desert. Per recórrer les llargues distàncies, no queda més remei que recórrer a l’automòbil, i els personatges de Sitr (Ocultament)(2005) ocupen llargs passatges de la novel·la mentre es desplacen d’un lloc a altre en aquest mitjà. Tot això contrasta amb el ritme temporal que es mostra en els desplaçaments en camell, que apareixen en les obres anteriors i que l’autora no dubta en ressaltar pel seu contrast. Sembla que la ciutat de Jiddah, que es troba més allunyada de connotacions religioses i d’extremismes, ofereix, com en el cas de Riad, una aproximació més moderna pel que a a edificacions i a l’ambient social de la ciutat.

Les imatges literàries de ciutats saudites que ofereix Raja Alem en les seves últimes novel·les oscil·len entre la relativa modernitat de Jiddah i Riad i l’enorme pes de la tradició a Medina i la Meca. I, sense dubte, és aquesta última ciutat la que ocupa el centre del seu interès literari. Cal assenyalar que les seves obres estan escrites en àrab i destinades a lectors àrabs cultes, tant saudites com d’altres països àrabs. Aquests últims senten gran curiositat pel que succeeix a la societat saudita, hermètica també per a ells. I, tot i així, les novel·les de Raja Alem, malgrat els forts vincles amb l’indret, no són novel·les de tall localista, doncs estan molt connectades amb un món contemporani transfronterer en tots els seus aspectes, especialment les dues últimes, Sitr i Tawq al-hamām.


Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1998: Sidi Wahdana (Mi señor Wahdana). Beirut / Casablanca: Al-Markaz al-Zaqafi al-Arabi.
  • 2005: Sitr (Ocultación). Beirut / Casablanca: Al-Markaz al-Zaqafi al-Arabi.
  • 2007: Játim. Traducción de Milagros Nuin. Madrid: Huerga y Fierro editores.
  • 2011: Tawq al-Hamam (El collar de la paloma). Beirut: Al-Markaz al-Zaqafi al-Arabi.


Premis[modifica | modifica el codi]

  • 2005: Arabic Women's Creative Writing Prize
  • 2008: Lebanese Literary Club Prize
  • 2011: International Prize for Arabic Fiction


Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]