Ralf Åkesson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRalf Åkesson

(2012)
Biografia
Naixement8 febrer 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Oxelösund (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSuècia
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaSuècia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1995)
Campió d'Europa Sub-20 (1980/81)
2 cops Campió de Suècia
Punts Elo (màx.)2.535 (juliol 1999)
Identificador FIDE1700120 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1995)
Campió d'Europa Sub-20 (1980/81)
2 cops Campió de Suècia
Premis

Ralf Åkesson (Oxelösund, Suècia, 8 de febrer de 1961), és un jugador d'escacs suec, que té el títol de Gran Mestre des de 1995.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE del novembre de 2020, hi tenia un Elo de 2395 punts, cosa que en feia el jugador número 35 (en actiu) de Suècia.[2] El seu màxim Elo va ser de 2535 punts, a la llista de juliol de 1999 (posició 283 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició[modifica]

El 1980/1981 es proclamà Campió d'Europa Sub-20 a Groningen.[4] Els anys 1985 i 1999 es va proclamar Campió de Suècia.[5][6] L'abril de 2001 va guanyar el grup de GM del torneig de Gausdal. El desembre de 2003 va guanyar la Rilton Cup a Estocolm.

El juny de 2005 va guanyar el Memorial Marx György a Paks, superant Viktor Erdős.[7]

El desembre de 2015 fou campió del l'Obert de Malmö amb 6½ punts de 7, mig punt per davant de Jacek Stopa i Lars Karlsson.[8]

Participació en competicions per equips[modifica]

A Suècia juga representant el club Västerås SK[9] i pel club Södra SS, i a bèlgica pel Leuven Centraal.[10]

Åkesson ha participat, representant Suècia, en tres Olimpíades d'escacs, totes les edicions celebrades entre els anys 1996 i 2000, (amb un total de 15 punts de 28 partides, un 53,6%).[11]

Taula de participacions en olimpíades
Any Olimpíada[12] Ciutat Elo propi Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes % Posició
indiv.
Posició
equip
1996 XXXII Olimpíada Erevan 2500 3r 10 4 4 2 60,0% 20 11
1998 XXXIII Olimpíada Elistà 2510 3r 9 3 3 3 50,0% 60 20
2000 XXXIV Olimpíada Istanbul 2465 4t 9 2 5 2 50,0% 66 42

Referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Ralf Åkesson» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 11 juny 2013].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Suècia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 9 novembre 2020].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Ralf Åkesson «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-03-02. [Consulta: 13 juny 2013].
  4. «Llista de campions d'Europa d'escacs Sub-20, 1976-2002». schachbund.de. Arxivat de l'original el 2012-02-07. [Consulta: 11 juny 2013].
  5. «Llista de campions d'escacs de Suècia» (en suec). schack.se. [Consulta: 11 juny 2013].
  6. «Historial dels Campionats de Suècia» (en castellà). Ajedrezdeataque.com. [Consulta: 11 juny 2013].
  7. «Archive - Tournament report October 2005» (en anglès). FIDE Online. Ratings.fide.com, 14-06-2005. [Consulta: 21 novembre 2013].
  8. «GM Ralf Åkesson wins Malmo Chess Open 2015». chessdom.com. [Consulta: 21 desembre 2015].
  9. «Ranking List of the Västerås SK». Vasterasschack.se. [Consulta: 6 gener 2012].
  10. Schaakclub Leuven Centraal: [https://web.archive.org/web/20130128185953/http://www.leuvencentraal.be/lc/view/nl/1866035-Onze+leden.html Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine. Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine. Onze leden] Arxivat 2013-01-28 a Wayback Machine..
  11. «Fitxa de Ralf Åkesson, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 16 juny 2013].
  12. «Base de dades de competicions per equips d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 16 juny 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ralf Åkesson


Títols
Precedit per:
Aleksandr Txernín
Campió d'Europa juvenil
1980/81
Succeït per:
Curt Hansen