Ramón Franco y Bahamonde
Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia 1896 - Illes Balears 1938) fou un militar i polític espanyol, germà de Francisco Franco. Destinat en 1914 com a oficial d'infanteria al Marroc, va passar en 1920 a l'aeronàutica militar com alumne de l'escola de pilots, obtenint el títol d'aviador i sent destinat a la base de hidroavions d'Atalayon (Melilla) activitat en la qual aviat va destacar. En 1924, va rebre la Medalla Militar per les seves actuacions en la Guerra del Marroc.
El 22 de gener de 1926 es va enlairar a Palos de la Frontera (Huelva) i va arribar el 26 de gener a Buenos Aires (Argentina) en l'hidroavió Plus Ultra, fet que es va considerar una gesta de l'aviació. Va fer parades a Gran Canaria, Cap Verd, Pernambuco, Rio de Janeiro i Montevideo. Va completar els 10.270 km en 59 hores i 39 minuts. El 1929 va intentar un altre vol transoceànic, però es va estavellar al mar.
Ideològicament, era republicà, i va participar en un complot contra la monarquia espanyola el 1930. Es va exiliar a Portugal i no va tornar a Espanya fins a la proclamació de la república. Més endavant va obtenir una acta de diputat a les Corts Espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya.
El 1936, en produir-se l'alçament del qual el seu germà formava part, era agregat a l'ambaixada espanyola als Estats Units. En tornar, s'imposà la lleialtat familiar a la ideològica: donà suport als revoltats. Va morir l'octubre del 38 durant una missió de bombardeig del País Valencià amb base a les Illes Balears, en caure el seu hidroavió al mar.[1]
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
