Ramón Otero Pedrayo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamón Otero Pedrayo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1888 Modifica el valor a Wikidata
Ourense (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Ourense (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
13 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Ourense
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, geògraf, polític, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Galleguista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAndrés Ovejero Bustamante, Antonio González Garbín, Marcelo Macías, Eduardo Moreno López i Eduardo de Hinojosa y Naveros Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaCerro de los Llanos
Santiago de Amaral
Roque de Agra Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMaría del Rosario Castells Vila Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosefina Bustamante Muñoz (1923–) Modifica el valor a Wikidata
ParesEnrique Otero Sotelo Modifica el valor a Wikidata  i Eladia Pedrayo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 815656 Find a Grave: 10920815 Modifica el valor a Wikidata
Ramon Otero Pedrayo a la taula presidencial de l'Aberri Eguna del 1933 a Sant Sebastià

Ramón Otero Pedrayo (Ourense, 1888 - Trasalba, Amoeiro, 1976) fou un escriptor i intel·lectual gallec.

Biografia[modifica]

Patriarca de les lletres gallegues, membre de la Generació Nós (Nosaltres), és un dels escriptors gallecs més importants. Va treballar diferents gèneres: assaig, novel·la, poesia... a més d'estudis científics geogràfics de la seva càtedra de la Universitat de Santiago de Compostel·la. En la Guia de Galicia, que ell va dirigir, hi ha algunes de les seves millors aportacions. Militant del Partit Galleguista va ser diputat a les Corts de la Segona República Espanyola el 1931. Entre les seves novel·les destaquen Os camiños da vida (Els camins de la vida) i O mesón dos Ermos (La fonda dels Ermos), descripció minuciosa dels costums i de la vida rural gallega. Però la més coneguda és Arredor de si (Al voltant de si) que pot considerar-se com parcialment autobiogràfica i que ens permet albirar els camins que van recórrer els integrants de la Generació Nós fins al galleguisme. En aquest sentit "autobiogràfic", Arredor de si es completa amb els articles Dels nostres temps, de Florentino López Cuevillas, i amb Nós, us inadaptados (Nosaltres, els inadaptats) de Vicente Risco, aquests dos últims apareguts en la revista Nós. Avui, la Fundació Otero Pedrayo i la Fundació Penzol guarden la biblioteca així com els documents i escrits de l'il·lustre gallec i continua la seva tasca en la casa-museu de Trasalba.

Obra[modifica]

  • Pantelas, home libre (narracions curtes) (1925)
  • O purgatorio de don Ramiro (narracions curtes) (1926)
  • Escrito na néboa (narracions curtes) (1927)
  • Os caminos da vida (novela en tres llibres) (1928)
  • A lagarada (teatre) (1928)
  • Arredor de si (novel·la) (1930)
  • Contos do camiño e da rúa (narracions curtes) (1932)
  • Fra Vernero (novel·la) (1934)
  • Teatro de máscaras (teatre) (1934)
  • Devalar (novel·la) (1935)
  • O mesón dos Ermos (narracions curtes) (1936)
  • O desengano do prioiro (teatre) (1952)
  • Entre a vendima e a castiñeira (1957) (narracions curtes)
  • Bocarribeira. Poemas pra ler e queimar (poesia) (1958)
  • Rosalía (diàleg teatral) (1959)
  • O señorito da Reboraina (novel·la) (1960)
  • O fidalgo e a noite (diàleg aparentemente teatral) (1970)
  • Noite compostelá (diàleg aparentemente teatral) (1973)
  • O Maroutallo (1974) (narracions curtes)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramón Otero Pedrayo