Ramón de la Cruz
| Ramón de la Cruz | |
|---|---|
 Bust de Ramón de la Cruz |
|
| Naixement | Ramón de la Cruz y Olmedilla 28 de març de 1731 Madrid Castella |
| Defunció | 5 de març de 1794 Madrid |
| Nacionalitat |  Espanya |
| Ocupació | Escriptor de sainets |
| Fills/es | Maria dels Dolors - Antonio |
Ramón de la Cruz (Madrid, Castella, 28 de març de 1731 - 5 de març de 1794) fou un escriptor de sainets madrileny.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Sembla ser que estudià alguns cursos de d'humanitats en l'escola de Salamanca, però, mancat de recursos, no assolí cap títol universitari. El 1759 ocupà a Madrid la plaça d'oficial tercer de la Conta-duria de Penes de Cambra i Despeses de Justícia, amb un haver anual de cinc mil rals.
Al poc temps d'aconseguir el seva gens flamant feina va contraure matrimoni amb Na Margarita Beatriu de Magán, de Salamanca, de la que en va tenir dos fills: Maria dels Dolors Carlota i Antonio, que fou comandant d'Artilleria en la Batalla de Bailén.
Els seus sainets es començaren a representar a partir de 1760, i li donaren glòria, però no diners ja que una vegada que va caure malalt tingué de dirigir un memorial al cap de la seva oficina, en sol·licitud d'un préstec de cinc-cents rals.
Contà amb l'amistat del duc d'Alba i de la comtessa vídua de Benavente, casa en la qual fou admès com a poeta oficial, el 1781, poc temps després es traslladà amb tota la seva família al domicili de la comtessa, en el madrileny carrer d'Alcalà.
Decaigudes les seves facultats, deixà d'escriure el 1792, el que contribuí a la tristesa dels seus últims anys. Morí a Madrid en la casa de la comtessa, sense que sigui cert, per tant, que moris en la casa d'un ebenista que el recollí del carrer. Fou soterrat en l'església de Sant Sebastià, i en la volta del Cristo de la Fe, congregació a la qual pertanyia.
Anàlisi artístic[modifica]
Més que restaurador del teatre espanyol, enfront del nou-classicisme francès, en Ramón de la Cruz fou l'encarregat d'aconseguir, per a la graciosa sàtira de costums, el sainet, una categoria escènica que se li havia quedat perduda des dels celebres pasos de Lope de Rueda.
Fins en Ramón de la Cruz el sainet caminava de préstec, en els afegits finals del programa, en qualitat de jácara i en condició de parent pobre de l'escena.
Tot el costumisme madrileny --el madrileny pot dir-se que era el nacional en el XVIII-- de les diferents classes socials tingué d'entregar-se a l'airosa dissecció comprensiva del romanç de'n Ramón de la Cruz que, com López Silva, després, fou el mantenidor d'un teatre molt del gust del públic.
Cadascun dels seus sainets foren vius retrats, amb trets de mitja caricatura, dels estaments socials de la seva època. El seu vers, ple d'un agut enginy, es clavava com agulla allà on sabia que aniria a aixecar més grans borradures, sense cap conseqüència, però amb un alegre i graciós poder alliçonador.
En Ramón de la Cruz hi ha la base, l'antecedent --amb la lògica distància dels gustos d'èpoques-- del teatre costumista dels germans Quintero, i, sobretot, del teatre feridor, moralitzant i, a la seva manera, fotogràfic de Jacinto Benavente.(¹)
Petits versos[modifica]
| « | <Esta capa que me tapa tan pobre y raida está, que sólo porque se va se reconoce que es-capa> |
» |
Fragment de la seva Comedia Casera.
| « | <--¿De que libro habeis sacado este texto? --Del teatro de la vida, hermana, que es donde leo.> |
» |
(²)
Bibliografia[modifica]
- (¹)Enciclopèdia Estudiantil Capitol núm. 15, pàg. 32, any I (Registre nº. 4977/62)
- (²)Enciclopèdia Espasa Volum núm. 16, pags. 650 i 652 (ISBN 84-239-4516-2)
